Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (morts a)

Fontanella i Garraver, Francesc

7 Respostes

(Barcelona, 24 desembre 1622 – Perpinyà, 9 octubre 1681)

Escriptor i polític. En política col·laborà amb el seu pare Joan Pere Fontanella i el seu germà Josep, partidaris de la incorporació de Catalunya a la corona de Lluís XIII de França.

Participà en el congrés de Münster (1643), va romandre a Barcelona durant el setge del 1652 i s’exilià a Perpinyà el 1660, on es féu frare dominicà i fou prior del convent de Sant Domènec de Perpinyà.

L’any 1641 publicà, a Barcelona, el panegíric culteranista dedicat a Pau Claris. Va escriure romanços, als quals donà el nom de giletes, sonets i composicions semblants a les relacions epistolars, de to generalment bucòlic.

La seva primera època de poeta barroc, es ple d’optimisme,que expressà en Amor, fermesa i porfia (1640). El drama de l’evolució de la guerra marcà la seva segona època, que es materialitzà en El desengany.

És una de les figures clau de la literatura del segle XVII.

Fontanella, Joan Pere

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 22 juliol 1575 – Perpinyà, 1649)

Jurista i polític. Jurisconsult de prestigi internacional (sintetitzà el dret comú amb el dret especial de Catalunya), assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent, fou elegit conseller en cap el 1640, i com a tal va presidir la Junta de Guerra formada per militars catalans i francesos el 1641.

Fou un enèrgic defensor de les llibertats catalanes davant el virregnat del duc d’Alcalá. Fou un dels caps revolucionaris que, des de l’inici de la revolta catalana contra Felip IV, s’havia compromès a tractar amb els francesos i va tenir un paper fonamental en els fets que portaren a la proclamació de la República Catalana i a la unió amb França.

Va escriure De pactis nuptialibus, sive capitulis matrimonialibus tractatus (1612), amb reedicions a Ginebra, Venècia i Lió, i Sacri Senatus Cathaloniae decisiones (1639).

Fou el pare de Francesc i de Josep Fontanella i Garraver.

Fabra i Foignet, Albert

Deixa un comentari

(Buenos Aires, Argentina, 1920 – Perpinyà, 14 octubre 2011)

Pintor i gravador. Residí a Barcelona des del 1923. Es formà a Girona.

L’exposició que féu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató (1943) aportà un aire nou a l’art català de la postguerra. Féu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament i a on ha exposat reiteradament.

Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència de Picasso i el cubisme, i arribà a una abstracció geomètrica classificable d’op art.

Ermengol, Joan

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – Perpinyà, 1408)

Prelat. El 1398 fou nomenat bisbe de Barcelona, com a successor de Ramon d’Escales.

El 1405 traslladà a la catedral, des de Sant Cugat del Vallès, algunes relíquies de sant Sever.

És autor d’una Expositio psalmi XII, Benedicto XII dictata.

Encomanà al maniaturista Rafael Destorrents el bellíssim Missal de Santa Eulàlia, datat el 1403, que es conserva avui al Museu Diocesà barceloní.

A la seva mort, fou succeït en el bisbat per Francesc de Blanes.

Eiximenis, Francesc

25 Respostes

(Girona, 1330 – Perpinyà, 23 abril 1409)

Escriptor. Religiós franciscà, es va ordenar de sots-diaca a Barcelona (1352).

Freqüentà diversos convents i universitats estrangeres (París, Colònia, Roma i Oxford) i va exercir la docència a Tolosa de Llenguadoc.

Des de Barcelona, i sobretot des de València, on va ésser enviat el 1383 i on tingué un paper important a la cort i a l’administració, va aconseguir un gran prestigi entre la jerarquia eclesiàstica i exercí una notable influència en la societat.

Els seus llibres, d’estil vivaç i no gens especulatiu, enriquits amb una gran profusió de diàlegs i anècdotes, van ésser traduïts a moltes llengües; se’n destaquen Lo Crestià, monumental projecte de catecisme o extens tractat enciclopèdic, en quatre volums, iniciat el 1381 dins una estructura fidelment escolàstica, si bé oferint una visió realista i pintoresca de la societat contemporània; el Llibre dels àngels (1392), el Llibre de les dones (1396), i altres tractats en llatí, com el Pastorale i la Vida de Jesucrist (v1397).

El 1408, cridat per Benet XIII al concili de Perpinyà, hi va ésser nomenat patriarca de Jerusalem i bisbe d’Elna.

Costa i Roca, Jordi

1 Resposta

(Barcelona, 17 agost 1925 – Perpinyà, 10 febrer 2000)

Enginyer químic i promotor cultural. Va ser professor de física al liceu de Ceret (Vallespir).

És conegut per haver impulsat un gran nombre d’activitats cíviques i culturals, a favor de la cultura catalana a la Catalunya Nord. Membre del Grup Rossellonès d’Estudis Catalans, en dirigí el butlletí durant el període 1968-70.

Fou president del Moviment Laic de les Cultures Regionals de França i secretari general de l’Associació Internacional per a la Defensa de les Llengües i Cultures Amenaçades.

És autor d’una Història del sindicalisme francès (1960).

Corredor i Pomes, Josep Maria

1 Resposta

(Girona, 3 juny 1912 – Perpinyà, 29 setembre 1981)

Escriptor. Doctor en lletres per Montpeller, fou professor al Liceu de Perpinyà, on visqué exiliat des del 1939.

La seva tesi fou Un esprit méditerranéen: Joan Maragall (1951), editada també en català (1960).

Publicà Conversations avec Pablo Casals (1954, en català el 1967), El món actual i el nostre país (1962), De casa i d’Europa (1971), Assaigs i comentaris (1972) i Homes i situacions (1976).

Coma, Pere Màrtir

2 Respostes

(Solsona ?, Solsonès, vers 1510 – Perpinyà, 1578)

Prelat. Pertanyia a l’orde de predicadors, del qual fou provincial i lector a la catedral de Tarragona.

Assistí al concili de Trent (1562) com a teòleg del bisbe de Girona, Arias González. El 1568 fou nomenat bisbe d’Elna.

Deixà escrites dues obres de gran difusió: Doctrina cristiana utilíssima a tots los fels cristians (1561) i Llibret intitulat Directorium curatorum (1566).

Claramunt i Quer, Joan

1 Resposta

(Gràcia, Barcelona, 1893 – Perpinyà, 1960)

Actor, baríton i director teatral, germà de Josep. Estudià a l’Escola Catalana d’Art Dramàtic.

Assolí èxits com a cantant amb obres líriques catalanes (Cançó d’amor i de guerra, 1926).

El 1939 s’exilià a França, on actuà. S’establí a Perpinyà (1944), on fundà els grups Els Amics del Teatre Català i Agrupament Artístic Teatral, al front dels quals promogué el teatre català al Rosselló, amb més d’un centenar de representacions d’obres de Guimerà, Rusiñol, Adrià Gual, etc.

Barutell i Puigmarí, Llorenç de

1 Resposta

(Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 1595 – Perpinyà, 1658)

Polític i eclesiàstic. Col·laborador de Pau Claris. Ambaixador de la Generalitat a París (1640). Contribuí a la intervenció francesa a Catalunya.

President de l’Audiència de Barcelona a partir del 1641, mantingué una estreta fidelitat a les autoritats franceses, en caure Barcelona (1652), serví d’assessor polític als francesos del Rosselló.