Arxiu d'etiquetes: pobles

Vilanova de Bellpuig (Pla d’Urgell)

6 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 13,98 km2, 290 m alt, 1.159 hab (2017)

0pla_urgellSituat al límit amb l’Urgell i les Garrigues, a les ribes del Corb, en un terreny pla regat pel canal d’Urgell.

Hi predominen els conreus de regadiu sobre els de secà, gràcies a l’aprofitament de les aigües derivades del canal; els conreus més estesos són els de cereals (blat de moro, blat i ordi), arbres fruiters (pomeres, pereres i presseguers), hortalisses i alfals. La ramaderia ovina, bovina i porcina i l’avicultura, complementen l’agricultura. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Tàrrega.

El poble és troba uns 2 km a l’esquerra de la carretera de Barcelona a Lleida; església parroquial de Sant Pere. Formà part de la baronia de Bellpuig.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilanant (Alt Empordà)

7 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 16,87 km2, 98 m alt, 401 hab (2017)

0alt_empordaSituat a l’oest de Figueres, a l’esquerra del riu Manol (en part límit meridional) que drena el terme juntament amb els seus afluents, per l’esquerra, el Rissec i les rieres del Mas Rodella i de Cistella. Bona part del municipi és accidentat, hi predominen els boscos d’alzines i pins.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre els de regadiu (hortalisses). La ramaderia bovina i de llana, l’avicultura i les activitats industrials derivades de l’agricultura, complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al sector oriental del terme; l’església parroquial de Santa Maria és un notable exemplar romànic, petit, de tres naus.

El municipi comprèn, a més, el veïnat de Coquells i l’església de Sant Jaume dels Solers.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilamaniscle (Alt Empordà)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,46 km2, 169 m alt, 199 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector septentrional de la plana empordanesa, a la zona de contacte amb els contraforts meridionals de la serra de l’Albera que enllacen amb la serra de Rodes. És drenat pels barrancs que porten les aigües al sector d’estanys pròxims a la desembocadura de la Muga. Una part del territori és coberta de boscs de pins i alzines.

Agricultura de secà; els principals conreus són els cereals, el blat de moro i la userda, i antigues extensions de vinyes i oliveres. La ramaderia bovina i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres.

El poble és al raiguer de la serra; l’església parroquial de Sant Gil és de construcció moderna.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilamalla (Alt Empordà)

1 Resposta

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 8,77 km2, 45 m alt, 1.146 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la plana empordanesa, al sector de la dreta del riu Manol i la riera d’Àlguema, al sud de Figueres.

Agricultura amb predomini dels conreus de secà (cereals, oliveres i vinya) sobre els de regadiu (hortalisses i farratges). La ramaderia bovina i porcina, les granges d’aviram i les activitat derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Figueres. Població en ascens.

El poble és prop de l’estació del ferrocarril de Barcelona a Portbou; l’església parroquial de Sant Vicenç, romànica, estigué fortificada; havia estat possessió del monestir de Sant Pere de Rodes.

Dins el municipi hi ha també part del veïnat del Pont del Príncep.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilamacolum (Alt Empordà)

2 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,57 km2, 5 m alt, 325 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector pròxim a la costa, a la plana empordanesa formada pels rius Fluvià i la Muga, a les ribes del canal de Sirvent. El territori és completament planer i fèrtil (els antics estanyols foren dessecats).

Agricultura amb predomini dels conreus de regadiu (cereals, farratges i arbres fruiters), regats per nombroses sèquies adjacents al rec Sirvent. La ramaderia ovina i porcina complementa l’economia. Àrea comercial de Figueres. Població en descens.

El poble, dit també Vilacolum de Baix, per oposició al veí poble de Vilacolum (o Vilacolum de Dalt), del terme de Torroella de Fluvià, és centrat per l’església parroquial de Santa Maria, amb estructures d’època romànica (segles XI-XII), antigament fortificada i que ha estat restaurada els darrers anys.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilallonga de Ter (Ripollès)

15 Respostes

Municipi del Ripollès (Catalunya): 64,20 km2, 1.067 m alt, 406 hab (2017)

0ripollesSituat a la vall de Camprodon, a les ribes del Ter; força accidentat.

