Obra del Cançoner Popular de Catalunya

(Barcelona, 1922 – 1939)

(OCPC) Institució dedicada a recollir d’una manera exhaustiva la música popular dels Països Catalans. L’entitat fou creada gràcies a una donació de Concepció Rabell, de la qual era marmessor Rafael Patxot i Jubert.

Fou patrocinada per l’Orfeó Català, amb la cooperació d’un consell on eren representats el Centre Excursionista de Catalunya, l’Institut d’Estudis Catalans i l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, entre d’altres.

Gràcies a aportacions diverses, a concursos i a un treball de camp sistemàtic i exhaustiu, reuní una col·lecció de materials que el 1936 superava els 40.000 documents i en la classificació de la qual, mitjançant un sistema de cèdules, treballaren durant molts anys Joan Puntí, Francesc Pujol, Baltasar Samper i Josep Maria Casas i Homs.

La guerra civil interrompé les tasques de replega i edició del futur Cançoner, bé que ja havien estat publicats tres luxosos volums de Materials (1926-29).

La labor de l’Obra no ha pogut ésser continuada i és fora de l’abast dels investigadors. Ramón Menéndez Pidal i els seus col·laboradors n’utilitzaren una part dels materials en el Romancero tradicional.