(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 7 abril 1895 – Barcelona, 31 maig 1962)

Músic. Es formà a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on fou deixeble de Lluís Millet i d’Antoni Nicolau. L’any 1912 fundà el Quartet Renaixement, que actuà intensament durant una dècada.

La seva carrera com a director començà amb l’orquestra d’Estudis Simfònics i acabà amb l’Orquestra Municipal de Barcelona, de la qual fou director des de la fundació. Actuà al capdavant de diferents orquestres europees i realitzà nombrosos enregistraments. Estrenà al Liceu la versió escènica de l’Atlàntida de Falla-Halffter.

De la seva producció destaquen les obres simfòniques Suite en mi major (1919), Empúries, sardana de concert (1926) i la suite La filla del marxant (1934), les obres per a cobla Les danses de Vilanova (1920), La maledicció del comte Arnau, per a tres cobles i timpans (1926), i trenta-cinc sardanes.

En el camp de la música de cambra, escriví un Quartet de corda (1914), Vistes al mar (1920) i Sis sonets, per a violí i piano (1921).

Amb text de J. Carner, compongué l’òpera còmica Giravolt de maig i deu cançons, entre les quals destaquen Canticel (1923) i Cançó incerta.

Escriví també nombroses cançons, amb textos de Tomàs Garcés, Josep M. de Sagarra i J. Salvat-Papasseit, així com de Lope de Vega, Garcilaso, Quevedo, etc.