(Mataró, Maresme, 1750 – Barcelona, 1821)
Argenter i joier. Fundador de la família. Féu les quatre llànties gòtiques del creuer de la catedral de Barcelona.
Fou el pare de Francesc d’Assís Carreras i Duran.
(Mataró, Maresme, segle XIX – 1898)
Religiós escolapi. Reuní una notable col·lecció de monedes, sobretot de catalanes i romanes.
(Mataró, Maresme, 1819 – 1884)
Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.
Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.
(Mataró, Maresme, 1787 – Igualada, Anoia, 1858)
Impressor. Treballà també amb taller propi a Puigcerdà i, el 1832, a Igualada, on fundà la primera impremta local.
Fou el pare de Joan Abadal i Casalius (Mataró, Maresme, segle XIX – Barcelona, segle XIX) Gravador al boix i litògraf. Documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873.
(Mataró, Maresme, 30 maig 1939 – )
Polític. Membre del PSC, fou alcalde de Mataró (1979-82) i més tard ministre d’Indústria i Energia en la govern socialista de Felipe González (juliol 1985-juliol 1986).
(Mataró, Maresme, 14 novembre 1921 – 27 agost 2017)
Historiador i escriptor. Ha publicat diversos articles d’investigació històrica i ha defensat la data de 1378 com la del primer fogatge o cens realitzat a Catalunya, contra la tesi que defensava la de l’any 1359.
És autor de l’obra, en dos volums, La ciutat de Mataró (1959-61), així com de Mataró 1680-1719: pas de vila a ciutat i a cap de corregiment (1966), Carta a Veracruz (1974) i Tràfic colonial, bloqueig marítim i comerç de neutrals (1986), entre d’altres.
(Mataró, Maresme, 1854 – 1928)
Escriptor. Dirigí durant més de vint anys el “Diari de Mataró”.
Escriví bon nombre d’obres de teatre, les primeres en castellà i les restants en català. Entre les primeres sobresortí el drama històric Carlos de Viana. De les segones destacaren: Lo mas maleït, El Naixement del Messias, Misericòrdia, L’anell de la morta, La mala ànima, Ramon Llull i El secret.
Fou també poeta. La major part de la seva producció lírica és recollida al llibre Visions i parlaments de la mia musa, publicat en 1912.
(Mataró, Maresme, 1731 – Sestri, Itàlia, 1810)
(Francesc Xavier de Cerdà i de Cerdà) Jesuïta i historiador de la cultura. Ingressà a la Companyia de Jesús i hi ensenyà humanitats.
Exiliat a Itàlia, escriví l’obra monumental Saggio storico-apologetico della letteratura spagnuola (1778-81), anàlisi de les diverses cultures de la península Ibèrica, des de la hispanoromana fins a la provençal.
(Mataró, Maresme, 20 maig 1929 – Madrid, 26 gener 2017)
Actriu i directora teatral. Exiliada a Xile el 1939, retornà el 1956 i actuà amb l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (Pigmalió, L’anunciació de Maria).
El 1959 es traslladà a Xile i hi dirigí (1959-61) la Sociedad de Arte Dramático de Santiago.
De tornada a Barcelona, es va especialitzar en muntatges teatrals sobre l’obra de Joan Oliver: Alló que tal vegada s’esdevingué (1984) i El roig i el blau (1985).
(Mataró, Maresme, 31 octubre 1843 – 27 juliol 1862)
Músic. Fill de Jaume Isern i Colomer. Com ell fou cec de naixement.
Excel·lí com a violinista i com a professor de música.
També era intèrpret remarcable de piano i d’altres instruments.
Dades dels Països Catalans 