Arxiu d'etiquetes: Itàlia (morts a)

Erill i de Pallars, Berenguer d’

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV – Roma, Itàlia, 1388)

Eclesiàstic. Fill d’Arnau (II) d’Erill i de Mur, i germà d’Arnau (III). Monjo i prior de Montserrat i abat de Gerri (1365).

Bisbe de Barcelona (1369-71), s’hagué de comprometre a respectar certs drets de la ciutat.

Traslladat a la seu d’Urgell (1371), féu reformes al seu palau i a l’església i impulsà la construcció d’un pont a Collegats.

Fou neutral durant el Cisma, i obeí Climent VII només exteriorment i per temor del rei.

Fixà el dia de la festa de sant Ot, el 7 de juliol.

Elisabet d’Aragó i d’Hongria

1 Resposta

(Catalunya ?, 1247 – Cosenza, Itàlia, 28 gener 1271)

Princesa de França. Filla de Jaume I el Conqueridor i de Violant d’Hongria.

Es casà (1262) amb l’hereu de la corona de França (Felip l’Ardit, futur Felip III), a Clarmont Ferrand. Aquesta unió fou preparada durant la signatura del tractat de Corbeil (1258).

Acompanyà el seu marit a la croada de Tunis (1270), i morí quan en tornava.

Elionor d’Urgell i d’Aragó

3 Respostes

(Balaguer, Noguera, 1410 – regne de Nàpols ?, Itàlia, després 1460)

Filla de Jaume II el Dissortat i de l’infanta Isabel d’Aragó. El 1413 el seu pare fou empresonat i confiscats tots els béns paterns.

Visqué aleshores al monestir de Sixena, amb la seva mare. Després passà a dependré del rei Ferran I d’Antequera, que la instal·là bé a Castella, amb la seva germana gran, Isabel d’Urgell, on foren educades per la reina (ja vídua) Elionor d’Alburquerque.

El 1422 les dues germanes anaren a viure a Lleida amb Guillem de Barutell, canonge de la seu lleidatana i tutor de les noies per voluntat d’Alfons IV el Magnànim. Quan el seu tutor morí assassinat (1432), la reina Maria de Castella li proposà d’acollir-se al convent de menoretes de Lleida o bé al de Sixena, on hi havia la seva tia Isabel d’Urgell de monja. S’ignora quin fou el convent triat.

El rei Alfons la casà (1438), després de vèncer la seva negativa obstinada, amb Ramon Ursino, comte de Nola i príncep de Salern, gran senyor napolità.

Elias i Llobet, Joan

Deixa un comentari

(Sant Martí de Provençals, Barcelona, 1882 – Milà, Itàlia, 1920)

Tenor. Debutà (1911) a l’Ateneu Obrer Martinenc amb Carmen.

Actuà sovint al Teatre Principal de València (1913-14) i al Tívoli i al Liceu (1916-17) de Barcelona; assolí un gran renom a l’Opéra de París amb Aïda (1917) i a Trieste amb Otello.

Actuà a l’Amèrica del Sud, al Royal de Gibraltar (1918) i difongué La fanciulla del West de Puccini pel nord d’Itàlia.

El seu germà Jaume Elias (1891-1968) fou també tenor.

Duran, Gabriel

Deixa un comentari

(Vic, Osona, 1747 – Roma, Itàlia, 14 abril 1806)

Pintor. Deixeble de Manuel Tremulles. Residí gran part de la seva vida a Roma.

Fou conegut sovint amb el sobrenom de Romaní. Passà grans penalitats en els seus anys d’aprenentatge artístic.

Pintà un Autoretrat i un quadre representant sant Miquel dels Sants, fet a Roma per a la beatificació, el qual fou traslladat posteriorment a la catedral de Vic, on fou destruït el 1936.

Doria, Girolamo

Deixa un comentari

(Gènova, Itàlia, 1495 – 25 març 1558)

Eclesiàstic. Nebot d’Andrea Doria.

Fou bisbe d’Elna (1530-32), administrador de Cuixà (1533-35) i Osca (1532-34) i arquebisbe de Tarragona (1533-58).

President de la Generalitat de Catalunya (1539-42).

Dextre, Nummi Emilià

Deixa un comentari

(Barcelona ?, segle IV – Roma ?, Itàlia, segle V)

Noble romà. Fill de Pacià, bisbe de Barcelona. Sant Jeroni li dedicà el seu tractat De viris illustribus, on diu d’ell que escriví una Omnimoda historia, que s’ha perdut.

Hom l’identifica amb un Dextre, prefecte del pretori de Roma l’any 395. És l’única data certa que hom en coneix. Alguns decrets del codi teodosià li van adreçats.

Els fragments de Cronicó de Dextre, publicats el 1594 per Román de la Higuera, són completament falsos.

Alguns li donen els prenoms de Flavi Luci, però és un error.

Desvalls, Francí

3 Respostes

(Barcelona, segle XV – Itàlia, 1468)

Cavaller errant. Encara jove, reptà Joan de Boixadors amb la finalitat d’avesar-se en l’ús de les armes, i hi lluità a Ceuta (1429), combat descrit pel cronista portuguès Gomes Eanes de Zurara.

Tingué, amb Riambau de Corbera, una actuació remarcable en el famós Paso Honroso (1434), que comportà ulteriors lletres de batalla amb Suero de Quiñones, mantenidor d’aquell pas.

Fou fet presoner (1435-36) arran de la batalla naval de Ponça. A la cort napolitana d’Alfons IV el Magnànim era tingut per un dels bells junyidors del món.

El 1458 participà, en prosa retorta i filigrana, en els Deseiximents contra Fals Amor de Pere Pou.

Fou executat per ordre del duc Joan de Lorena.

Damas -papa, 366/384-

Deixa un comentari

(Argelaguer ?, Garrotxa, segle IV – Roma, Itàlia, 384)

Papa (366-384) i sant. Una tradició medieval poc segura el fa originari d’Argelaguer.

Amb l’ajut de Valentinià I s’imposà al seu contrincant Ursí, elegit per una part del clericat. Reuní a Roma uns quants sínodes i tingué cura especial dels sepulcres dels màrtirs romans.

Tingué per secretari sant Jeroni. Féu construir la basílica de Sant Llorenç in Damaso.

Venerat com a sant, hom en celebra la festa l’11 de desembre.

Dalmases i Jordana, Càndid de

2 Respostes

(Barcelona, 25 maig 1906 – Roma, Itàlia, 25 agost 1986)

Historiador. Fill de Faust de Dalmases i de Massot. Jesuïta (1921) i sacerdot (1936), es doctorà en història a Madrid el 1944.

Fou director de l’Institut Històric de la Companyia de Jesús a Roma (1947-54 i 1957-64), rector de les facultats de filosofia i teologia de Sant Cugat del Vallès (1954-57) i director (1947-54 i 1957-64) de “Monumenta Historica Societatis Iesus”, on ha publicat Fontes narrativi de sancto Ignatio de Loyola (1943-65) i l’edició crítica dels Exercitia en col·laboració amb J. Calveras (1969).

És autor d’estudis sobre la història dels jesuïtes i editor dels Tratados espirituales de sant Francesc de Borja (1964).