Agricultura de secà (cereals i patates). La major part de l’accidentat territori és coberta per boscs de pins, faigs i roures i per pasturatges. Important ramaderia bovina i ovina; aviram. Centrals hidroelèctriques de Brutau i de Tregurà. Àrea comercial d’Olot.

El poble és en una de les primeres terrasses a l’esquerra del Ter; l’església parroquial de Sant Martí és un notable exemplar romànic (segle XII). A la sortida del poble hi ha les petites capelles dels Dolors i de Sant Domènec.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Tregurà, Abella i la Roca de Pelancà, l’antic terme de Vallvigil, l’antic castell i santuari del Catllar i el veïnat del Cros.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilalleons

1 Resposta

(Sant Julià de Vilatorta, Osona)

Poble i antic municipi, unit el 1942 a l’actual. S’estén per l’extrem sud-oriental de la plana de Vic, des de Puig-l’agulla fins als límits amb Santa Eugènia de Berga i Sant Julià, amb un terreny essencialment pla, on s’aixequen importants masies.

La villa Leonis és esmentada el 927, i formava part integrant del terme del castell de Taradell. L’església (Santa Maria), que centra un nucli d’una dotzena de cases, és coneguda des del 1021; fou reedificada vers el 1080, i ampliada amb un atri i portada al segle següent, i subsisteix íntegrament, amb alguns afegitons tardans.

Al segle XIV part de la seva antiga parròquia se separà del terme de Taradell i formà una quadra civil amb Santa Eugènia de Berga, que a partir del 1385 tingueren la categoria de carrers de Vic.

Es constituí municipi independent vers el 1823, fins a la moderna fusió amb l’actual.

Vilalba Sasserra (Vallès Oriental)

3 Respostes

Municipi del Vallès Oriental (Catalunya): 6,05 km2, 200 m alt, 690 hab (2017)

0valles_orientalSituat al vessant nord de la serra del Corredor, a la divisòria d’aigües entre el Besòs i la Tordera. El petit territori és cobert en part de bosc de pins i alzines.

Alterna l’agricultura de secà (cereals i farratge) amb la de regadiu. Ramaderia bovina; aviram. Àrea comercial de Granollers.

El cap del municipi és el poble de Trentapasses, a l’extrem septentrional, únic nucli de població agrupada. L’antiga església parroquial de Santa Maria de la Serra, anomenda anteriorment Santa Maria de Vulpeies (Vilalba Sasserra des del segle XV), és esmentada ja el 1023, l’edifici fou renovat el segle XIII i ampliat als segles XVI i XVII. A ponent de Trentapasses hi ha el dolmen de la Pedra de l’Arca.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilajuïga (Alt Empordà)

10 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 13,13 km2, 31 m alt, 1.123 hab (2017)

0alt_empordaSituat al sector de la plana en contacte ja amb els primers contraforts de la serra de Rodes, que accidenten el sector oriental del terme, al nord-est de Figueres. Part del territori és coberta de matollar i boscs.

Hi predomina l’agricultura de secà (cereals, vinya i oliveres) sobre la de regadiu (hortalisses). Cooperatives agrícola i vinícola. Ramaderia de llana. Explotació d’aigües minerals sòdiques lítiques (aigües de Vilajuïga). Àrea comercial de Figueres.

El poble és al raiguer de la serra, prop del barri de l’Estació de Vilajuïga; església parroquial de Sant Feliu.

Es troben dins el terme les restes de l’important castell de Carmençó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilafortuny

6 Respostes

(Cambrils de Mar, Baix Camp)

Antic lloc i terme, situat a la costa, a l’est de la vila, entre l’antic terme de Barenys, a llevant, i la riera de Riudoms, a ponent.

Actualment és una important urbanització turística, amb un gran nombre de xalets i apartaments, amb nombroses residències secundàries.

Centra el lloc l’antic casal o castell de Vilafortuny, d’origen medieval (el lloc és esmentat ja el 1152, i el 1391 l’adquirí del rei la mitra de Tarragona), amb una gran torre de defensa.

Als segles XV i XVI sofrí greus atacs dels pirates, i fou progressivament abandonat (la parròquia existia encara a l’inici del segle XIX) i esdevingué una partida del terme de Cambrils.