Arxiu d'etiquetes: Perpinyà (morts a)

Esclarmunda de Foix

9 Respostes

(Foix, França, vers 1250 – Perpinyà, 1315)

Reina de Mallorca. Filla de Roger IV de Foix i muller del rei Jaume II de Mallorca i Rosselló, amb qui es casà el 12 d’octubre de 1272 a Barcelona.

L’any 1285, fou detinguda, juntament amb els seus fills, com a conseqüència de la incursió de Pere II el Gran, però alliberada per la mediació del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i del comte Arnau Roger I de Pallars.

L’any 1315 va rebré a Perpinyà, de mans de Ramon Muntaner, el seu nét Jaume, el futur rei Jaume III de Mallorca.

Descatllar i Dessoler, Manuel

1 Resposta

(Vilafranca de Conflent, Conflent, 1648 – Perpinyà, 20 abril 1674)

Patriota. Condemnat a presó i exili per haver participat en la revolta dels Angelets, en tornar a Vilafranca fou un dels principals instigadors de la conspiració de Vilafranca de Conflent (1674) per alliberar el Rosselló del domini francès.

Fracassada la revolta, fou empresonat i executat.

Delpont, Juli

Deixa un comentari

(Ceret, Vallespir, 1865 – Perpinyà, 1924)

Poeta. Fundà la revista “Muntanyes Regalades”, de la qual fou també director, i col·laborà amb mossèn Antoni Maria Alcover en l’elaboració del Diccionari català-valencià-balear.

Exponent de la Renaixença en terres del Rosselló, reuní uns poemes que exalçaven la germanor dels Països Catalans a Les terres de llengua catalana (1905). És autor de les antologies Flors rosselloneses (1902) i Refilets (1904).

Castellà i Roger, Josep Maria

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 11 novembre 1883 – Perpinyà, 1948)

Poeta i sacerdot claretià. Exercí el seu ministeri al Rosselló.

Autor de l’obra teatral El pare blanc (1919) i de Font Romeu (1926), recull de poesies publicat gràcies al bisbe Carsalade du Pont.

Caseponce, Esteve

2 Respostes

(Ceret, Vallespir, 1850 – Perpinyà, 1932)

Narrador. Fou rector d’Arles de Tec (1898-1908) i, un cop jubilat, s’establí a Barcelona fins al 1930, quan es retirà a Perpinyà.

Col·laborà, sota l’epígraf Una llesca de pa de casa, a la secció catalana del setmanari “La Coix des Pyrénées Orientals” amb el pseudònim d’Hotentic i, més tard, amb el de Mir i Nontoquis.

Participà en el Congrés Internacional de la Llengua Catalana (1906) amb l’estudi titulat Diferències que hi ha entre el català parlat a Barcelona i el català parlat al Ruissilló i especialment al Vallespir.

És autor de Contes vallespirencs (1907), Cent i una faules de la Fontaine (1927), Monòlegs vallespirencs (1928), Llavants de taula (1930), Altra manada en les faules de la Fontaine (1930), Espigolada en les faules de la Fontaine i Camí fent (1932).

Carsalade du Pont, Juli

6 Respostes

(Simorra, França, 16 febrer 1847 – Perpinyà, 29 desembre 1932)

Bisbe de Perpinyà (1899-1932). Gascó d’origen, quan va ser elegit bisbe de Perpinyà aprengué el català i restablí l’ensenyament del catecisme i la predicació en català.

Va organitzar els Jocs Florals del 1902, que no pogueren celebrar-se a Barcelona, i va presidir a Barcelona els del 1914. Col·laborà en l’Obra del Diccionari d’Antoni M. Alcover. Animà el reclutament de catalans per a la guerra del 1914, a favor de França.

Va adquirir Sant Martí del Canigó i es va dedicar de ple a la restauració de l’antic monestir, on fou enterrat. Afavorí la restauració de la vida monàstica a Cuixà amb monjos cistercencs. Restaurà la capella de Nostra Dona dels Còrrecs, predecessora de la seu de Perpinyà, i l’antiga església dels caputxins; comprà el col·legi de Sant Lluís Gonçaga i el Petit Seminari, i féu edificar l’església de Sant Martí del Bon Socors i el Gran Seminari.

Per tal d’encoratjar les investigacions científiques del clericat creà “Revue historique et littèraire du diocése de Perpignan”.

Per la seva actuació ha estat justament qualificat de bisbe dels catalans.

Carbonell i Tries, Jordi

Deixa un comentari

(Perpinyà, 8 març 1920 – 4 agost 2013)

Escriptor. Professor de català de la JAEC, ha impartit cursos nocturns de llengua catalana per a adults a Perpinyà.

Novel·lista de llenguatge senzill i acurat, ha publicat Un home qualsevol (1979, premi Sant Jordi 1978), La traició (1980), …li tiri la primera pedra (1985, premi Pous i Pagès 1981), I després d’aixó, què? (1982), La cinquena dimensió (1983), El cant de les sirenes (1985) i L’or dels altres (1986).

Boixó, Manuel

Deixa un comentari

(Millars, Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)

Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat.

En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.

Blanes i d’Évrad, Joan Esteve de

2 Respostes

(Perpinyà, 1702 – 1764)

Segon marquès de Millars. Fill i hereu d’Esteve de Blanes i de Planque. Fou comissari de la noblesa del Rosselló (1749-59).

La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència.

Albert, Guillem

Deixa un comentari

(Perpinyà, segle XIV)

(o Guillem Adalbert)  Consol de Perpinyà (1325). Partidari del projecte de Pere III el Cerimoniós d’incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest.

Ocupada l’illa de Mallorca pel rei Pere el 1343, fou alliberat. Participà l’any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere.

Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure (1344) i de Perpinyà (1345). Pere III el nomenà batlle d’aquesta vila, un cop conquerida.