Arxiu d'etiquetes: pobles

Vinyoles de Portabella

3 Respostes

(les Llosses, Ripollès)

Poble i antiga parròquia (Sant Martí de Vinyoles), situat a l’est del terme, prop del límit amb el de Sora. La parròquia ocupa un lloc dominant (1.020 m alt.) als vessants meridionals de la serra de Santa Margarida.

Existia ja el 925, que el bisbe Jordi cedí el domini de l’església i parròquia de Sant Martí al monestir de Ripoll. En l’aspecte civil depenia del castell de la Guàrdia de Ripoll (el poble fou anomenat també Vinyoles de la Guàrdia). El nom de Portavella prové d’un mas proper a l’església.

Aquesta es reedificà al segle XII, i es transformà en una obra barroca el 1703, hom hi obrí capelles laterals i un campanar de torre sobre l’absis principal. La parròquia arribà a un cens màxim de 108 habitants el 1890.

Tingué com a sufragània l’església de Tremolosa (Santa Maria) i dins la seva demarcació hi ha el santuari de Santa Margarida de Vinyoles.

Vinaixa (Garrigues)

12 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 37,59 km2, 479 m alt, 483 hab (2017)

0garriguesSituat en un terreny accidentat, a la capçalera de la riera Brugosa (o riera de Vinaixa), que forma després el torrent de la Femosa, drenat també pel barranc de les comes de Vinaixa, que aflueix al torrent de la Femosa dins el terme de les Borges Blanques; al sector oriental de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Al sector forestal predomina el bosc de pins.

Agricultura de secà (oliveres, cereals, vinya i ametllers). Ramaderia porcina; avicultura i cria de conills. Petita indústria derivada de l’agricultura (molins d’oli). Té anomenada la pedra de Vinaixa per a la construcció. Àrea comercial de Lleida.

El poble, d’origen islàmic, és a l’esquerra de la riera Brugosa; l’església parroquial de Sant Joan Baptista és un notable exemplar romànic, de transició ja cap al gòtic.

El municipi comprèn, a més, el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilosell, el (Garrigues)

8 Respostes

Municipi de les Garrigues (Catalunya): 18,88 km2, 665 m alt, 180 hab (2017)

0garriguesSituat a la capçalera del riu de Set, que forma el límit occidental del terme, accidentat pels vessants septentrionals de la serra la Llena, al sud-est de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà. Una gran part del territori és ocupada per boscs de pins i abundant vegetació.

Agricultura de secà: cereals (blat i ordi), ametllers, vinya i oliveres. Minsa ramaderia porcina; aviram. Àrea comercial de Lleida.

El poble és aturonat al voltant de les escasses restes de l’antic castell del Vilosell, esmentat ja el 1067; l’església parroquial de Santa Maria té la façana barroca.

Dins el terme hi ha els santuaris de Sant Miquel de la Tosca i del Crucifici.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilopriu (Baix Empordà)

4 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 16,38 km2, 82 m alt, 207 hab (2017)

0baix_empordaSituat als vessants de la serra de Valldevià, a l’extrem nord-oest de la comarca, al límit amb el Gironès i l’Alt Empordà, entre les conques del Fluvià i del Ter i drenat per diverses rieres afluents dels dos rius. Una bona part del terme és boscada (pins i alzines).

Agricultura de secà (cereals, farratges i blat de moro), i té tradició el conreu de l’olivera, ara en regressió. La ramaderia bovina i porcina i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la capçalera d’una riera afluent del Ter; església parroquial de Sant Pere. El lloc és esmentat des del segle XIV.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Gaüses, Pins i Valldevià.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilobí d’Onyar (Selva)

6 Respostes

Municipi de la Selva (Catalunya): 32,59 km2, 122 m alt, 3.138 hab (2017)

0selvaSituat a banda i banda de l’Onyar. El bosc de pins i alzines sureres mb claps de roures i la garriga ocupen bona part del terme.

Els conreus més estesos són els de cereals, patates, farratge i fruiters (pomeres). Ramaderia bovina i porcina; avicultura. Indústria d’alimentació i dels pinsos. Àrea comercial de Girona.

El poble és a la dreta de l’Onyar, centrat per l’església parroquial de Sant Esteve, esmentada ja el 1064. Des del segle XIII és coneix el castell de Vilobí, que pertangué a diversos senyors.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Salitja, amb el santuari de les Fonts, i Sant Dalmai. Al sector del nord-est del terme hom ha instal·lat l’aeroport Girona-Costa Brava.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilobí del Penedès (Alt Penedès)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Penedès (Catalunya): 9,34 km2, 286 m alt, 1.094 hab (2017)

0alt_penedesSituat a la part nord de la plana del Penedès, en un terreny pla, al sector centre-occidental de la comarca, drenat per la riera de Llitrà (dita també riera de Vilobí).

