Arxiu d'etiquetes: Olot (nascuts a)

Bolòs i Vayreda, Antoni de

3 Respostes

(Olot, Garrotxa, 17 gener 1889 – Barcelona, 17 desembre 1975)

Farmacèutic i botànic. Conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona (des del 1934), en fou director el 1939, també fou director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals.

Fundador de la revista “Collectanea Botanica” (1946) i membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Institució Catalana d’Història Natural.

Entre les seves publicacions cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas (1950), escrita en col·laboració amb el seu pare, Oriol de Bolòs i Capdevila, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la historia de la familia Salvador (1959).

Bolòs i Saderra, Ramon de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 31 agost 1852 – 2 febrer 1914)

Farmacèutic. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Joaquim.

Fou un dels deixebles d’Antoni Cebrià Costa i Cuxart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural.

Bolòs i Saderra, Joaquim de

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1937)

Advocat i publicista carlí. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Ramon. Interrompé els estudis de dret per prendre part a la Tercera Guerra Carlina (1872-76).

El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia.

Fou conseller de l’ajuntament de Barcelona (1918-22 i 1929-30), i és autor de La Guerra civil en Cataluña (1872-1876) (1928) i El Carlismo en Cataluña (1930), on exposa els fets d’un manera força imparcial.

Bolòs i Capdevila, Maria del Tura de

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1926 – Barcelona, 2 març 2024)

Geògrafa. Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi La comarca de Olot. Estudio de geografía regional, que fou publicada el 1978.

Professora a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964, i catedràtica des de 1981.

Ha publicat: La inmigración en Barcelona en los últimos decenios (1959), Las migraciones y las densidades e índices migratorios (1960), La acción humana en el paisaje. El caso de la Conrería (1975), Manual de ciencia del paisaje (1992). Ha col·laborat en diverses obres de conjunt.

Berga i Boada, Josep

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 19 març 1872 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 16 juliol 1923)

Escriptor i pintor. Fill i deixeble de Josep Berga i Boix.

Col·laborà a “Catalunya artística” i a “L’Esquella de la Torratxa”, i fou director de “L’Olotí”.

Escriví obres de teatre: La borda (1902), La festa de Sant Ferriol, etc, i narracions breus.

Batlló i Barrera -germans-

1 Resposta

Els tres germans Feliu, Jacint i Joan Batlló i Barrera fundaren l’any 1842 la indústria Batlló Germans al carrer d’Urgell de Barcelona, que, amb els seus 2.200 obrers, fou una de les empreses tèxtils més grans i més modernes de l’època. Després de canviar el nom de l’empresa pel de Batlló i Batlló (1876-95), l’edifici fou venut (1906) per instal·lar-hi l’Escola o Universitat Industrial de Barcelona.

Jacint Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 1803 – Barcelona, 27 agost 1866)  Industrial. Establí una fàbrica a Olot i posteriorment la indústria Batlló Germans.

Joan Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 7 novembre 1812 – Barcelona, 27 octubre 1892)  Industrial. Amb els seus germans fundà la gran fàbrica Batlló Germans.

Feliu Batlló i Barrera  (Olot, Garrotxa, 1819 – Barcelona, 5 març 1878)  Industrial. Un dels impulsors de la indústria tèxtil a Catalunya. Fundà, amb els seus germans, l’empresa Batlló Germans.

Bassols i Prim, Agustí

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 12 octubre 1853 – Barcelona, 21 agost 1919)

Metge. Llicenciat en medicina i en ciències físico-químiques. Exercí a Olot, i el 1882 es traslladà a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona i durant uns anys exercí de forense. Féu interessants estudis mèdics sobre la prostitució.

Col·laborà a les revistes mèdiques més importants del temps, fundà la “Revista Médica Barcelonesa” i dirigí “Infantia nostra” i “Contra la Tisis” (1903).

Escriví sobre qüestions d’higiene i sobre la problemàtica mèdico-social de la tuberculosi: La tos, sus causas y tratamiento (1885), Climatoterapia española de la tisis pulmonar (1888), Diagnóstico de las enfermedades del pecho (1900), L’art de respirar (1901), La tuberculosis y las tres higienes (1909), Orientaciones antituberculosas (1911) i Higiene de la tuberculosis (1912).

Bartrina i Costa, Francesc Xavier

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 4 novembre 1885 – Madrid, 2 desembre 1930)

Metge i esportista. Es doctorà en medicina a Barcelona, amplià estudis a Berlín i es diplomà en educació física a Estocolm.

Introduí a l’estat espanyol la gimnàstica sueca, creà una escola de massatgistes per a cecs i fou pioner en la rehabilitació d’invàlids.

El 1920 fou el metge esportiu de la delegació espanyola als Jocs Olímpics d’Anvers.

Barnadas i Fàbrega, Ramon

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 16 gener 1909 – Vic, Osona, 18 desembre 1981)

Pintor. Deixeble d’Iu Pascual a l’Escola de Belles Arts d’Olot i, posteriorment, professor de l’escola Superior del Paisatge de la Generalitat i de l’Escola d’Arts i Oficis de Figueres (1935-36).

Seguidor de la tradició de l’Escola d’Olot, la seva pintura (paisatges, figures i natures mortes) es basa en el color, sobretot en les darreres obres, mancades pràcticament de dibuix.

Badia i Malagrida, Carles

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1890 – Madrid, febrer 1937)

Diplomàtic i polític. Ocupà diversos consolats a Europa i Amèrica.

Participà a moltes conferències internacionals sobre qüestions de comerç. Ha publicat treballs de caràcter econòmic i de dret internacional.

Ocupà la Direcció General de Comerç i la sots-secretaria d’Hisenda del govern espanyol.

Fou diputat a Corts per Girona.