(Barcelona, segle XV – 1497)

Humanista i hel·lenista. Fill de Jaume Pau. Eclesiàstic i familiar de Roderic de Borja (Alexandre VI), fou bibliotecari a Roma. Era també parent del cardenal Margarit.

Fou molt conegut com a llatinista i hel·lenista. Deixeble de Beccadelli, dit el Panormita, es dedicà també a la geografia i a la lexicografia de Catalunya. Fou conseller de Joan II.

Conreà la poesia i els epistolaris en llatí. Tingué correspondència amb Pere Miquel Carbonell, el qual sotmeté a la revisió de Pau les seves Cròniques d’Espanya.

Obres: De fluminibus et montibus utriusque Hispaniae, De situ urbium et oppidorum Cataloniae, De donatione Constantini ecclesiae romanae i un treball històric i episcopològic sobre Barcelona (Barcino), a més de diverses composicions poètiques.