(Catalunya, segle XIII)
Cortesà d’Alfons II el Franc. El 1291, a la mort del monarca, fou l’encarregat d’anar a Sicília per fer saber la nova al germà del monarca difunt, Jaume, que aleshores esdevindria Jaume II el Just.
Ferrer de Manresa (Catalunya, segle XIII) Cortesà. Serví Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Acompanyà aquest darrer, quan encara era infant reial, en la declaració d’amistat als navarresos (1274).
Ferrer de Manresa (Barcelona, segle XIV) Conseller de Pere III el Cerimoniós. Intervingué com a emissari reial, entre altres vegades, a la campanya del Rosselló (1344), a València (1348), davant els membres de la Unió, i a les deliberacions a favor de l’aliança contra Gènova (1350-51).
(Mallorca, vers 1440 – Inca, Mallorca, 1508)
Funcionari reial i jurista. Fill de Mateu de Malferit. Supervisor reial de l’exèrcit de Gonzalo Fernández de Córdoba a Itàlia (1495), i intervingué en els pactes de repartiment de Nàpols.
Signà a Blois el matrimoni per poders entre Ferran II el Catòlic i Germana de Foix (1505). El 1506 visità Nàpols amb els monarques. Morí essent vicecanceller de la corona catalano-aragonesa.
(Inca, Mallorca, segle XV – Nàpols, Itàlia, vers 1460)
Jurista, diplomàtic i funcionari reial. Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya al ducat de Milà i a la República de Siena.
Després de la conquesta de Nàpols (1442), en fou nomenat regent. Fou un dels caps de la facció oligàrquica de Palma de Mallorca.
De formació lul·liana, escriví el tractat De temporibus, en el qual lloava Ramon Llull.
Fou el pare de Tomàs de Malferit.
(València, abans 1276 – després 1324)
(o de Llibià) Cavaller i funcionari reial. Potser era encara l’homònim que destacà sobretot en temps de Pere II el Gran i d’Alfons II el Franc.
Participà a l’expedició al nord d’Àfrica amb l’almirall Ramon Marquet (1282) i a les campanyes militars a Mallorca (1285) i a Menorca (1287), d’on fou nomenat governador i encarregat de repoblar-lo.
Arran de la conquesta de Sardenya (1324) fou nomenat tresorer de l’illa. Pel febrer 1329, regnant Alfons III el Benigne, fou tramès per aquest a Tunis com a ambaixador.
(Barcelona, segle IX)
(o Judà) Missatger. Enviat en 876-877 a l’emperador Carles el Calb.
És el primer jueu català del qual es té notícia.
(Catalunya, segle XIV)
Secretari del rei Joan I el Caçador. La seva activitats fou molt intensa, prop del monarca, durant tot el regnat d’aquest (1387-96).
(Barcelona, segle XVI – 1557)
Donzell. Es casà amb Magdalena de Corbera, baronessa de Corbera.
Llurs descendents es cognomenaren Corbera-Gualbes o Gualbes-Corbera.
Baltasar de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat i tauler de la Taula de Canvi de Barcelona.
Bernat de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller. Sospitós d’adhesió a la causa de Joan II el Sense Fe, les autoritats catalanes l’arrestaren al seu domicili el 1462, quan esclatà la guerra entre la Generalitat i el monarca.
Ferrer Nicolau de Gualbes (Barcelona, segle XV) Eclesiàstic. Canonge de Barcelona i ardiaca del Vallès.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Draper. Junt amb els seus fills feren construir a Santa Maria del Mar (1348) una capella que dotaren d’un benefici perpetu, arran de la mort de llur pare.
Jaume Gualbes (Barcelona, segle XIV) Administrador de la seca de Perpinyà. Càrrec que obtingué, associat amb Eimeric Dusai, de Pere III el Cerimoniós.
Joan de Gualbes (Barcelona, segle XV) Conseller de la ciutat de Barcelona. Fou el pare de Francesc Bonaventura de Gualbes i de Ferrer (Barcelona, segle XV) Conseller de Barcelona.
Joan Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Ciutadà honrat, cavaller i donzell.
Lluís de Gualbes (Barcelona, segle XV) Prior de Catalunya de l’orde de Sant Joan.
Miquel de Gualbes (Barcelona, segle XV) Cavaller i donzell. Casat amb Elisabet Sesbasses.
Nicolau Gualbes (Barcelona, segle XIV) Fou batlle de Barcelona durant les revoltes del 1391 contra el call. Tingué tractes amb la banca Datini, de Prato, a Itàlia.
Jaume Franquesa (Catalunya, segle XVI) Cavaller. De la família igualadina del seu cognom què donà diverses figures polítiques importants. Fou batlle general de Catalunya.
Martí Franquesa (Catalunya, segle XVI) Cavaller. Fou secretari d’estat durant algun temps, durant Felip II de Catalunya.
Martí Joan Franquesa (Catalunya, segle XVI) Economista i jurista. Fou tresorer de Felip II de Catalunya. Féu tres estades a l’Urgell per planificar i gestionar els preparatius del canal que hi era projectat. Recopilà les Constitucions de Catalunya.
Pau Franquesa (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Cavaller, de família igualadina. Com el seu parent Jaume Franquesa, ocupà el càrrec de batlle general de Catalunya.