La principal font de riquesa és l’agricultura de secà, els conreus més estesos són els cereals, la vinya i els ametllers. Avicultura. Explotació de guixeres. Indústria del vi i del paper. Àrea comercial de Vilafranca del Penedès.

El poble és prop de la carretera de Vilafranca a Guardiola de Font-rubí, prop de la caseria de les Guixeres de Vilobí; l’església parroquial conserva el nom de la de Santa Maria de Vallformosa, poble que es troba dins el terme i del qual depengué l’antiga quadra de Vilobí.

El municipi comprèn també el barri de Pujolet i Bellver del Penedès.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilella Baixa, la (Priorat)

4 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 5,62 km2, 218 m alt, 200 hab (2017)

0prioratSituat a la vall del riu de Montsant, a la seva confluència amb la riera d’Escaladei, accidentat pels vessants meridionals de la serra de Montsant. El territori és format encara per les llicorelles típiques del Priorat històric. La superfície inculta és ocupada per bosc, garriga i pasturatges.

Els conreus més estesos són els de vinya i d’ametllers, seguits dels d’oliveres i de cereals. Avicultura. Petita indústria, derivada de l’agricultura (molins d’oli i elaboració de vi). Àrea comercial de Reus. Població en descens.

El poble és a l’esquerra del riu de Montsant, a la mateixa confluència amb el riuet d’Escaladei; església parroquial de Sant Joan Baptista. El lloc formà part de la baronia de Cabacés.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilella Alta, la (Priorat)

6 Respostes

Municipi del Priorat (Catalunya): 5,15 km2, 327 m alt, 127 hab (2017)

0prioratSituat dins el Priorat històric, als vessants meridionals de la serra de Montsant, a les ribes de la riera d’Escaladei, que travessa el terme en direcció nord-est – sud-oest, abans d’afluir al riu de Montsant, a la Vilella Baixa. El territori és format per les típiques llicorelles de la comarca. La superfície inculta és ocupada per pasturatges, bosc i garriga.

L’agricultura ocupa poc menys de la meitat del territori, amb conreus de secà (oliveres, vinya, ametllers, avellaners i cereals) i de regadiu, que ocupa només 4 ha. El 70% de la terra és explotada en règim directe, i la resta, en arrendament. Ramaderia ovina i porcina. Hi ha un fort procés de despoblació. Àrea comercial de Reus.

El poble és aturonat a l’esquerra del riuet d’Escaladei; l’església parroquial és dedicada a santa Llúcia.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vilaür (Alt Empordà)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Empordà (Catalunya): 5,49 km2, 65 m alt, 145 hab (2017)

0alt_empordaSituat a la dreta del Fluvià, que forma en part el límit septentrional del terme, al sector accidentat per una sèrie de turons de l’interfluvi del Fluvià i el Ter, al sud-oest de la comarca. Els boscs (pins i alzines) es localitzen als turons.

Agricultura amb conreus de secà (cereals, farratge, oliveres i vinya) que predominen de tros sobre els de regadiu (hortalisses), a la plana. La ramaderia ovina i porcina, l’avicultura i les activitats derivades de l’agricultura complementen l’economia. Àrea comercial de Girona. Població en descens.

El poble és prop de la riba dreta del Fluvià; l’església parroquial de Sant Esteve conserva l’absis de la construcció romànica. Al nord del poble hi ha el veïnat de la Masia Blanca.

El lloc és esmentat ja el 1017. Formà part del comtat d’Empúries.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques

Vila-sana (Pla d’Urgell)

12 Respostes

Municipi del Pla d’Urgell (Catalunya): 19,10 km2, 249 m alt, 721 hab (2017)

0pla_urgell(ant: Utxafava)  Situat al nord-est de la comarca, a l’est de l’antic estany d’Utxafava o estany d’Ivars, actualment dessecat, a la plana regada pel canal d’Urgell.

Agricultura amb conreus de cereals, hortalisses, fruiters i farratges. Ramaderia de bestiar porcí i oví; avicultura. Indústria agropecuària. Àrea comercial de Mollerussa.

El poble és al sud de l’estany d’Utxafava; església parroquial de Sant Miquel.

El municipi comprèn, a més, la caseria de les Novelles i el despoblat dels Obergs.

Fins al 1935 formà part del municipi de Castellnou de Seana, amb el nom d’Utxafava.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques