(Igualada, Anoia, 1748 – Sevilla, Andalusia, 1800)
Farmacèutic i botànic. Director del jardí botànic de la Real Sociedad Médica de Sevilla.
Fou defensor de Linné.
Abat i Mestre, Pere
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Igualada (nascuts a)
Copons i de Teixidor, Pere de
(Igualada, Anoia, 1622 – Balaguer, Noguera, 16 març 1681)
Prelat. El 1670 fou nomenat bisbe d’Urgell, com a successor de Melcior de Palau, Reuní un sínode diocesà.
Fou succeït per Joan Baptista Desbac.
Carles i Gabarró, Francesc
(Igualada, Anoia, segle XIX – Barcelona, 1874)
Advocat i periodista. Dirigí els periòdics “El Fomento” (1849) i “El Conseller” (1852). Fou un dels fundadors de la “Biblioteca del Abogado” (1839-46).
El 1858 dirigí la publicació d’una Historia de los templos de España.
Galceran i Carrer, Celestí
(Igualada, Anoia, 1863 – Barcelona, 1936)
Pintor. Destacà en el camp de l’aquarel·la i del dibuix, i fou membre del Centre d’Aquarel·listes de Barcelona.
Conreà el paisatge i tingué una gran predilecció per les vistes portuàries. Prengué part en diverses exposicions de belles arts de Barcelona. Al Museu d’Art Modern hi ha dibuixos seus.
També conreà la literatura, i traduí l’obra teatral La Gioconda, de Gabriele d’Annunzio.
Formà part de la colla anarquitzant d’El Foc Nou (1896) i col·laborà a “La Revista Blanca”.
Gabarró i Garcia, Pere
(Igualada, Anoia, 1 gener 1899 – Barcelona, 4 maig 1980)
Metge. Estudià farmàcia (1918) i medicina (1924) a la Universitat de Barcelona.
Fou professor adjunt d’anatomia, i de patologia quirúrgica a Barcelona (1929-33).
Exiliat del 1939 al 1947, exercí a Manchester, on aconseguí un nou tipus d’empelt (empelt en tauler d’escacs); era soci fundador de la British Society of Plastic Surgery.
Fou un actiu col·laborador dels Congressos de Metges de Llengua Catalana i de la Societat Catalana de Biologia.
Excursionista, fou autor també de la descripció d’una nova via d’accés a la pica d’Estats (l’anomenada via Gabarró).
Franquesa i Esteve, Pere
(Igualada, Anoia, 29 juny 1547 – Torres de León, Castella, novembre 1614)
Comte de Vilallonga i polític. Fill d’una família noble, sota la protecció del duc de Lerma pujà ràpidament al poder.
Acompanyà Felip III a València (1599) i fou secretari de les Corts de Barcelona el 1599, i de les de Saragossa, fou nomenat (1600) secretari d’estat per al Consell d’Itàlia.
Acusat de malversació de fons, fou denunciat i processat (1607).
Franc i Estalella, Antoni
(Igualada, Anoia, 9 agost 1778 – 18 març 1855)
Guerriller. Propietari de terres, fou el primer a organitzar una partida contra les tropes de Napoleó a la guerra del Francès.
Juntament amb el manresà Maurici Carrió dirigí els sometents que venceren les tropes franceses als combats del Bruc (juny 1808). Des de llavors lluità en diverses accions i fou batlle d’Igualada.
Posteriorment, el 1814, entrà a l’exèrcit regular com a coronel d’infanteria.
Des del 1902 figura a la Galeria de Catalans Il·lustres de Barcelona.
Forn i Talló, Josep
(Igualada, Anoia, 10 març 1886 – Òdena, Anoia, 18 agost 1936)
Escriptor i eclesiàstic. Traduí la Imitació de Crist, de Kempis, i diverses obres d’escriptors catòlics moderns.
Escriví, en col·laboració amb mossèn Fitó, el llibre Dijous i Divendres Sants (1917).
Fou assassinat per un grup de milicians al començament de la guerra civil.
Font i Masaguet, Salvador
(Igualada, Anoia, 23 juliol 1844 – Madrid, 9 desembre 1908)
Religiós agustí. El 1864 professà a Valladolid i el 1868 passà a les Filipines; el 1875 fou nomenat predicador general, i el 1885, definidor de l’orde.
Erigí col·legis i asils, que confià a la congregació d’agustines missioneres, fundada per ell. Fou provincial de l’orde a Espanya, i fundà els tallers de Santa Rita a Madrid.
El 1908 escriví a favor de la Solidaritat Catalana.
Ferrer i Estruch, Marià
(Igualada, Anoia, 12 octubre 1811 – 28 octubre 1900)
Eclesiàstic. Fou declarat fill il·lustre de Igualada per les seves virtuts i les seves incansables activitats benèfiques.
Destacà també com a divulgador de les doctrines homeopàtiques.
Visqué un temps a Cuba, on era confessor de sant Antoni Maria Claret.
Dades dels Països Catalans 