Arxiu d'etiquetes: Olot (nascuts a)

Fontanella, Joan Pere

5 Respostes

(Olot, Garrotxa, 22 juliol 1575 – Perpinyà, 1649)

Jurista i polític. Jurisconsult de prestigi internacional (sintetitzà el dret comú amb el dret especial de Catalunya), assessor jurídic de la Generalitat i del Consell de Cent, fou elegit conseller en cap el 1640, i com a tal va presidir la Junta de Guerra formada per militars catalans i francesos el 1641.

Fou un enèrgic defensor de les llibertats catalanes davant el virregnat del duc d’Alcalá. Fou un dels caps revolucionaris que, des de l’inici de la revolta catalana contra Felip IV, s’havia compromès a tractar amb els francesos i va tenir un paper fonamental en els fets que portaren a la proclamació de la República Catalana i a la unió amb França.

Va escriure De pactis nuptialibus, sive capitulis matrimonialibus tractatus (1612), amb reedicions a Ginebra, Venècia i Lió, i Sacri Senatus Cathaloniae decisiones (1639).

Fou el pare de Francesc i de Josep Fontanella i Garraver.

Ferrussola, Pere

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1 agost 1705 – Ferrara, Itàlia, 24 maig 1771)

Jesuïta, doctor en teologia. Amic i deixeble de Josep Finestres.

Regentà la càtedra de filosofia i, durant més de vint anys, la de teologia suarista a la universitat de Cervera.

Escriví nombroses obres didàctiques i religioses en castellà i llatí, i en català, una Notícia històrica de Sant Misteri de Cervera, editada el 1863.

Falguera i Jutglà, Lluís

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 24 setembre 1866 – 27 setembre 1930)

Religiós escolapi, orador i dramaturg.

Escriví en castellà nombroses obres per a infants, algunes de les quals foren musicades.

Col·laborà a la premsa castellana de Barcelona, on passà a residir.

Fageda i Aubert, Joan

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 20 gener 1937 – )

Polític. Membre del Partit Popular, de Mallorca, fou conseller de planificació del govern autonòmic des del 1978.

Des del 1991 fou alcalde de Palma de Mallorca, càrrec que ha mantingut en vèncer, amb majoria absoluta, en les eleccions municipals de 1995 i 1999.

Estorch i Siqués, Pau

2 Respostes

(Olot, Garrotxa, 23 novembre 1805 – 21 juliol 1871)

Metge i escriptor. Després d’estudiar filosofia a Girona i medicina a Cervera, València i Barcelona, exercí a Olot i Mataró, fins que passà a Barcelona, on es dedicà principalment a la literatura.

Seguidor del grup d’iniciadors del moviment de la Renaixença, prengué part en la tasca de restauració de la llengua.

Es va dedicar a la literatura humorística amb el pseudònim de Lo Tamboriner del Fluvià, però es destacà com a assagista: Elements de poètica catalana i diccionari de la rima (1852) i Gramàtica de la llengua catalana (1857).

Conreà el gènere dramàtic amb obres de caire popular, com La Tuietes del Malloll (1865) i La festa del Santuari.

Estorch i Siqués, Miquel

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, octubre 1809 – Madrid, 1870)

Advocat i escriptor. Féu els estudis universitaris a Cervera i Barcelona.

Guanyà una càtedra de matemàtiques a Port-au-Prince (Haití), la qual cosa li permeté de viatjar per Amèrica. De tornada a Europa, s’establí a Suïssa, on fou nomenat director d’una escola normal.

Autor d’obres teatrals (Un colegio por dentro) i de poemes, escriví també Lunigrafia o Noticias curiosas sobre las producciones, lenguas, leyes, usos y costumbres de los lunícolas.

Estorch i Siqués, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1803 – 1868)

Advocat. Es doctorà en dret a Cervera el 1829. Germà de Francesc Josep, Miquel i Pau.

El 1837 fou diputat a les corts constituents i més tard ocupà els càrrecs de promotor fiscal i d’alcalde d’Olot.

Entre els seus poemes i escrits inèdits destaca La vida i la mort del pobre mendicant de la muntanya, escrit en català ‘sicut sonat’.

Estorch i Siqués, Francesc Josep

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 27 abril 1815 – Barcelona, 1842)

Compositor. Després d’haver-se graduat d’advocat a Barcelona el 1837, fundà la Societat Filharmònica Olotense (1845).

Concilià la carrera de dret amb la composició musical, de la qual destacà l’òpera còmica La mejor la paga (1837), a més de cinc simfonies, himnes, danses, nombroses composicions religioses i d’una òpera inacabada, Giuseppe Ricardo.

Estorch i Massegur, Victorià

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 1860 – Barcelona, 7 juny 1929)

Economista. Feu el batxillerat a Girona, i més tard es traslladà a Barcelona com a comerciant de vi. Va abandonar els estudis de medicina per concentrar-se en l’estudi dels problemes plantejats a l’economia espanyola.

Políticament fou monàrquic, contrari al parlamentarisme i crític envers el liberalisme de Cánovas del Castillo i de Sagasta, partidari del stato quo i contrari al moviment vaguista. Opinava que calia donar prioritat a l’economia per sobre de la política, car els polítics espanyols no havien aconseguit d’organitzar una administració pública eficient.

Tenia una visió sobre la decadència d’Espanya influïda per Sempere i Guarinos. Fou un partidari tenaç de la industrialització, preconitzà la necessitat del proteccionisme amb l’objectiu d’evitar la sortida de capitals espanyols cap a l’estranger.

Obres principals: Algo sobre tratados arancelarios, a la luz del sentido común (1894), Perogrullo a los españoles (1899), Una memoria confidencial (1904), Estudios económicos (Girona 1911) i Españolizando!… (Barcelona 1913).

Dot i Arxer, Antoni

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 8 juny 1908 – Houston, Texas, EUA, 5 agost 1972)

Polític. Féu estudis mercantils i de filosofia i es diplomà a la universitat de Montpeller.

Fundà la “Revista d’Olot” (1926) i els setmanaris “Acció Ciutadana” (1930) i “Esquerra” (1934).

Fou membre del primer consell executiu d’Esquerra Republicana, diputat i secretari primer del Parlament de Catalunya (1932) i director general d’assistència social (1937-39).

S’exilià a Mèxic, on ha estat president de l’Institut Català de Cultura.

Ha publicat Presència (Mèxic 1965).