(Albelda, Llitera, 1460 – Roma, Itàlia, 1525)
Teòleg dominicà. Ensenyà a París i a Roma.
Fou autor d’un discurs contra Luter i d’un tractat antijudaic: Acaleus contra Iudaeos (1515).
(Albelda, Llitera, 1460 – Roma, Itàlia, 1525)
Teòleg dominicà. Ensenyà a París i a Roma.
Fou autor d’un discurs contra Luter i d’un tractat antijudaic: Acaleus contra Iudaeos (1515).
(Ribagorça, segle XIII – Esglésies, Sardenya, Itàlia, 1324)
Noble. Fill de Gombau. Participà a les corts de Saragossa de 1311.
Acudí a la conquesta de Sardenya (1323-24), a les ordres de l’infant Alfons. Hi participà amb algunes forces pròpies. Morí durant el setge de la vila d’Esglésies.
(Castelló de la Plana, 1588 – Càller, Sardenya, Itàlia, 1642)
Prelat. Fou capellà d’honor del rei Felip III (1613), i més tard prior de Sant Joan de Borriana.
L’any 1638 fou nomenat bisbe de Càller.
Felip Beltran * Veure> Felip Bertran i Casanova (inquisidor valencià, 1704-83).
Josep Maria Beltran (València, 1827 – segle XIX) Músic de regiment. Afeccionat a la música de banda i completament lliurat a l’activitat musical. Publicà un mètode de cornetí i fiscorn (1862), un altre del baix profund (1866) i Método completo de flauta (1867).
Lluís Beltran * Veure> Lluís Bertran i Eixarc (religiós i sant valencià, 1526-81).
Miquel Beltran (Illes Balears, segle XVIII) Comediògraf. Doctor en medicina, exercí de metge a Inca. És autor de la comèdia nadalenca Els pastorells.
Pere Beltran (Llucmajor, Mallorca, segle XV – Roma, Itàlia, 1505) Prelat. Rector de Llucmajor durant alguns anys. El 1486 fou nomenat bisbe de Tuy (Galícia). Tingué a la seva diòcesi una actuació especialment fecunda.
(Motril, Granada, Andalusia, 30 novembre 1662 – Roma, Itàlia, 22 febrer 1743)
Cardenal. Filipista, es presentà personalment al camp de batalla d’Almansa (1707). Fou recompensat per Felip V de Borbó amb la lloctinència i capitania general de València, que no acceptà.
El 1724 renuncià al bisbat de Cartagena i es retirà a Roma, des d’on continuà lluitant per aconseguir un arranjament pacífic de les relacions entre Felip V i el papa i mantenint contacte, fins i tot, amb el gran regalista Gregori Maians.
Acabà, a més, el dessecament i la colonització de les terres del Baix Segura i del Baix Vinalopó (iniciats el 1715), que culminà amb la fundació de les noves poblacions de Dolores, Sant Fulgenci i Sant Felip Neri (1741); els beneficis havien d’ésser destinats a les Pies Fundacions.
(Provença, França, 1233 – Nocera, Itàlia, 23 setembre 1267)
Reina de Nàpols i Sicília. Filla de Ramon Berenguer V de Provença i de Beatriu de Savoia.
Governà Provença, mentre el seu marit, Carles I d’Anjou, i el germà d’aquest, Lluís IX de França, eren a la croada d’Egipte.
Tingué la protecció papal, però l’oposició armada de Jaume I de Catalunya.
(Nàpols, Itàlia, 16 novembre 1457 – 23 setembre 1508)
Reina d’Hongria. Filla de Ferran I de Nàpols i d’Isabel de Chiaramonte. Es casà el 1475 amb Matias Carvi, rei d’Hongria.
A la mort d’aquest monarca (1490) féu nomenar rei Ladislau VII Jagellon, amb qui es casà i per qui fou repudiada el 1502. Beatriu es va retirar a Nàpols els últims anys de la seva vida.
(Ribagorça, segle XV – Nàpols ?, Itàlia, segle XV)
Noble. Cavaller errant en la seva joventut, participà en nombrosos torneigs i fets d’armes. Serví Alfons el Magnànim a Itàlia. S’establí a Nàpols, on poseí la baronia de Groterna.
El 1462 prengué partit pels angevins i lluità contra el rei Ferran I de Nàpols. El 1466 passà al servei de Joan II el Sense Fe.
(Barcelona, 1666 – Messina, Sicília, Itàlia, 1749)
Religiós franciscà. Ocupà alts càrrecs dins el seu orde.
Escriví un Paradís virginal que roman inèdit.
(Rosselló, segle XVII – Roma, Itàlia, després 1702)
Eclesiàstic. Canonge d’Elna, enviat a Roma el 1657 per sol·licitar el nomenament d’un bisbe per a Elna, s’hi establí d’una manera definitiva.
És important la seva correspondència amb Josep Oriol, de Barcelona, que ell hostatjà el 1686, i amb Oleguer de Montserrat.