Arxiu d'etiquetes: orfebres

Xarrié i Rovira, Josep Maria

1 Resposta

(Barcelona, 10 octubre 1943 – 8 juny 2013)

Restaurador. Fill de Domènec Xarrié i Mirambell, al costat del qual es formà. Amplià estudis a Madrid, Roma i Suïssa.

Fou tècnic excedent dels Museus Municipals d’Art de Barcelona (1960-74) i professor de restauració a la facultat de belles arts de la Universitat de Barcelona (1969-86) i dels cursos de restauració de pintura mural de Sant Cugat del Vallès (1972-76).

Des del 1978 fou consultor de la UNESCO per als països de l’Amèrica del Sud (Brasil, Mèxic, Costa Rica, República Dominicana) i des del 1981 dirigí el Centre de Conservació i Restauració de Béns Culturals Mobles del Servei de Museus de la Generalitat de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Igualment, des del 1987 fou cap del Servei de Restauració.

Ha restaurat, entre altres, obres de Bernat Martorell, Picasso, Dalí, Miró i el Crist amb la Creu, d’El Greco (església de Sant Esteve, Olot).

Mercadé i Queralt, Jaume

3 Respostes

(Valls, Alt Camp, 22 juliol 1889 – Barcelona, 26 abril 1967)

Pintor i orfebre. Aprengué l’ofici de joier a Barcelona, i assistí a les classes de l’Acadèmia Galí. Féu la seva primera exposició individual a les Galeries Laietanes (1916) i el 1919 fou nomenat professor de joieria i orfebreria a l’Escola d’Arts i Oficis de la Mancomunitat.

La seva obra d’orfebre, decisiva per a la renovació d’aquest art, li valgué diploma d’honor i medalla d’argent a l’Exposition des Arts Décoratifs de París (1924), gran premi i medalla d’or a l’Exposició Internacional de Barcelona (1929), medalla d’or a les VI i IX Triennali de Milà i gran premi a la III Bienal Hispanoamericana.

Poblet (1956)

La seva pintura el situa, en grau encara major, entre els millors artistes del seu país. Un dels seus quadres més famosos, El Zeppelin, obtingué un important premi al concurs “Barcelona Vista pels seus Artistes”. Entre altres distincions obtingué el Gran Premi Juan Gris (1957), medalla de bronze de pintura a la biennal d’Alexandria (1959) i segona medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes (1960).

Format en un inicial fauvisme, rebé després influència noucentista que temperà la sensualitat de la seva paleta. Sabé anar evolucionant fins als seus darrers anys, centrant la seva pintura en el que es pot dir una mesurada modernitat. El seu món propi és el de les aspres terres del Camp de Tarragona, que estructura als seus quadres amb serenitat i equilibri.

En 1963 i 1966 féu, respectivament, dues grans exposicions antològiques a Madrid i a l’Hospitalet de Llobregat. Els dos municipis li concediren una medalla pels seus alts mèrits. Un mes abans de la seva mort era homenatjat pel Cercle Artístic de Barcelona.

Obres seves figuren al Museu d’Art Modern de Barcelona i al Museu de Valls.

Masriera i Rosés, Lluís

4 Respostes

(Barcelona, 17 gener 1872 – 21 octubre 1958)

Orfebre, pintor, escenògraf i comediògraf. Fill de Josep Masriera i Manovens, i germà dels argenters Josep Masriera i Rosés (Barcelona, 1870-1918) i Ricard Masriera i Rosés (Barcelona, 1878-1946).

Estudià a París, Londres i Ginebra, ciutat on fou deixeble de l’especialista en esmalts Lossier, amb qui aprengué sobretot la tècnica dels esmalts translúcids, cosa que en féu possible el renaixement a Barcelona, on des del segle XVII no se’n produïren. En els treballs d’orfebreria adoptà l’estil modernista i aconseguí obres molt apreciades.

Com a pintor pràctica un naturalisme efectista i conreà el paisatge, el retrat, els temes religiosos i la natura morta. També desenvolupà les seves activitats en el terreny del teatre, en el qual fundà i dirigí la companyia Belluguet, que assolí molts èxits al país i a l’estranger. Fou president de l’Associació Artística de Joieria i Plateria.

Fou el pare de l’arquitecte Joan Masriera i Campins (Barcelona, segle XX).

Capdevila i Massana, Manuel

3 Respostes

(Barcelona, 28 desembre 1910 – 18 abril 2006)

Pintor i orfebre. Inicià els estudis (1924) amb Francesc d’Assís Galí i entrà (1925) al taller patern de la joieria. Féu estades de formació a París (1926 i 1934) fins al 1943, en que s’instal·là a Barcelona.

El 1950 fou seleccionat per a l’Exposició Internacional Carnegie de Pittsburgh, el 1966 rebé la medalla d’or de l’estat de Baviera i el 1967 li fou concedit el primer premi a l’Exposició Internacional d’Art en l’Esport. Hi ha obres seves al Schmuckmuseum de Pforzheim.

Si amb la pintura donà vida a un lirisme personalíssim, l’orfebreria i la joieria són el vessant un condueix la seva creativitat abstracta, amb una reconeguda categoria internacional. És autor dels paraments d’orfebreria del monestir de Montserrat. Ha estat professor de l’especialitat a l’Escola Massana.

Fou el pare de Joaquim Maria Capdevila i Gaya.

Cabot i Rovira, Joaquim

4 Respostes

(Barcelona, 17 novembre 1861 – 18 desembre 1951)

Orfebre, financer, escriptor i polític. Fill de l’argenter Francesc Cabot i Ferrer, l’establiment del qual continuà, i germà d’Emili. Dirigí diverses empreses i fou president de les principals associacions econòmiques i culturals de Barcelona, com de la Fira de Mostres, de la Cambra Oficial de Comerç (1921-26), del Centre Excursionista de Catalunya (1899) i de l’Orfeó Català (1901-35).

El Palau de la Música Catalana fou construït durant la seva presidència (1908) i fundada la “Revista Musical Catalana” (1904). Intervingué com a secretari al Jocs Florals del 1888 i com a mantenidor el 1889.

Membre de la Lliga Regionalista, fou diputat provincial el 1911 i col·laborà en la creació de la Mancomunitat de Catalunya.

Amb el pseudònim de Dr. Franch publicà els seus primers treballs literaris a “La Renaixença”. Dirigí els inicis de “La Veu de Catalunya” (1899) i publicà De fora casa (1898), A cap calent (1900), Narracions de viatge i El cant del cigne (1938).