Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Oms i de Sagarriga, Carles d’

3 Respostes

(Rosselló, segle XV)

Baró de Corbera, per successió materna. Procurador reial de Rosselló (1442) i capità del castell de Perpinyà (1430), càrrec en el qual succeí el seu pare Bernat d’Oms i de Saga.

En iniciar-se la guerra contra Joan II de Catalunya intentà en va, com el seu cosí germà Berenguer V d’Oms i de Santapau, capità del castell de Cotlliure, d’auxiliar la reina Joana Enríquez, assetjada a la Força de Girona (1462).

Durant l’ocupació francesa del Rosselló, mantingué el castell de Perpinyà pel rei de França. Tanmateix, en acabar-se la guerra el 1472, fou un dels principals conjurats d’una revolta rossellonesa contra França.

Fou el pare de Bernat d’Oms i d’Albert.

Oms i de Corbera-Campllong, Lluís d’

3 Respostes

(Catalunya Nord, segle XV – 1513)

Fill de Bernat d’Oms i d’Albert, i d’Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert. El 1474 fou fet vice-governador dels comtats i capità del castell de Perpinyà, amb facultat de nomenar successor.

Nomenat governador dels comtats de Rosselló i Cerdanya (1493) quan Ferran II el Catòlic recuperà els comtats, i capità general de les forces del Rosselló. El 1495 tingué dissensions amb el castellà Enrique de Guzmán, cap militar de les guarnicions (on morí el 1497).

Es casà amb la pubilla Violant de Cruïlles i de Vilademany, varvassora de Vilademany, baronessa de Rupit, de Santa Coloma de Farners i de Taradell, senyora de Viladrau i de Fornells de la Selva i castlana de Seva i del Brull. El patrimoni del pare fou heretat pel llur fill Joan d’Oms i de Cruïlles, i el de la mare, pel seu germà Carles de Cruïlles i de Vilademany.

Joan d’Oms i de Cruïlles  (Catalunya Nord, segle XVI – 1575)  Cavaller de Sant Jaume. Heretà el patrimoni del seu pare. Es casà amb Beatriu de Sarriera i de Gurb, senyora de Vilablareix, i foren pares de:

Joana d’Oms i de Sarriera (Catalunya Nord, segle XVI – 1575)  Baronessa de Corbera i Villerac. Fou casada amb l’hereu dels Oms de Santa Pau, però morí sense fills i l’herència passà als Llupià, que també és cognominaren d’Oms.

Oms i d’Albert, Bernat d’

2 Respostes

(Catalunya Nord, segle XV – Perpinyà, 1474)

Senescal del rei de França a Bellcaire i Nimes. Fill de Carles d’Oms i de Sagarriga. Assistí al tractat de Baiona entre Lluís XI de França i Joan II de Catalunya.

Lluís XI el féu governador i capità general dels comtats de Rosselló i de Cerdanya (1463), però es dedicà a preparar la insurrecció contra els francesos i el 1472 en fou el cap i prengué possessió de les fortaleses en nom de Joan II.

Fracassada la revolta hagué de fugir, però continuà en la tasca i el 1473 aconseguí que el rei entrés a Perpinyà. Els francesos tornaren a envair el Rosselló i Bernat resistí a Elna, però fou fet presoner i escapçat a Perpinyà.

Es casà amb la pubilla Elisabet de Corbera-Campllong i d’Albert, baronessa de Púbol, vídua de Francesc de Muntanyans-Horta i de Berenguer Joan de Requesens, i foren pares de Lluís d’Oms i de Corbera-Campllong.

Oliver, Joan -funcionari, s. XIV-

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV)

Funcionari del Consell municipal. Amb altres companys seus, com Benet Safont, Joan Franch i Joan Maians, redactà en la seva etapa inicial el Manual de Novells Ardits o Dietari de l’Antic Consell Barceloní, començat el 1390.

