Arxiu d'etiquetes: historiadors/es

Castellanos i Vila, Jordi

1 Resposta

(Tagamanent, Vallès Oriental, 11 setembre 1946 – Barcelona, 19 octubre 2012)

Historiador de la literatura. Professor de literatura catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Redactor de les revistes “Els Marges” i “Recerques”, ha tingut cura de l’edició de la Guia de literatura catalana contemporània (1973). Ha realitzat diversos estudis sobre literatura catalana dels segles XIX i XX.

És autor de Raimon Casellas i el Modernisme (1983) i ha publicat una Antologia de contes modernistes (1987).

Castellà i Raich, Gabriel

Deixa un comentari

(Igualada, Anoia, 2 abril 1876 – 29 novembre 1959)

Historiador i folklorista.

Arxiver municipal d’Igualada, fou vice-president del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i corresponent de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.

Publicà: Efemèrides igualadines (1904), Monografia del culte dels igualadins a la Mare de Déu (1920), Vocabulari de l’ofici d’adobar pells (1932), Biografia de sor Rita Mercader (1935) i la transcripció del Llibre de la Mostassaferia d’Igualada (1954).

Casas i Homs, Josep Maria

1 Resposta

(Valls, Alt Camp, 1894 – Barcelona, 1979)

Llatinista i historiador. Llicenciat en lletres a Barcelona, amplià estudis a Bonn, a Florència i a Roma i es doctorà a Madrid.

Auxiliar de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, intervingué en l’edició del Diccionari Aguiló. Treballà activament a l’Obra del Cançoner Popular de Catalunya, com a redactor i com a missioner, i durant molts anys fou redactor literari de “La Veu de Catalunya”. Catedràtic de segon ensenyament i secretari de la delegació del CSIC a Barcelona.

Ha publicat especialment treballs sobre lingüística i literatura llatina medieval i catalana: edició de Torsimany de Lluís d’Averçó (1956), La Gaya Ciencia de Pedro Guillén de Segovia (1962, en col·laboració), les Obres en prosa de Joan de Castellnou (1969), així com la comèdia llatina renaixentista Poliodorus (1953), i Barcino de Jeroni Pau, amb traducció catalana i estudi (1957).

Obtingué els premis de Filologia de l’IEC en 1924 i 1925 amb els seus treballs Vocabulari medieval d’art militar, cetreria i cavalleria i Vocabulari de les arts sumptuàries, respectivament.

Figurà entre els traductors de la Fundació Bernat Metge, per a la qual, i en unió de Marià Bassols, ha preparat els volums I i II de les Històries de Tàcit (1949), i els llibres I i II de la Institució oratòria de Quintilià (1961 i 1964).

Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (1971).

Casanovas i Puig, Maria Aurora

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 novembre 1913 – 28 desembre 1968)

Historiadora del gravat. Encarregada de la secció de gravats del Museu d’Art Modern de Barcelona des del 1950.

Col·laborà en L’art català; la seva obra més important és el Catálogo de la colección de Grabados de la Biblioteca de El Escorial (1964).

Casanovas i Cantarell, Andreu

Deixa un comentari

(Manresa, Bages, 3 març 1803 – la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 13 juny 1870)

Historiador i sacerdot. Fou primer rector de Santa Maria de Sants (1846) i escriví Monitor o consueta parroquial de Santa Maria de Sants (1851), interessant aplec de dades històriques.

Nomenat canonge de la Seu d’Urgell el 1852, impulsà la construcció de la carretera de l’Urgellet.

És autor, a més, de poesies en català i en castellà, inèdites, i d’una Història d’Urgell (1870), també inèdita.

Casanovas i Camprubí, Ignasi

4 Respostes

(Santpedor, Bages, 13 agost 1872 – Barcelona, 21 agost 1936)

Filòsof i historiador de la cultura. Entrà a la Companyia de Jesús el 1888, quan era estudiant del seminari de Vic. Residí a Barcelona des del 1905. Els anys 1905-16 l’interessaren sobretot els estudis d’apologètica i d’estètica.

Dirigí l’Acadèmia Catalana de la Congregació Mariana de Joves, donà un gran impuls al Foment de Pietat Catalana, impulsà la fundació de la Biblioteca i l’Institut Balmes i fou membre numerari de l’Acadèmia de Bones Lletres (1921).

