Arxiu d'etiquetes: Mataró (nascuts a)

Colomer -varis bio-

Deixa un comentari

Antoni Colomer  (Vic, Osona, 1833 – Ocaña, Castella, 1902)  Bisbe missioner dominicà. Acabà els estudis a Manila i fou destinat al Tonquín oriental, on succeí Pere Almató com a vicari provincial. El 1871 fou designat bisbe titular de Themiscira i coadjutor. Passà després a Ké-Roi, encarregat del vicariat septentrional, del qual publicà una ressenya històrica (1892). És autor, també, de diverses pastorals i de Carta… de la toma de Dan-Song por los franceses (1884).

Gaspar Colomer  (Mataró, Maresme, segle XIX – Manila, Filipines, 1900)  Jesuïta. Residí durant molts anys a les Filipines, on hi féu una destacada tasca d’ordre docent.

Jaume Colomer  (Grècia, segle XIV)  Militar. Fou figura destacada de la Grècia catalana, fins al temps de la dissolució d’aquesta. Passades a la sobirania de Venècia les restes del ducat d’Atenes (1388) i de Neopàtria (1390), Colomer restà a Grècia, com molts altres dels catalans. En 1393-94, a les ordres d’un venecià, fou segon cap de la reeixida resistència de l’Acròpolis d’Atenes contra un atac dels turcs.

Joan Pau Colomer  (Catalunya, segle XVII)  Heraldista. Deixà inèdit un estudi titulat Nobiliario de Cataluña.

Llucià Colomer  (Perpinyà, segle XVII – Illes Balears, 1640)  Escriptor. Residí bastants anys a València i a Xàtiva. Es tornà cec ja de gran. Escriví diversos llibres de poesies llatines i el tractat De Casu et Fortuna. També és autor de l’estudi De Grammatica, en quatre volums.

Castellà, Bonaventura

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1830 – 1902)

Eclesiàstic. Realitzà una tasca molt meritòria a Mataró.

Entre les diverses institucions que fundà mereix especial esment la de les escoles nocturnes per a joves obrers.

Carreras i Matas, Francesc

3 Respostes

(Mataró, Maresme, 1750 – Barcelona, 1821)

Argenter i joier. Fundador de la família. Féu les quatre llànties gòtiques del creuer de la catedral de Barcelona.

Fou el pare de Francesc d’Assís Carreras i Duran.

Cardona i Sala, Gabriel

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, segle XIX – 1898)

Religiós escolapi. Reuní una notable col·lecció de monedes, sobretot de catalanes i romanes.

Arquer i Rovira, Pere

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1819 – 1884)

Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.

Excel·lí com a orador, teòleg i llatinista.

Abadal i Casamitjana, Joaquim

Deixa un comentari

(Mataró, Maresme, 1787 – Igualada, Anoia, 1858)

Impressor. Treballà també amb taller propi a Puigcerdà i, el 1832, a Igualada, on fundà la primera impremta local.

Fou el pare de Joan Abadal i Casalius (Mataró, Maresme, segle XIX – Barcelona, segle XIX)  Gravador al boix i litògraf. Documentat a Barcelona entre el 1850 i el 1873.

Misón, Lluís

(Mataró, Maresme, 26 agost 1727 – Madrid, 13 febrer 1766)

Compositor i flautista. El 1756 fou nomenat mestre de capella de la Capella Reial de Madrid, on ingressà el 1748 com a flautista.

Actuà al Teatro del Buen Retiro, on estrenà el seu intermezzo La festa cinese (1764).

Fou l’impulsor de la tonadilla escènica i l’estructurà en forma ternària, les més populars de les quals foren Una mesonera y un arriero (1757) i Los ciegos (1758).

Escriví diversos sainets i sarsueles.

Mercader i de Belloch, Joaquim de

(Mataró, Maresme, 1824 – Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1904)

Arqueòleg, germà d’Enric. El 1871 li fou revalidat el títol comtal de Bell-lloc, del qual fou el segon titular.

Fou membre de diverses entitats (Acadèmia de Belles Arts de Barcelona, Societat Arqueològica de Tarragona i Acadèmia de Belles Arts de Bèlgica).

Publicà diversos treballs arqueològics, entre els quals destaquen Historia de las capillas… que hoy existen en el castillo de Belloch del Vallés (1870) i Historia de la capilla de los Santos Apóstoles Pedro y Pablo que hoy existe en el castillo de Belloch (1876).

Fou el pare d’Arnau, Pere i Francesc Xavier de Mercader i de Zufía.

Mercader i de Belloch, Enric de

(Mataró, Maresme, 1832 – Barcelona ?, 1903)

Apicultor. Germà de Joaquim.

Fundà i dirigí una societat per fomentar l’agricultura. Fundà també una revista que li serví de portaveu.

Traduí l’obra de Layens i Bourniers sobre la cria d’abelles.

Menalt, Gabriel

(Mataró, Maresme, segle XVII – Barcelona, 1687)

(o Manald)  Músic i sacerdot. Fou organista, per oposició, de Santa Maria del Mar de Barcelona (1679-87), on també fou mestre de capella durant un període breu.

Hom en conserva obres per a orgue, tientos, versos i motets de força interès i força qualitat.