Novelles, Ot de -varis-

5 Respostes

Ot de Novelles  (Catalunya, segle XIII – segle XIV)  Cavaller. Al servei de Frederic II de Sicília, el qual li encarregà de lliurar (abans 1315) a Ramon Muntaner el futur Jaume III de Mallorca perquè el portés a Perpinyà. Fou el pare de:

Ot de Novelles  (Grècia, segle XIII – després 1331)  Vicari general o lloctinent reial dels ducats d’Atenes i de Neopàtria. nomenat (1330) per Frederic III de Sicília en successió d’Alfons Frederic, fill il·legítim d’aquest monarca. Pel seu matrimoni amb la filla d’un noble grec, obtingué com a dot els castells de Castri i de Licònia. El succeí el seu fill Ermengol de Novelles.

Mur -varis/es bio-

3 Respostes

Acard de Mur  (Catalunya, segle XIII – després 1316)  Procurador de Jaume II de Catalunya al Regne de València.

Acard de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Rubió. Per l’enllaç amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià.

Arnau de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1343 formà part del consell reial a l’expedició de Pere III el Cerimoniós per ocupar Mallorca.

Dalmau de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Lluità a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del reforços que passaren a Aragó després de la caiguda de Carinyena. El 1374 fou enviat a Castella per impedir que n’entressin incursions de mercenaris estrangers.

Guillem de Mur  (Catalunya, segle XIII)  Trobador. És autor d’un sirventès a Jaume I el Conqueridor animant-lo a portar a cap una croada.

Isabel de Mur  (Catalunya, segle XV)  Dama. Serví la reina Joana Enríquez. A la mort d’aquesta, el 1468, era nomenada marmessora i també curadora de la infanta Joana, filla de la difunta. Es casà amb Pero de Urrea. Era germana de Brianda i neboda de l’arquebisbe Dalmau.

Lluís de Mur  (Catalunya, segle XIV – 1408)  Baró de Mur, l’Albi i Cervià. Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392). Fou pare de cinc fills: Dalmau, Hug Pere, Lluís, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló.

Ramon de Mur  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1424, al Born de Barcelona, tingué un encontre cavalleresc, davant la cort, amb Bernat de Centelles. El combat no responia a raons personals, sinó només esportives. Els dos contendents foren invitats després a dinar amb el rei Alfons IV el Magnànim.

Simó de Mur  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Prengué les armes a favor de Ferran I d’Antequera contra Jaume II d’Urgell (1413). Fou un dels qui acompanyaren el notari que féu la crida de submissió davant els murs de Balaguer. Hi fou rebut amb violència. Participà al setge de la plaça.

Merelo i Sayró, Jeroni

Deixa un comentari

(València, 1803 – Madrid, 1850)

Economista i funcionari de duanes. Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró. Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona (1831-34) i a València (1834-41). Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra (1838) i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia (1839).

Fou membre de l’Institut Industrial i del Fomento de la Ilustración, de Barcelona, i de les Societats Econòmiques de Tarragona i València, de les quals fou animador i per a les quals redactà diverses memòries industrialistes.

Intentà de formar un bloc industrial entre els seders valencians i els cotoners catalans enfront de l’agrarisme dominant.

Marquet, Miquel Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – segle XV)

Sots-veguer de Barcelona (1398-1400) i camarlenc del rei Martí I l’Humà el 1400.

Margarit -varis bio-

2 Respostes

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XII)  Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XIV)  Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).

Bernat Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan (II) i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.

Bernat de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.

Francesc Margarit  (Catalunya, segle XV)  (o Franci) Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Miquel.

Francesc de Margarit  (Catalunya, segle XV)  Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.

Guillem Guerau Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1150). Membre del llinatge.

Llàtzer de Margarit  (Girona, segle XVI)  Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.

Lluís de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.

Miquel Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan (II) Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.

Pere Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1145). Membre del llinatge.

Vicenç Margarit  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.

Margarit, Joan -varis-

3 Respostes

Joan (I) Margarit  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Probable fill de Bernat (I). Fou veguer de Camprodon (1400), castellà d’Alacant (1404) i, probablement, pare de Joan (II) Margarit i avi de Joan (III) Margarit.

Joan (II) Margarit  (Catalunya, vers 1400 – vers 1456)  Probable fill de Joan (I) Margarit. Fou secretari d’Alfons IV el Magnànim a Itàlia. És probable que fossin fills seus Bernat, Miquel i Francesc (o Franci).

Joan (III) Margarit  (Catalunya, segle XV)  Fou abat d’Amer (1449-76). Prengué part activa a la guerra contra Joan II, primer com a enemic del rei i després com a col·laborador seu.