Arxiu d'etiquetes: orfebres

Isaura i Fargas, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Barcelona, 1824 – 1885)

Mestre fonedor. Estudià a l’Escola de Belles Arts. Aprengué al taller del seu pare, fundat en temps del seu avi.

Als vint anys emprengué una llarga sèrie de viatges per Europa, on estudià els procediments galvànics per argentar i daurar els metalls. El 1866 introduí a Catalunya el bronze dit aluminium, usat per a la confecció de vasos sagrats.

Gran expert en metal·lística, obtingué nombrosos premis internacionals i guanyà un alt prestigi entre els especialistes de tot el món.

Guasch i Mitjans, Juli

Deixa un comentari

(Barcelona, 1942 – )

Orfebre. Format a les escoles Massana i de Belles Arts de Sant Jordi.

Fou considerat un dels capdavanters del concepte de joia-disseny.

Sovint incorporà el metracrilat a les seves creacions, que es caracteritzen per llurs formes geometritzants.

Fargnoli i Janetta, Adolf

Deixa un comentari

(la Bisbal d’Empordà, Baix Empordà, 7 octubre 1890 – Barcelona, 1951)

Ebenista i orfebre. Residí a Girona.

S’especialitzà en la fabricació de cofrets i capses artístiques, a les quals donava títols decadentistes, i les decorava amb un barroquisme personal, amb aplicacions de pedres, ferros i metalls.

Assolí grans èxits en les exposicions que realitzà a Barcelona, Tarragona, Bilbao, París i Buenos Aires.

Estruch, Albert

3 Respostes

(Barcelona, vers 1830 – Manila ?, Filipines, 1884)

Gravador i medallista. Era fill de Domènec Estruch i Jordan i possiblement germà de Joan.

Deixeble de Bartomeu Tomàs Coromina, treballà a la Casa de la Moneda i a la Real Fàbrica del Timbre de Madrid, fins que passà a la Casa de la Moneda de Manila.

Deop

Deixa un comentari

(Ripoll, Ripollès, segle XVI – segle XIX)

Família d’armers, serrallers i forjadors. Foren uns dels més importants fabricants d’armes de foc catalans.

El Museu Etnogràfic de Ripoll en conserva nombroses peces, i alguna altra figura al catàleg del Musée de l’Armée de París.

Corberó i Trepat, Xavier

2 Respostes

(Barcelona, 1901 – 1981)

Bronzista i repussador. Fill de Pere Corberó i Casals i germà de Valeri. Estudià a l’Escola del Treball de Barcelona, que dirigí Francesc d’A. Galí.

Excel·lí pels seus treballs en metall, tècnica de la qual fou professor a l’Escola Massana de Barcelona.

Va exposar a Barcelona i, amb un gran èxit, a Tòquio (1966), on està representat al Museu d’Art Modern.

Fou el pare de Xavier Corberó i Olivella.

Corberó i Casals, Pere

3 Respostes

(Lleida, 1877 – Barcelona, 1957)

Bronzista i repussador. Fou l’iniciador d’una família d’artistes. Residí a Barcelona. També féu treballs decoratius sobre coure i aram.

Obtingué nombrosos premis, a Barcelona, Mèxic i París.

Fou membre del jurat de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929.

Els seus fills i continuadors foren Xavier i Valeri Corberó i Trepat  (Barcelona, 1908 – 2001)  Pintor i decorador. Es formà a l’Ateneu Polytechnicum amb Francesc d’A. Galí, i també a Ginebra i a París. Prengué part en diverses exposicions i fou un dels fundadors del Saló d’Artistes Decoradors Catalans (1936).

Collet i Colom, Carles

1 Resposta

(Onex, Suïssa, 16 abril 1902 – Barcelona, 1983)

Escultor. El 1923, a Barcelona, treballà al taller dels Corberó i amb l’orfebre Ramon Sunyer.

Es presentà el 1928 en un col·lectiva de les galeries Dalmau. El 1929 esdevingué professor de l’Escola Massana. Durant la guerra civil tornà a Suïssa, i el 1947 fou un dels fundadors del Cercle Maillol.

Ha exposat a Barcelona, Ginebra, Milà, Zuric, Palma de Mallorca, Lucerna, etc, i ha participat en tots els Salons de Maig de Barcelona (1957-66).

Participà del noucentisme tardà i evolucionà cap a formes més estilitzades i esquemàtiques, de superfícies rugoses i estructura angulosa, que, emprant el plom, el ferro, etc, sovint voregen l’abstracció.

La seva dona, Eugénie Millioud, coneguda per Ninon Collet (Ginebra, Suïssa, 1901 – Barcelona, 1973) era ceramista i orfebre, i exposà sovint amb ell. El 1943 es presentà com a pintora a Barcelona.

Capdevila i Gaya, Joaquim Maria

1 Resposta

(Barcelona, 1944 – )

Joier. Fill de Manuel Capdevila i Massana. Estudià belles arts a l’Escola Massana de Barcelona i s’inicià en l’orfebreria en el taller del seu pare, i completà la seva formació al taller Lacambra de París.

Director del taller familiar, on realitza la seva tasca d’investigació i creació. Ha estat un dels primers a endinsar-se en el camp de la joia-disseny on, per sobre de la forma i dels materials, predomina el concepte. El 1971 li fou encarregat el disseny de la copa del FAD.

El 1982 guanyà el concurs de la medalla de Sant Jordi, convocat per la Generalitat de Catalunya. Hi ha obres seves al Schmuckmuseum de Pforzheim.

Canyes, Marc

1 Resposta

(Barcelona, segle XV – vers 1441)

Argenter. Documentat des del 1406. Autor d’una creu per a Granollers (1406).

Rebé l’encàrrec dels consellers de Barcelona (1408) de fer una vaixella d’argent per al rei Martí I de Sicília, en ocasió del jurament d’aquest com a primogènit de Catalunya, i també de fer les maces esmaltades dels veguers.

Féu l’urna d’argent per al bust de Sant Sever de la seu de València (1477) i una joia d’or, ofrena de la reina Violant de Bar a la custòdia de la seu de Barcelona (1418).

Tingué per deixeble o soci l’argenter Bernat Llopard. Fou membre (1416) del Consell de Cent barceloní.

El seu fill, del mateix nom (Marc Canyes), és l’autor del reliquiari de la Santa Espina (1453), que es conserva a la catedral de Barcelona.