(Horta de Sant Joan, Terra Alta, segle XIX – Catalunya, 1840)
Escriptor. Fou poeta en català i arxiver del comte de Peralada.
Cortiella, Rafael
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Horta de Sant Joan
Ferres
(Horta de Sant Joan, Terra Alta)
Despoblat i actual masia (mas de Ferres), al nord del terme.
Espina, l’ -terres de l’Ebre-
(Alfara de Carles – Paüls, Baix Ebre / Horta de Sant Joan, Terra Alta)
Cim (1.182 m alt) del massís dels ports de Beseit, al sector nord-est.
És termenal dels tres municipis.
Dalguaire, Benet
(Horta de Sant Joan ?, Terra Alta, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
(o d’Alguaire) Arquitecte actiu a Tortosa. En 1346-66 inicià i dirigí les obres de la seu tortosina, segons el projecte d’Antoni Guasc (1345), modificat per Benet Basques, de Montblanc.
Gil i Membrado, Tomàs
(Horta de Sant Joan, Terra Alta, 20 abril 1915 – Barcelona, 4 juny 2014)
Instrumentista, compositor i director de cobla.
Fou component i capdavanter artístic de la Cobla Barcelona.
Guardonat en diversos certàmens de composició de sardanes, cal esmentar d’entre les seves obres: Figueres 1267, Montsagre, Una vela a l’horitzó, En Manel de Badalona, etc.
Estrets, riu dels
(Arnes / Horta de Sant Joan, Terra Alta)
Afluent dretà del riu d’Algars, que neix al vessant occidental del massís dels Ports de Beseit (serra de l’Espina), formà, al seu curs mitjà, la congost anomenat els Estrets d’Arnes, i desguassa al límit dels dos termes.
Horta de Sant Joan (Terra Alta)
Municipi de la Terra Alta (Catalunya): 118,99 km2, 542 m alt, 1.189 hab (2016)
Situat entre els rius d’Algars i Canaleta, afluent per la dreta de l’Ebre, al vessant meridional de la serra de Pesells, al sud-oest de Gandesa, al límit amb el Matarranya. Relleu accidentat pels ports de Beseit, excepte la vall d’Horta, situada al nord de la vila. Boscos d’alzines, roures i pins.
Hi predomina l’agricultura de secà (principalment vinya i en segon lloc oliveres), base de l’economia local, hi ha una part de conreus de regadiu (horta), complementada per la ramaderia (porcina i aviram) i algunes activitats industrials derivades de l’agricultura, de la fusta i tèxtils. Cooperativa vinícola. Àrea comercial de Tortosa. La població, amb tot, ha disminuït des de l’inici del segle XX.
La vila, d’origen islàmic, és dalt d’un turó, s’hi destaquen la plaça Major, porticada, amb la Casa de la Vila, renaixentista, i l’església parroquial de Sant Joan Baptista. El castell d’Horta fou donat el 1177 als templers, que hi establiren la comanda d’Horta. Hi va residir, de jove (1898-99 i 1909), Pablo Picasso.
El municipi comprèn, a més, les ruïnes de l’antic convent franciscà de Sant Salvador d’Horta, les caseries dels Pesells i les Montcades i el despoblat de Ferres.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 