Arxiu d'etiquetes: pobles

Viladrau (Osona)

30 Respostes

Municipi d’Osona (Catalunya): 50,73 km2, 821 m alt, 1.038 hab (2017)

0osonaSituat al peu del Montseny, que accidenta una part del terme, a l’àrea de contacte amb les Guilleries, a l’extrem sud-est de la comarca.

Agricultura de secà (cereals, patates i lleguminoses). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria tèxtil. Al seu prestigi com a centre d’estiueig tradicional hi contribuïren principalment els cercles noucentistes, especialment Guerau de Liost. Explotació de jaciments de barita. Àrea comercial de Vic.

Al poble hi ha l’església parroquial de Sant Martí, de base romànica.

Al terme s’hi troba el santuari de Sant Segimon del Montseny (1290) a 1.230 m alt, la capella de l’Erola i també masies, algunes fortificades (com el mas de la Sala, on nasqué el famós bandoler Joan de Serrallonga), i xalets.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilademuls (Pla de l’Estany)

12 Respostes

Municipi del Pla de l’Estany (Catalunya): 61,54 km2, 120 m alt, 789 hab (2017)

0pla_estanySituat al nord-est de la comarca, al límit amb l’Alt Empordà i el Gironès. El terme, molt extens, s’esten a la dreta del Fluvià i arriba fins prop de la riba esquerra del Ter, en un sector ondulat per un bon nombre de turons i drenat per diverses rieres, entre les quals destaca la de la Farga.

Agricultura de secà (cereals i farratge) i de regadiu, localitzats vora el Fluvià, on s’hi fan patates i hortalisses. Ramaderia porcina i bovina. Població en descens.

El poble és al sector nord-est del terme, al sud del puig de Sant Baldiri, centrat per l’església parroquial de Sant Joan. A mitjan segle XV fou bastit el castell de Vilademuls, del qual no hi ha restes, que esdevingué centre de la baronia de Vilademuls.

El municipi comprèn els pobles de Galliners, Sant Marçal de Quarantella, Ollers, Vilamarí, Sant Esteve de Guialbes, les Olives de Sant Esteve de Guialbes, Vilar de Sant Andreu, Vilafreser, Terradelles, Vilademí, Orfes i Parets d’Empordà i el santuari de Sant Mer.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Viladecavalls (Vallès Occidental)

15 Respostes

Municipi del Vallès Occidental (Catalunya): 20,09 km2, 274 m alt, 7.392 hab (2017)

0valles_occidental(pop: la Tarumba)  Situat al sector occidental de la comarca, al límit amb el Baix Llobregat.

L’activitat agrícola i ramadera quasi ha desaparegut, i només resten algunes petites explotacions ramaderes. L’activitat bàsica és la indústria (per irradiació de Terrassa) dedicada principalment als sectors tèxtil, a les construccions mecàniques i de material elèctric. Lloc de segones residències. Àrea comercial de Sabadell-Terrassa. Població en ascens.

El poble és prop d’una riera afluent per l’esquerra a la de Gaià, format per dos nuclis: Cavall Sobirà i Cavall Jussà.

El municipi comprèn, a més, l’antiga parròquia de Sant Martí de Sorbet, els pobles de Sant Miquel de Toudell, Santa Maria de Toudell, les caseries del Molinot i la colònia Gonteres, l’antiga quadra de Clarà i diverses cases fortes i masies.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Viladecans (Baix Llobregat)

20 Respostes

Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 20,40 km2, 18 m alt, 65.993 hab (2017)

0baix_llobregatSituat al litoral, en un terreny pla, a la part dreta del Llobregat, a les ribes dels estanys de la Murtra i del Remolar, al sud de la comarca.

Alternen els conreus de secà amb els de regadiu. Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Important augment de l’activitat industrial: tèxtil, química, fabricació de material elèctric i sanitari, electrodomèstics, arts gràfiques i materials per a la construcció. Càmpings i urbanitzacions. Àrea comercial de Barcelona. Gran creixement demogràfic en el període 1960-80.

El poble és al peu del sector muntanyós, al nord del terme, i s’ha estès amb nombrosos barris, com el de la Torre-roja, al voltant del castell del mateix nom; forma un continu urbà amb Gavà; l’església parroquial de Sant Joan és moderna; parròquia de Santa Maria de Sales (1967); Can Madolell, edifici modernista i neogòtic (1892).

El municipi comprèn, a més, la quadra Burguesa, on hi ha el santuari de Sales.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Viladasens (Gironès)

7 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 15,74 km2, 96 m alt, 216 hab (2017)

0girones(o Viladàsens o Viladases)  Situat en un terreny pla, al nord-est de Girona, al límit amb l’Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i del Ter. El territori és accidentat per un bon nombre de turons, i és drenat pel Cinyana, afluent del Ter. Els boscs de pins i alzines ocupen gairebé la meitat del terme.