Entre les moltes obres que escriví hi ha: De institutione grammatica (1900), L’harmonia en l’art (1907), Poètica d’Aristòtil (1907), La religió natural (1907), Teoria de la revelació (1908), El fet de la revelació, La transcendència de la revelació (1908), El nostre estat social (1910), Apologètica de Balmes (1910), Acción de la mujer en la vida social (1911), Obras escogidas del Dr. Torras y Bages (1913-14), Sant Ignasi de Loiola, fundador de la companyia de Jesús (1922), Obras completas del Dr. D. Jaime Balmes (1925-27, en 33 volums), L’ànima de Santa Teresa de Jesús Infant (1929), Biblioteca dels Exercicis Espirituals (1930-36, en 11 volums), Balmes, la seva vida, el seu temps i les seves obres (1932, en 3 volums) i Josep Finestres. Estudis biogràfics (1932-34, en tres volums).

Morí víctima de la revolució els primers mesos de la guerra civil.

Casades i Gramatxes, Pelegrí

Deixa un comentari

(Barcelona, 27 febrer 1855 – 14 març 1947)

Historiador i arqueòleg. Es llicencià en dret a Barcelona el 1879 i exercí de procurador causídic.

Publicà diverses memòries al “Butlletí de l’Associació Catalanista d’Excursions Científiques” i a la “Revista de l’Associació Artístico-Arqueològica Barcelonesa”, de la qual fou també director (1892-1917).

Col·laborà també a “La Renaixensa” i formà part de la junta diocesana encarregada de la reconstrucció del monestir de Sant Cugat del Vallès. Féu més de tres-centes conferències de divulgació sobre temes d’art i d’arqueologia.

Fou mantenidor dels Jocs Florals el 1897, secretari de l’Ateneu Barcelonès (1903) i de l’Acadèmia de Bones Lletres (1918-21), on havia ingressat el 1903, i president perpetu de la secció d’arqueologia i història del Centre Excursionista de Catalunya.

És autor de Lo Lluçanès (1897) i Influència de l’art oriental en els monuments romànics de Catalunya (1903). Deixà inèdites unes Memòries.

Carrové i Viola, Domènec

Deixa un comentari

(Balaguer, Noguera, 7 gener 1896 – 18 novembre 1969)

Polític i historiador. Militant del moviment catalanista.

Fou alcalde de Balaguer, comissari de la Generalitat a Lleida (1936) i president del CADCI. Fundador i director de la revista “Pla i Muntanya” (1925-32), de Balaguer.

S’exilià l’any 1939, i en tornar es dedicà als estudis de la història de la seva ciutat. Col·laborà en la Història de la ciutat de Balaguer (1965), de Pere Sanahuja.

Carreras i Valls, Ricard

Deixa un comentari

(Barcelona, 20 novembre 1879 – 1937)

Escriptor i historiador. Llicenciat en dret i en filosofia i lletres a Barcelona (1900).

Pronuncià conferències sobre temes polítics al Centre Escolar Catalanista: Teoria de les nacionalitats (1900). Publicà els seus records de viatge, Al marge del Sàhara (1926).

Un dels defensors de la catalanitat de Cristòfor Colom i de la participació catalana en el descobriment d’Amèrica: La descoberta d’Amèrica, Ferrer, Cabot i Colom (1928), Catalunya, descobridora d’Amèrica (1929), La verdad sobre el descubrimiento de América (1931).

Fou director tècnic de l’Arxiu Històric Notarial de Barcelona, on recollí dades per a la història del llibre: El llibre a Catalunya (1936).

Carreras i Costajussà, Miquel

Deixa un comentari

(Sabadell, Vallès Occidental, 5 febrer 1905 – Térmens, Noguera, 11 agost 1938)

Escriptor i historiador. Es llicencià en dret i en filosofia i lletres a Barcelona.

Fou arxiver i cronista de la ciutat de Sabadell (1928) i col·laborà a “La Ciutat” i al “Diari de Sabadell”.

Publicà uns modèlics Elements d’història de Sabadell (1932), Conceptes i dites de Martí Rialp (1938), i, amb el pseudònim de Miquel Costa, Línies d’història ciutadana (1930).