Arxiu d'etiquetes: militars

Cervelló, Guerau de -varis-

14 Respostes

Guerau (VI) de Cervelló  (Catalunya, segle XII – Illes Balears, 1229)  Fill de Guillem (I) de Cervelló i suposat germà de Bernat Guillem (o Guillem) de Cervelló. Morí molt jove a la conquesta de Mallorca i deixà una sola filla, Felipa de Cervelló (Catalunya, segle XIII)  Visqué pocs anys i les seves possessions foren heretades pel seu oncle valencià, Guillem (II) de Cervelló.

Guerau (VII) de Cervelló  (País Valencià, segle XIII – vers 1309)  Fill i hereu de Guillem (II) de Cervelló i germà de Alemany. Brau capità de Pere II de Catalunya. Heretà Cervelló, Vilademàger i Pontils, entre d’altres feus. Vengué (1297) la baronia de Cervelló al rei Jaume II el Just, participà en la campanya d’Almeria i morí sense fills legítims, però tingué un fill il·legítim, Guillem de Cervelló, dit el Bord de Cervelló.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIV – Sardenya, Itàlia, 1347)  Fill de Guillem (IV) de Cervelló i de Banyeres i germà de Ramon, Berenguer Arnau (I), Guillem i Guillem Ramon (I). Morí a Sardenya juntament amb el seu pare i el seu germà Ramon.

Guerau de Cervelló  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Noble. Fou personatge influent a la cort de Jaume II de Catalunya, i pot ser confós amb l’homònim. El 1327 assistí a la inauguració del monestir de Pedralbes.

Cerdà, Josep

Deixa un comentari

(Tortosa, Baix Ebre, segle XVI – Catalunya ?, segle XVI)

Militar. Es distingí molt a les campanyes de Flandes de finals de centúria. Hi fou ferit el 1586.

Cebrian i Justi, Príam

Deixa un comentari

(Barcelona, 14 desembre 1847 – segle XIX)

Militar. Fou comandant d’artilleria.

Excel·lí pels seus estudis geogràfics i topogràfics.

Cavalleria, Alfons de la

Deixa un comentari

(Manlleu, Osona, segle XV – Catalunya ?, segle XVI)

Cavaller. Fou militar ardit.

Serví l’emperador Carles V a Hongria. Es distingí al setge de Viena.

Català -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Català  (Barcelona, segle XVI)  Mestre argenter. Treballà a Barcelona.

Domènec Català  (Catalunya, segle XIV)  Frare dominicà. Fou conegut per la qualitat dels seus escrits dogmàtics.

Joan Català  (Illes Balears, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Fou un dels qui acompanyaren Ferran de Mallorca a conquerir la Morea, en 1315, expedició que costaria l’any següent la vida de l’infant mallorquí.

Joan Català  (Catalunya, segle XV)  Militar. Passà amb reforços a sostenir la posició, al protectorat d’Albània, de Ramon d’Ortafà, el virrei posat per Alfons IV el Magnànim en aquell país.

Vicent Català  (Alacant ?, 1913 – segle XX)  Pintor. Fou un dels de major interès del nombrós grup d’artistes centrat a Alacant. Els seus quadres revelen una tendència al tachisme.

Castellarnau i de Camps, Josep Antoni de

1 Resposta

(Tarragona, 1794 – 1874)

Noble i militar. Fill i hereu de Josep Antoni de Castellarnau i de Magrinyà.

Participà en la Guerra del Francès com a capità de la primera companyia de tiradors de Tarragona, i es destacà en la defensa de la ciutat.

Fou comandant del terç de voluntaris reialistes el 1831, i diputat a corts.

Castellar i de Lledó, Josep de

Deixa un comentari

(Barcelona, 1776 – 1836)

Brigadier. Originari d’una família de Pineda de Mar. En iniciar-se el Trienni Constitucional (1820) fou elegit cap polític de Barcelona (1820-22) per pressió popular.

Prengué part en la Primera Guerra Carlina. El 1835 era comandant general accidental.

Castellar -varis bio-

Deixa un comentari

Jaume Castellar (Catalunya, segle XIII – Gerba, Tunísia, 1310) Corsari. Propietari de quatre galeres aparellades per anar a Orient. Fou cridat per Frederic II de Sicília perquè ajudés a sufocar una revolta dels sarraïns de Gerba, senyoria de Rogeró de Lloria, nét de l’almirall Roger de Lloria. Castellar hi desembarcà, però fou vençut i mort amb cinc-cents combatents més.

Jaume de Castellar  (Catalunya, segle XIV)  Cavaller. Fou servidor de Joan I de Catalunya des de la primeria del regnat d’aquest.

Joan de Castellar  (Catalunya ?, segle XIV – Sardenya ?, Itàlia, segle XV)  Cavaller. En 1409 serví a la campanya de Sardenya. Fou membre del seguici de Martí I el Jove durant les operacions. Actuà de testimoni del testament d’aquell rei, fet a Càller pel juliol de 1409.

Ponç de Castellar  (Catalunya ?, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, segle XIV)  Cavaller. Combaté a Sicília. Hi serví el rei Frederic III. Destacà lluitant contra els angevins al costat de Bernat de Sarrià i de Dalmau (III) de Castellnou.

Cassanyes, Jaume Josep

2 Respostes

(Canet de Rosselló, Rosselló, 11 setembre 1758 – 22 abril 1843)

Polític, cirurgià i militar. Estudià medicina a Perpinyà. Nomenat batlle de Canet, fou elegit diputat a la Convenció (1792-95), on votà la mort de Lluís XVI.

Quan les forces del general Ricardos envaïren el Rosselló, Danton l’envià com a representant del poble a l’exèrcit dels Pirineus Orientals; col·laborà en la victòria de Parestortes (1793), on fou ferit, i a la presa de Puigcerdà. Fou membre del Consell dels Cinc-cents.

El 1817 fou proscrit per regicida; residí a Suïssa i a l’Escala (Alt Empordà) (1821), on féu de cirurgia-barber.

Escriví unes Memòries (publicades en 1888-90).

Casals -varis bio-

Deixa un comentari

Anton Casals  (Barcelona, 1747 – 1818)  Pintor. Són bastant notables, sobretot per les figures que s’hi mouen, dues vistes de Venècia, pintades el 1779, possiblement còpies d’un original desconegut dins la línia de les obres del Canaletto.

Antoni Francesc Casals  (Barcelona, segle XVIII – segle XIX)  Militar. És autor d’un Curso teórico de aritmética mercantil, publicat en dos volums l’any 1819.

Bonaventura Casals  (Barcelona ?, segle XVIII)  Metge. Fou un dels fundadors de l’Acadèmia Mèdico-pràctica de Barcelona (1770). El mateix any escriví una Descripción de una enfermedad procedente de la tenia (publicada el 1798).

Bru Casals  (Catalunya, segle XVIII – Barcelona, 1852)  Religiós trinitari. Lector de teologia al col·legi del seu orde a Barcelona. Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres (1804). Autor d’un Discurso sobre la expedición de los franceses a Tarragona en la última guerra (1818).

Joan Casals  (Pobleta de Bellveí, Pallars Jussà, 1843 – Barcelona, 1900)  Gravador i litògraf. S’establí a Barcelona. Excel·lí en el fotogravat, aplicant experiències adquirides a París. Les seves litografies sobre dibuixos d’Apel·les Mestres són excel·lents.