Arxiu d'etiquetes: institucions

Corts Catalanes

101 Respostes

(Corona catalano-aragonesa, segle XIII – 1709)

Assemblees extraordinàries. Convocada pel rei amb els tres braços (militar, magnats i cavallers; eclesiàstic, clergat, i reial o popular, ciutadans) per legislar i resoldre qüestions judicials.

A Catalunya derivava de la Cort comtal, descendent de la cúria règia franca. La primera Cort comtal fou convocada per Ramon Borrell I. Ramon Berenguer IV féu compilar i promulgà els usatges de les Corts anteriors. Amb Pere III el Cerimoniós, les Corts adquiriren estructura definitiva.

A Aragó i València eren semblants a les catalanes; Mallorca no tingué Corts pròpies, car els seus habitants sempre foren considerats catalans.

L’òrgan permanent de les Corts era la Diputació del General o Generalitat.

Felip V de Borbó unificà les Corts dels regnes hispànics (1709) i féu assistir representants de les de Catalunya, Aragó i País Valencià a les Corts de Castella.

Corretja, orde de la

1 Resposta

(Catalunya, 1397 – segle XV)

Orde religiós, dit també empresa o divisa, fundat per Martí I l’Humà. Era de titular únic, i era concedit pel rei a homes i per la reina a dones.

En foren titulars Ferrer d’Abella (1397), Jaume de Prades (1400) i Pere de Torrelles (1408), i també Violant de Montagut, muller de Ramon de Boïl (1397), i Maria Lladró de Vilanova, filla del vescomte de Vilanova (1399).

Cordelles, Col·legi de

20 Respostes

(Barcelona, 1593 – 1812)

Institució d’ensenyament. Creada amb privilegi de l’emperador, amb el nom de Reial Col·legi de Santa Maria i Sant Jaume, pel jurista Miquel de Cordelles segons les disposicions testamentàries del seu oncle, el canonge de Barcelona Jaume de Cordelles, que n’havia redactat els estatuts.

Oferta la direcció als jesuïtes, esdevingué el centre d’estudis de les classes nobles i benestants de Catalunya, enfrontat sovint a l’estudi general; tingué càtedres d’història i geografia, llengua francesa, gramàtica i retòrica, filosofia moral, filosofia escolàstica i matemàtiques.

L’expulsió dels jesuïtes (1767) suposà l’inici de la decadència del col·legi, tancat definitivament durant la guerra del Francès, posteriorment fou enderrocat.

Aquest col·legi fou la seu de la Conferència Fisico-Matemàtica Experimental.

COOB’92

4 Respostes

(Barcelona, 13 març 1987 – 15 setembre 1992)

(Comitè Organitzador Olímpic Barcelona’92)  Consorci format per l’ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya, el govern central de l’estat i el Comitè Olímpic Espanyol, amb la finalitat l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona.

Constituït d’acord amb la carta olímpica, presidit per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i com a conseller delegat Josep Miquel Abad. El seu màxim òrgan de govern fou l’assemblea general formada per més de 100 persones representants de les quatre institucions.

L’organigrama s’establí en divisions o comissions de treball com son: planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i televisió, seguretat, etc.

Mesos després de la cloenda dels Jocs, fou dissolt.

Consolat de Mar, el -Barcelona-

8 Respostes

(Barcelona, segle XIII – 1829)

Institució que regulava els afers marítims i de comerç.

Als Països Catalans, el primer conegut és el de Barcelona (segle XIII), que serví de model per a la formació dels de València i Palma de Mallorca. A partir de la segona meitat del segle XIV començà l’expansió dels Consolats de Mar per terres de la Corona Catalano-aragonesa amb la creació dels de Tortosa, Girona, Perpinyà i Sant Feliu de Guíxols.

Abolits tots llevat dels de Barcelona i Mallorca per Felip V de Borbó, posteriorment en ressorgiren alguns com els de València (1762), si bé desaparegueren definitivament el 1829 amb la promulgació del codi de comerç espanyol.

Posteriorment l’edifici de Barcelona fou la seu de la Junta de Comerç i actualment ho és de la Llotja de Barcelona.

Conferència Físico-Matemàtica Experimental

13 Respostes

(Barcelona, 18 gener 1764 – 1892)

Institució científica. Pel desembre de 1765 s’aprovaren els estatuts, instal·là la seva seu al Col·legi de Cordelles, en fou designat president el capità general de Catalunya i obtingué el títol de reial (Reial Conferència Física).

El 1770 s’anomenà Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, i el 1887, Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

comuns catalans

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – 1716)

Estament popular que representava les ciutats i les viles davant els organismes de govern de la corona catalano-aragonesa.

Al Principat, els comuns foren presents a l’Assemblea general reunida el 1214 per prendre jurament a Jaume I el Conqueridor i, quan al regne de València, ja hi eren establerts el 1283.

En les grans institucions de la corona, constituïren el braç popular.

COMRàdio

3 Respostes

(Barcelona, 1995 – )

(Catalunya Ona Mitjana Ràdio)  Emissora radiofònica. Creada pel Consorci de Comunicació Local (Diputació de Barcelona, Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Associació d’Emissores Municipals de Catalunya).

Inicià les seves emissions en ona mitjana el 1995, i el 1996 a la FM.

Comissariat de l’Estatge

Deixa un comentari

(Catalunya, 18 setembre 1936 – gener 1937)

Institució creada per la Generalitat de Catalunya per a elaborar la política de l’habitatge, administrar -dissoltes les cambres de la propietat urbana- els béns immobles urbans i actuar com a organisme consultiu.

Havia d’ésser format pel conseller de justícia, com a president, i per representants del Front Popular i dels sindicats; aquests darrers, tanmateix, no hi aportaren llur col·laboració.

Fou dissolt pels Decrets de s’Agaró en ésser creada la Comissió per a l’Estudi del Règim Immobiliari.

Comissariat de la Casa Obrera

3 Respostes

(Catalunya, 13 juny 1932 – 19 març 1934)

Institució creada per la Generalitat de Catalunya.

Fusionada, el 19 de març de 1934, amb l’Institut contra l’Atur Forçós per tal d’estudiar i fixar normes sobre higiene, arquitectura, moblament, expropiació de sòl i finançament de la casa obrera, i elaborar un pla urbanístic de Catalunya, començant pel de Barcelona i afores, que restà formalitzat el 1934 en el pla Macià.

El 1933, el president Francesc Macià inaugurà un grup de cases pilot al carrer de Torras i Bages, i fou iniciada la construcció de la Casa Bloc.

Era integrat per una àmplia representació ciutadana.