Arxiu d'etiquetes: Mataró (nascuts a)

Mena i Zamora, Teodor de

(Mataró, Maresme, 1836 – Barcelona, 13 octubre 1905)

Escriptor i músic. Germà de Carlota.

A Olot fundà i dirigí “La Aurora Olotense” (1859) i “El Faro de la Montaña”, a Barcelona “El Espectador” (1872), a Sabadell “Los Ecos del Vallés” (1880) i “Diario de Sabadell” (1881-86), a Arenys de Mar “Ecos de la Costa” (1886-88).

Va escriure el drama Arnau de la farga, l’estudi La industria de Sabadell… (1870), un oratori i fou l’autor de la lletra i la música de les sarsueles El conde de Neumurs i Gent de fàbrica (1873).

Matheu i Chicola, Domènec

(Mataró, Maresme, 4 agost 1765 – Buenos Aires, Argentina, 28 març 1831)

Polític. Comerciant i pilot a partir del 1787, s’establí a Buenos Aires el 1791.

Consiliari del Reial Consolat a Buenos Aires (1804-10), s’oposà a la conquesta de la capital argentina per part dels britànics, juntament amb Joan Larrea (1805 i 1807).

Partidari de la independència, fou membre de la junta de govern revolucionària, que presidí (1811).

Mataró, Segimon de

(Mataró, Maresme, 1818 – Arenys de Mar, Maresme, 1884)

Frare caputxí. Professà l’any 1834 i anà a Roma l’any següent, on fou ordenat sacerdot (1842).

Exercí durant un quant temps el ministeri parroquial a Catalunya i el 1861 anà a Guatemala, on fou comissari general, i en ésser-ne expulsat (1872) tornà a la Península, després d’una estada curta a Perpinyà.

En els seus darrers anys tingué cura de les Filipenques, fundades pel seu germà Marc Castanyer a Mataró.

Mataró, Llorenç Maria de

(Mataró, Maresme, 1812 – Tulcan, Equador, 1886)

Frare caputxí. L’any 1829 professà al convent de Sarrià.

Ordenat sacerdot durant l’exclaustració (1838), fou un notable predicador popular a les diòcesis del Principat.

L’any 1856 anà a Centreamèrica, on fou comissari general i missionà a Guatemala i San Salvador, d’on, exiliat, anà a Panamà i a l’Equador.

Una part de la seva correspondència, interessant per la història d’aquestes missions, fou publicada (Milà, 1890).

Mascarell i Calvet, Manuel

(Mataró, Maresme, 1900 – Courbevoie, Illa de França, 1953)

Anarco-sindicalista. Vidrier, treballà a la Cooperativa del Vidre de Mataró, i fou molt amic de Joan Peiró, l’opinió del qual representà en certes ocasions.

Formà part del grup Solidaritat (1928), i, posteriorment, de la Federació Sindicalista Llibertària (1932). En escindir-se els sindicats d’oposició, s’ocupà de llur secretaria dins el comitè regional (agost de 1933), i els representà dins l’Aliança Obrera de Catalunya, el 1934.

Com a secretari del comitè nacional dels sindicats d’oposició, assistí al congrés confederal de Saragossa (maig de 1936) i acceptà el reingrés en la CNT.

Marshall i King, Frank

(Mataró, Maresme, 28 novembre 1883 – Barcelona, 29 maig 1959)

Pianista i pedagog. De família anglesa, estudià a Barcelona i amplià els estudis amb Enric Granados.

Inicià una carrera de pianista, que interrompé per a dedicar-se a l’ensenyament. Professà a l’Acadèmia Granados, i la dirigí a partir del 1916, en morir el seu mestre. El 1920 fundà l’Acadèmia Marshall.

És autor d’una Suite Catalònia, d’un Allegro di concerto i d’una Fantasia per a piano, així com de nombrosos lieder.

Escriví un Mecanismo del pedal y de la sonoridad del piano.

Majó i Cruzate, Joan

(Mataró, Maresme, 30 maig 1939 – )

Polític. Membre del PSC, fou alcalde de Mataró (1979-82) i més tard ministre d’Indústria i Energia en la govern socialista de Felipe González (juliol 1985-juliol 1986).

Llovet i Verdura, Joaquim

(Mataró, Maresme, 14 novembre 1921 – 27 agost 2017)

Historiador i escriptor. Ha publicat diversos articles d’investigació històrica i ha defensat la data de 1378 com la del primer fogatge o cens realitzat a Catalunya, contra la tesi que defensava la de l’any 1359.

És autor de l’obra, en dos volums, La ciutat de Mataró (1959-61), així com de Mataró 1680-1719: pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Carta a Veracruz (1974) i Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d’altres.

Llanas i Rabassa, Salvador

(Mataró, Maresme, 1854 – 1928)

Escriptor. Dirigí durant més de vint anys el “Diari de Mataró”.

Escriví bon nombre d’obres de teatre, les primeres en castellà i les restants en català. Entre les primeres sobresortí el drama històric Carlos de Viana. De les segones destacaren: Lo mas maleït, El Naixement del Messias, Misericòrdia, L’anell de la morta, La mala ànima, Ramon Llull i El secret.

Fou també poeta. La major part de la seva producció lírica és recollida al llibre Visions i parlaments de la mia musa, publicat en 1912.

Llampilles, Francesc Xavier

(Mataró, Maresme, 1731 – Sestri, Itàlia, 1810)

(Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà)  Jesuïta i historiador de la cultura. Ingressà a la Companyia de Jesús i hi ensenyà humanitats.

Exiliat a Itàlia, escriví l’obra monumental Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola (1778-81), anàlisi de les diverses cultures de la península Ibèrica, des de la hispanoromana fins a la provençal.