L’agricultura és predominantment de secà (cereals, oliveres, blat de moro i farratges; la vinya, notable fins al principi del segle XX, ha quedat pràcticament testimonial). La ramaderia (bestiar boví i porcí) complementa l’economia. Àrea comercial de Girona. La població ha patit un degoteig constant des de la segona meitat del segle XX.

El poble és a l’esquerra del Cinyana; l’església parroquial de Sant Vicenç té com a sufragània la de Sant Martí de Fellines.

El municipi comprèn, a més, el poble de Fellines i els veïnats de la Móra, la Mata i Mas Nicolau; hi ha restes ibèriques.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Viladamat (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 11,73 km2, 13 m alt, 468 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sud de la comarca, al límit amb el Baix Empordà, a la desembocadura del Fluvià. El territori, pla en la seva majoria, és accidentat a l’oest. El bosc ocupa unes 100 ha.

Agricultura, amb predomini dels conreus de secà (cereals, llegums, farratge, blat de moro, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses, blat de moro i farratge). La ramaderia (bovina i porcina) i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Girona.

El poble és al sector oriental, pla, del terme; església parroquial de Sant Quirze. Prop seu tingué lloc el 1467 la batalla de Viladamat.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Palauborrell i Sant Feliu de la Garriga.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilada (Berguedà)

10 Respostes

Municipi del Berguedà (Catalunya): 22,34 km2, 757 m alt, 424 hab (2017)

0berguedaSituat en un terreny muntanyós, al nord-est de Berga, a la vall baixa del Margançol, afluent del Llobregat, drenat, a més, per la riera de Vilada o de Camprubí, afluent del Margançol per la dreta. Una bona part del territori és coberta de bosc de pins i pasturatges.

Agricultura de secà (cereals i patates). Ramaderia bovina i de llana; aviram. Explotació forestal. Indústria tèxtil cotonera i tallers de fabricació de claus. Àrea comercial de Berga. Població en descens.

El poble és a la dreta de la riera de Vilada; església parroquial de Sant Joan Baptista.

El municipi comprèn, a més, el lloc de Roset, l’antic poble de Gardilans i l’església romànica de Sant Miquel de les Canals.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilac

16 Respostes

(Viella, Vall d’Aran)

Poble (1.047 m alt) i antic municipi, agregat el 1970 a l’actual, situat en un coster, al vessant de la dreta de la vall del riu Sallent, vora la seva confluència amb el Garona, al peu de la serra d’Ets Cròdos.

L’església parroquial (Sant Feliu), obra romànica dels s XII i XIII, té una notable porta, amb un timpà esculpit i un Pantocràtor; el campanar és de planta quadrada, amb dos finestrals gòtics. El creuer és obra del 1824. La pica baptismal i la beneitera són romàniques i ben decorades.

Vora l’església hi havia el castell de Vilac, de planta quadrangular, desaparegut. Era el cap del terçó de Marcatòsa.

L’antic terme comprenia també els despoblats de Santa Gemma i Sant Germer.

Vilablareix (Gironès)

4 Respostes

Municipi del Gironès (Catalunya): 6,17 km2, 114 m alt, 2.691 hab (2017)

0gironesSituat en un territori pla, al sud-oest s’aixeca el turó de Sant Roc (194 m alt), a la vall mitjana del Güell. El terme, de petita extensió, és al sud-oest de l’àrea d’expansió de la ciutat de Girona. Hi ha petites extensions de boscs de pins i alzines.

Agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro) i molts pocs cultius de regadiu (blat de moro i hortalisses). La ramaderia bovina i porcina, i l’avicultura complementen l’economia. Àrea comercial de Girona. Població en ascens.

El poble, al nord-est del terme, és centrat per l’església parroquial de Sant Menna. L’ajuntament és reuneix al veïnat del Perelló. El lloc és esmentat ja el 882.

Dins el terme hi ha l’antiga església de Santa Maria de Madrenys i les restes d’una torre sepulcral romana coneguda popularment com la Torre dels Moros.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Institut

Vilabertran (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 2,29 km2, 19 m alt, 919 hab (2017)

0alt_empordaSituat a les ribes de la riera de Galligants, entre les conques de la Muga i del Manol, al mig de la plana empordanesa, al nord i molt proper a Figueres.

Els conreus més estesos són els de cereals i farratges (secà) i d’hortalisses (regadiu), els quals, curiosament, son envoltats d’alts xiprers que els protegeixen de la forta tramuntana que pot arribar a bufar per la zona. Ramaderia bovina, ovina i porcina. Avicultura. Àrea comercial de Figueres.

El poble s’originà al voltant del monestir de Santa Maria de Vilabertran, el temple del qual és l’església parroquial; de carrers estrets i rectilinis, en els quals es poden veure cases construïdes entre els segles XV i XVI, així com la Torre d’en Reig, construcció modernista de finals del segle XIX.

Anualment s’hi celebra la Schubertiada, festival de música especialitzat en l’obra de F. Schubert (lied).

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Schubertíada