(Perpinyà, 8 març 1920 – 4 agost 2013)
Escriptor. Professor de català de la JAEC, ha impartit cursos nocturns de llengua catalana per a adults a Perpinyà.
Novel·lista de llenguatge senzill i acurat, ha publicat Un home qualsevol (1979, premi Sant Jordi 1978), La traició (1980), …li tiri la primera pedra (1985, premi Pous i Pagès 1981), I després d’aixó, què? (1982), La cinquena dimensió (1983), El cant de les sirenes (1985) i L’or dels altres (1986).
(Millars, Rosselló, segle XVII – Perpinyà, 1674)
Sacerdot. Participà en el complot de Vilafranca de Conflent (1674) per a reincorporar el Rosselló a Catalunya: des de la seva parròquia de Forques servia d’enllaç amb el Principat.
En produir-se la invasió de les forces manades pel lloctinent de Catalunya, comte de San Germán, s’hi afegí, però, fracassat el complot, fou executat a Perpinyà.
(Perpinyà, 1702 – 1764)
Segon marquès de Millars. Fill i hereu d’Esteve de Blanes i de Planque. Fou comissari de la noblesa del Rosselló (1749-59).
La seva segona muller i vídua Maria Delpàs-Camporrells i de Ros, filla del marquès de Sant Marçal, reuní una fortuna considerable i es veié obligada, el 1793, a refugiar-se a Barcelona, on sembla que morí en la indigència.
(Perpinyà, segle XIV)
(o Guillem Adalbert) Consol de Perpinyà (1325). Partidari del projecte de Pere III el Cerimoniós d’incorporació dels territoris de Jaume III de Mallorca, fou empresonat per aquest.
Ocupada l’illa de Mallorca pel rei Pere el 1343, fou alliberat. Participà l’any següent en la campanya del Rosselló com a conseller del rei Pere.
Intervingué en les deliberacions sobre la capitulació de Cotlliure (1344) i de Perpinyà (1345). Pere III el nomenà batlle d’aquesta vila, un cop conquerida.
(Banyoles, Pla de l’Estany, 1560 – Perpinyà ?, 1630)
Tècnic agrònom. Publicà uns Secretos de la agricultura, acompanyats d’un vocabulari en sis idiomes.
Pertanyia a l’orde de Sant Joan de Jerusalem i fou prior de Perpinyà.
(Perpinyà, 25 setembre 1734 – 9 agost 1809)
Eclesiàstic. Canonge de Sant Joan de Perpinyà i vicari general d’Elna, formà part de l’estament eclesiàstic als Estats generals del 1789, on s’oposà a la Constitució Civil del Clergat.
Exiliat a Barcelona (1792), actuà d’intermediari entre el bisbe d’Elna A.-F. Leyris d’Esponchez, resident a Itàlia, i alguns preveres refugiats a Barcelona. Per consell del bisbe, s’adherí al govern de Napoleó i retornà al Rosselló.
El nou bisbe, A.F. de Laporte, el nomenà, el 1803, representant seu a la diòcesi d’Elna.
(Vallcebre, Berguedà, 16 març 1815 – Perpinyà, 8 novembre 1904)
Sacerdot. Estudià a Solsona i a Vic.
Formant part de l’exèrcit liberal, durant la primera guerra carlina, es passà al bàndol carlí.
Acabada la guerra, féu estudis eclesiàstics a Bèlgica i a Perpinyà.
Anà amb Antoni M. Claret a Cuba. En tornar a Europa s’establí a Perpinyà.
(Mataró, Maresme, 1905 – Perpinyà, 1964)
Escriptor. Director dels periòdics “Diari de Mataró” i “Llibertat”.
El 1939 s’exilià a Perpinyà, on hi comprà una llibreria (1951) i hi esdevingué un dels promotors de la cultura catalana.
Amb la seva muller, Rita Casals, inicià l’emissió radiofònica Aires del Canigó i fundà l’Esbart Dansaire del Rosselló.
Amb el pseudònim de Galdric de Prada col·laborà, en català, al diari “La Dépêche”. Publicà l’opuscle El segle XIX. Capítol d’un llibre inèdit (1963).
Fou el pare de Ramon Gual i Casals.
(Manresa, Bages, segle XVII – Perpinyà, 1710)
Tallista. Fill de Joan i germà de Francesc i de Josep.
Establert a Perpinyà, acabà el retaule de Sant Francesc de Paula del convent de la Victòria -avui a la catedral-, després de la mort de Llàtzer Tremulles (1656).
Esdevingué l’escultor més destacat del Rosselló dels cinquanta anys següents.
Treballà en els retaules de Serdinyà (1661), Vinçà (1663), Espirà de Conflent (1663) i Estoer (1665), i la seva obra principal fou el gran altar major de Baixàs (1671). També féu el retaule de l’Assumpció de Vingrau (1681-82).
El seu estil és d’un barroquisme contingut, fruit més d’un retardament estètic que d’una actitud conscient.
(Barcelona, segle XVII – Perpinyà, 1680)
Jurisconsult i polític. Fill de Joan Pere Fontanella i germà de Francesc.
Fou advocat fiscal de la Generalitat. Membre del Consell de Cent, prengué part molt activa en la guerra dels Segadors i en els esdeveniments que separaren Catalunya de la monarquia espanyola.
Diputat per Catalunya a la conferència de Münster (1643). L’any 1648 anà a París per tal d’informar de la situació de Catalunya, i el 1652 marxà a l’exili.
Nomenat vescomte de Canet i comte de Peralada, s’instal·là al Rosselló, on, després del Tractat dels Pirineus, presidí l’anomenat Consell Sobirà del Rosselló, a Perpinyà.
Dades dels Països Catalans 