(Sarrià de Ter, Gironès, 25 novembre 1894 – Barcelona, 22 gener 1920)
Pintor. Autodidacte. Amb altres fundà l’Agrupació d’Artistes Catalans, de la qual fou teòric i l’home fort.
Visqué, a Girona, amb la pintora polonesa Mela Muttermilch. Morí tuberculós.
(Barcelona, 1908 – 1975)
Pintora i dibuixant. El seu art és ingenuista, molt lligat al fauvisme.
Bernat Falcó (Castelló de la Plana, segle XVIII – segle XIX) Eclesiàstic. Es doctorà en teologia i en dret a la Universitat de València. Fou diputat a corts per Castelló (1820-23). Publicà una Historia compendiada de la religión antes de la venida de Jesucristo (1826), que en bona part és traducció.
Feliu Falcó (País Valencià, segle XVII) Pintor. Deixeble de Jeroni Jacint Espinosa.
Joan Falcó (Catalunya, segle XV – Montpeller, França, segle XVI) Metge. Féu amplis estudis a l’estranger. S’establí a Montpeller, on assolí un gran prestigi. És autor d’escrits professionals.
Josep Agustí Falcó (Catalunya, segle XVIII) Frare franciscà. Fou missioner a Zacatecas (Mèxic). És autor de bon nombre d’obres de caràcter religiós.
(Barcelona, 1908 – 25 agost 1991)
Pintor i dibuixant. Fou deixeble de Josep i Gabriel Amat i Pagès. Ha excel·lit com a aquarel·lista.
Té obres al Museu d’Art Modern de Barcelona i al de Figueres.
(Barcelona, 1906 – 20 desembre 1947)
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts.
Fou il·lustrador i dibuixant publicitari molt remarcable.
(Barcelona, 1921 – 15 desembre 1972)
Pintor. Ha destacat com a paisatgista i pintor de monuments.
Conreà també el dibuix i l’aquarel·la.
Veure> Enric Ochoa i Esteve (pintor i dibuixant català-mallorquí, 1891-1978).
Francesc Esteve (València, 1682 – 1766) Escultor. Nombroses obres seves poden ser contemplades a les esglésies de la seva ciutat natal. Fill seu era Josep Esteve i Bonet, el qual continuà la tradició familiar.
Gaspar Esteve (Barcelona ?, segle XV – segle XVI) Escriptor dominicà. Excel·lí com a predicador. Assolí gran fama. Fou prior del convent de Barcelona i posteriorment provincial. Escriví Tractatus in defensionen ecclesiasticae immunitatis et libertatis, impresa a Roma el 1520, en que defensà diversos aspectes del fur eclesiàstic.
Jacint Esteve (Llíria, Camp de Túria, 1776 – País Valencià, segle XIX) Pintor. El seu quadre representant Alfons IV el Magnànim en rebre el cardenal de Foix es troba al Museu de València.
Joan Esteve (València, segle XV) Escriptor. Escriví, cap al 1473, un recull de frases llatines amb l’equivalent en català, de gran valor lingüístic i dialectològic: Liber elegantiorum latina et valentiana lingua (Venècia. 1489).
Josep Esteve (País Valencià, segle XVI) Escultor. És autor del retaule de l’església de Bocairent, amb pintures de Joan de Joanes, i del retaule de la Concepció al monestir de Sant Miquel dels Reis de València.
Llucià Esteve (País Valencià, segle XVIII) Escultor. Treballà amb Ignasi Vergara a la seu de València. No és parent de Josep Esteve i Bonet i la seva família d’escultors.
Rafael Esteve (Barcelona, segle XVII – segle XVIII) Metge. Pertanyia al Consell de Cent. En 1712-13 fou conseller tercer. Coincidí amb la decisió de prosseguir la guerra contra Felip V de Borbó, malgrat l’evacuació de les tropes imperials, actitud que el Consell afavorí. Després de la capitulació de la ciutat, els borbònics li confiscaren els béns.
Tomàs Lleonard Esteve (València, segle XVII) Arquitecte i escultor. Autor de la portalada de l’església parroquial de Llíria (1627-72) i del frontal de l’altar major de la seu de València (1684). Amb Vicent Abril acabà l’església principal de Benigànim (vers 1637).
Vicenç Esteve (Barcelona, segle XVIII – 1788) Religiós mercenari. El 1771 fou provincial de l’orde. Tingué fama de bon predicador. Deixà escrita una col·lecció extensa de sermons i panegírics.
(Santpedor, Bages, 1854 – Manresa, Bages, 1896)
Pintor. Després d’una estada a París (vers 1879), s’establí a Sabadell, on decorà, amb estil realista, els salons del col·legi Escolapi, casa Barata i casa de la Ciutat.
(Molins de Rei, Baix Llobregat, abans 1490 – Barcelona ?, després 1527)
(o Despallargues) Pintor. Col·laborador i successor al taller de Pere García de Benavarri.
Hom en coneix l’arcaïtzant retaule d’Enviny, signat i datat del 1490 (Hispanic Society, Nova York).
Dades dels Països Catalans 