Arxiu d'etiquetes: músics

Giravolt de Maig, El

1 Resposta

(Catalunya, 1928)

Òpera còmica en un acte amb lletra de Josep Carner i música d’Eduard Toldrà. Estrenada el 1928 al Palau de la Música Catalana de Barcelona, amb figurins de Xavier Nogués.

Una de les expressions més reeixides del noucentisme musical, amb un text, fi i no exempt d’ironia, i la música, que reflecteix l’època amb un llenguatge modern, ple de concisió i de claredat.

Conta els amors que es viuen en un hostal del segle XVIII i que el seny fa fracassar.

Estrenada al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ha estat enregistrada en disc.

Gil i Membrado, Tomàs

Deixa un comentari

(Horta de Sant Joan, Terra Alta, 20 abril 1915 – Barcelona, 4 juny 2014)

Instrumentista, compositor i director de cobla.

Fou component i capdavanter artístic de la Cobla Barcelona.

Guardonat en diversos certàmens de composició de sardanes, cal esmentar d’entre les seves obres: Figueres 1267, Montsagre, Una vela a l’horitzó, En Manel de Badalona, etc.

Gibert i Serra, Vicenç Maria

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 abril 1879 – 15 octubre 1939)

Músic i compositor. Deixeble de Claudi Martínez i Imbert, de Lluís Millet i de Felip Pedrell, àmplia els coneixements de composició amb V. d’Indy i d’orgue amb A. Decaux, a París.

Fou organista de l’església de Pompeia, de l’Orfeó Català i de l’Orquestra Pau Casals. Fou un dels fundadors i col·laboradors de la “Revista Musical Catalana” (1904) i cooperà a l’Obra del Cançoner Popular.

Exercí la crítica musical a “La Vanguardia” i escriví els poemes corals Arca de Noé (1913), Nit d’abril; Cantes religiosos (1914), amb text de Jacint Verdaguer, per a veu i piano, i Cançons populars (1918), per a cor mixt.

També és autor d’obres simfòniques i de cambra i de l’estudi Chopin: sus obras (1913).

Gibert i Camins, Joan

Deixa un comentari

(Barcelona, 12 març 1890 – 9 agost 1966)

Músic i pedagog. Es dedicà al clavecí sota la direcció de Wanda Landowska i féu concerts en diferents països europeus.

Fou professor de clavecí del Conservatori Municipal de Barcelona des del 1945, i de piano des del 1947.

Gay i Planella, Joan

5 Respostes

(Barcelona, 18 març 1868 – Buenos Aires, Argentina, 16 gener 1926)

Músic i compositor. Estudià amb Carles G. Vidiella, Francesc Alió i M. Rodríguez de Alcàntara. El 1896 fundà la Institució Catalana de Música i dirigí la societat coral Catalunya Nova (1901-02).

El 1911 es traslladà a Cuba, on fundà l’Orfeó Català de l’Havana. Més tard dirigí l’acadèmia de belles arts de Corrientes (Argentina) i s’instal·là el 1924 a Buenos Aires.

Escriví l’opereta Cors joves (1901) de Josep M. Jordà, del qual també musicà l’obra en un acte La nit de Nadal. També compongué música per a les obres d’Eduard Marquina El llop pastor (1901) i Agua mansa (1903), per a la de Joaquim Dicenta Ramon Llull (1902) i per a la de Santiago Rusiñol El jardí abandonat (1900).

És autor de Sis valsos romàntics, per a piano, i vuit cançons per a cant i piano, amb text francès. Publicà a París un recull de cançons populars catalanes per a piano i cant, amb original català i versió francesa.

Era casat amb la cantatriu Maria Pichot, més coneguda per Maria Gay.

Gassull i Duro, Eugeni

Deixa un comentari

(Reus, Baix Camp, 1936 – Barcelona, 29 gener 2013)

Músic i enginyer químic. Visqué un temps a Lleida i a Barcelona.

De 1946 a 1950 cantà a l’Escolania de Montserrat, on estudià també violí i piano. De tornada a Barcelona, continuà els estudis de violí amb Josep Munné i féu harmonia i composició amb el mestre Cristòfor Taltabull.

El 1959 es llicencià en ciències químiques. Fou professor de l’Institut Químic de Sarrià (1959-66). Des de 1964 dirigí un departament d’investigació química en una indústria, especialitzat en espectroscòpia.

De 1958 a 1961 dirigí la coral Antics Escolans de Montserrat. Fundà el Cor de Cambra de Barcelona (1960), que dirigí, i el grup Ars Musicae (1961). Ha dirigit també diversos discs de polifonia i ha publicat alguns articles a “La Vanguardia” i “Diario de Barcelona”.

També ha col·laborat a la revista de química “Afinidad”.

Garcia i Robles, Josep

Deixa un comentari

(Olot, Garrotxa, 28 juliol 1835 – Barcelona, 25 gener 1910)

Músic. Format musicalment a Reus i a Vic, amplià els seus coneixements a Barcelona, amb el pianista Antoni Nogués.

Residí a Mataró, on exercí de professor de dibuix a l’escola Valldèmia. Fou mestre de la família del primer comte de Güell. Intervingué en la fundació de l’Orfeó Català i de l’Associació Musical de Barcelona.

És autor, entre altres obres, de quatre breus òperes escolars, de l’oratori Santa Isabel de Hungría per a quatre cors, orquestra i orgue; de la missa de rèquiem Epitalami, per a instruments; de l’òpera Julio César, del drama líric Garraf i d’obres de música de cambra i religioses.

Escriví la trilogia per a veus Catalònia, La bandera catalana i Càntic del llorer i va promoure la moderna escola coral catalana.

Fou una de les figures musicals més significatives de la renaixença musical catalana.

Gabriel i Carreras, Pere

Deixa un comentari

(Terrassa, Vallès Occidental, 1836 – Puerto Rico, segle XIX)

Músic. Estudià amb Josep Marraco i Joan Tolosa.

El 1858 fou nomenat mestre de capella i organista a Terrassa. El 1862 fundà l’Orfeó Tarraconense i el 1871 anà a Puerto Rico.

Escriví unes cinc-centes composicions.

Fundació Pau Casals

Deixa un comentari

(Puerto Rico, 1972 – )

Fundació creada per Pau Casals i Defilló amb la finalitat de conservar la Casa-Museu Pau Casals de Sant Salvador del Vendrell i de promoure, protegir i difondre entre el poble l’estudi i el coneixement de la música clàssica.

Presidida per l’abat de Montserrat, ha creat el Museu Pau Casals (1976) i ha gestionat la construcció de l’Auditori Pau Casals, a part de l’organització de concerts i els ajuts concedits a estudiants.

Enllaç web: Fundació Pau Casals

Freixas, Josep *

Deixa un comentari

Veure> Josep Frexas  (compositor i escriptor català, segle XIX-1879).