(Olot, Garrotxa, 1918 – 17 agost 1997)
Editor. El 1947 fundà la “Biblioteca Olotina”, dedicada a temes i autors locals. La gran majoria dels cent quaranta petits volums publicats són escrits en català.
Dirigí el quadre escènic de l’Orfeó Popular Olotí; ha muntat l’Arxiu Casulà, d’objectes olotins, i col·laborà a la premsa local amb el pseudònim El Campaner del Fluvià.
Fou el cronista oficial de la ciutat d’Olot.
(Olot, Garrotxa, 17 novembre 1810 – Salamanca, Castella, 7 setembre 1859)
Jurista i polític. Fou catedràtic de jurisprudència a les universitats de Barcelona i de Salamanca.
Elegit diputat a Corts per Girona (1840), el 1843 la Junta Central de Barcelona el nomenà ministre interí de la Governació.
Es retirà de la política el 1845 i, deu anys més tard anà a Madrid en representació dels industrials catalans que s’oposaven a la reforma aranzelària que es projectava.
Fou redactor d'”El Constitucional”, de Madrid, i del “Boletín de Jurisprudencia y Legislación”. Escriví un Alegato en defensa de la institución de los hereus y pubillas en Cataluña.
(Olot, Garrotxa, 1927 – 14 febrer 1999)
Veterinari. Especialista de renom en virologia i immunologia animals, preparà els primers vaccins per a combatre la bronquitis infecciosa de les gal·liformes, i de les aus en general, i la glossopeda porcina.
Ha estat director tècnic de productes biològics de diverses empreses catalanes i ha col·laborat en diferents treballs sobre la glossopeda amb l’Oficina Internacional d’Epizoòties.
És autor de nombrosos estudis científics sobre les seves especialitats.
(Olot, Garrotxa, 1944 – )
Pintor. Estudià a l’Escola de Belles Arts d’Olot i començà a pintar regularment vers 1969.
D’un bon començament experimentà diversos procediments alhora que evolucionava vers l’abstracció. L’assolí plenament el 1974 bé que en les seves pintures hi ha sempre referències a figures humanes.
Ha conreat també el gravat i la pintura mural.
(Olot, Garrotxa, 4 juny 1942 – 3 agost 2015)
Pintor. Fill de l’escultor i pintor Lluís Carbonell i Colom. Es formà amb el seu pare i a l’Escola de Belles Arts d’Olot.
Inicialment conreà el paisatgisme i posteriorment la figura femenina, les visions d’interiors i la natura morta.
El colorisme i un acusat sentit decorativista són les característiques dominants en la seva pintura.
(Olot, Garrotxa, 18 març 1947 – )
Escriptor i periodista. Pedagog expert en mitjans audiovisuals, publicà Para leer la imagen: mass-media y educación (1977) i ha col·laborat en diverses activitats.
També ha publicat les narracions Víctor (1965), El cavallet (1968), Passarelles (1980), El follet foll i (Qu)eixalades (ambdués el 1982) i El llimerol (papers d’un ionqui) (1984), la novel·la juvenil Viatge fantàstic (1981), el recull de contes Històries de debó (1982) i la recopilació de les seves entrevistes a “El Correo Catalán” (Plomes catalanes contemporànies, 1980, premi Baldiri Reixac, i Plomes catalanes d’avui, 1982).
(Olot, Garrotxa, 17 gener 1889 – Barcelona, 17 desembre 1975)
Farmacèutic i botànic. Conservador d’herbaris de l’Institut Botànic de Barcelona (des del 1934), en fou director el 1939, també fou director de l’Institut Municipal de Ciències Naturals.
Fundador de la revista “Collectanea Botanica” (1946) i membre de l’Acadèmia de Farmàcia de Barcelona i de la Institució Catalana d’Història Natural.
Entre les seves publicacions cal destacar La vegetación de las comarcas barcelonesas (1950), escrita en col·laboració amb el seu pare, Oriol de Bolòs i Capdevila, i el seu discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Farmàcia, Nuevos datos para la historia de la familia Salvador (1959).
(Olot, Garrotxa, 31 agost 1852 – 2 febrer 1914)
Farmacèutic. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Joaquim.
Fou un dels deixebles d’Antoni Cebrià Costa i Cuxart, i formà part de la Societat Botànica Barcelonesa i de la Institució Catalana d’Història Natural.
(Olot, Garrotxa, 1856 – Barcelona, 1937)
Advocat i publicista carlí. Nét de Francesc Xavier de Bolòs i Germà, i germà de Ramon. Interrompé els estudis de dret per prendre part a la Tercera Guerra Carlina (1872-76).
El 1900 redactà, amb Ramon Jordana, un estatut regional de Catalunya que presentaren a Carles VII a Venècia.
Fou conseller de l’ajuntament de Barcelona (1918-22 i 1929-30), i és autor de La Guerra civil en Cataluña (1872-1876) (1928) i El Carlismo en Cataluña (1930), on exposa els fets d’un manera força imparcial.
(Olot, Garrotxa, 1926 – Barcelona, 2 març 2024)
Geògrafa. Es llicencià en història a la Universitat de Barcelona i es doctorà a Madrid amb la tesi La comarca de Olot. Estudio de geografía regional, que fou publicada el 1978.
Professora a la Universitat de Barcelona des de l’any 1964, i catedràtica des de 1981.
Ha publicat: La inmigración en Barcelona en los últimos decenios (1959), Las migraciones y las densidades e índices migratorios (1960), La acción humana en el paisaje. El caso de la Conrería (1975), Manual de ciencia del paisaje (1992). Ha col·laborat en diverses obres de conjunt.
Dades dels Països Catalans 