Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Sescomes, Ramon

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIV – segle XV)

Protonotari o secretari major del rei Martí I l’Humà. El 1410, ja a punt de morir el rei, hauria aixecat acta de les dues visites dirigides per Ferrer de Gualbes de cara a conèixer la voluntat del rei sobre l’afer de la seva successió. Sembla que ni les visites ni l’acta són certes, encara que Sescomes presentà al Parlament català un pretès trasllat de l’acta.

El document autèntic no fou exhibit mai, de primer amb l’excusa de no haver-ne estat satisfets els drets notarials, i més tard per l’opinió de Sescomes que no podia presentar-lo a un Parlament regional en detriment dels altres.

Acudí davant el Parlament de Tortosa, pel desembre de 1411, i hi exposà el seu punt de vista. Aquestes actes són considerades com una maniobra per perjudicar la candidatura de Jaume II d’Urgell.

Senjust i Pagès, Francesc

Deixa un comentari

(Barcelona, s XVII)

Aristòcrata. Tenia el títol de donzell. El 1675 era Conseller en Cap de Barcelona. Ho tornava a ser el 1684.

Féu funcions d’habilitador municipal el 1686.

Santcliment, Pere de

1 Resposta

(Barcelona, segle XV)

Cavaller i mestre racional de la cúria reial. Concertà l’enllaç de la seva filla Aldonça amb Pere Joan de Santcliment, unint així dues branques de la família.

Roig, Andreu

Deixa un comentari

(València, segle XVI – 2 desembre 1622)

Vicecanceller de la Corona d’Aragó (1612-22). Cavaller. Doctor en drets. Aconseguí el 1622 del rei que la Cambra de Castella declarés que la residència de l’ambaixador de Barcelona tingués les mateixes prerrogatives que les dels ambaixadors del papa, dels reis i de Venècia.

Sembla, en canvi, que no afavorí els interessos del Regne de València: el cronista Joan Porcar el titllà de gran enemic del regne. A la seva mort fou nomenat com a successor un no originari de la corona catalano-aragonesa amb el títol de president, títol que acabà per prevaler, com en els consells castellans.

La seva filla Joana Anna Roig es casà amb el canonista valencià Dionís Pau Llopis.

Pròixida i de Centelles, Olf de

4 Respostes

(País Valencià, segle XIV – Illes Balears, 1425)

Baró de Llutxent i d’Almenara. Fill i hereu de Nicolau de Pròixida i Carròs, i germà de Gilabert. Fou coper reial i uixer de Joan I el Caçador, el qual el nomenà lloctinent de governador i alcaid d’Oriola (1387), càrrecs pels quals litigà amb Bernat III de Senesterra, però el rei el confirmà el 1391.

Assistí a les noces de la infanta Joana d’Aragó amb el comte Mateu I de Foix (1392). Acompanyà l’infant Martí a Sicília; amb ell trencà el setge dels rebels a Catània (1395) i fou governador de la ciutat fins al 1402.

Lluità en el bàndol valencià dels Centelles contra els Soler. El rei Martí el féu camarlenc, i també ho fou de la reina Elionor d’Alburquerque, muller de Ferran I d’Antequera. Prengué part en l’ambaixada que, a Nàpols, tractà el matrimoni de l’infant Joan amb Joana II de Nàpols. Al mateix temps fou nomenat governador de Mallorca (1415).

Sense descendència del seu matrimoni amb Caterina de Vilanova, nomenà successor el seu germà Joan.

Peralta i Sclafani, Mateu de

2 Respostes

(Sicília, Itàlia, segle XIV – 1374)

Fill de Guillem de Peralta, segon comte de Caltabellotta. Vicari general de Frederic III de Sicília als ducats d’Atenes i Neopàtria (1370-74).

Fou incapaç de dominar l’anarquia i les discòrdies entre les faccions nobiliàries: Lluís d’Enghien, comte de Conversano, ocupà Atenes per un breu període; el seu germà Guiu (III) d’Enghien fou induït pels venecians del Negrepont a fer la pau amb els catalans.

Assistí a una assemblea de magnats convocada pel papa Gregori XI i reunida a Tebes per tal de pactar una aliança i emprendre una creuada contra els turcs (1373).

Deixà dos fills menors confiats al seu germà Guillem.

Peralta -varis/es bio-

Deixa un comentari

Alfons de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Serví Jaume I de Catalunya a la conquesta de València (1238). Hi rebé donacions com a premi dels seus serveis.

Guillem de Peralta  (Ribagorça, segle XII – segle XIII)  Templer. Comanador d’Alfambra, Novillas i Villel (1196) i de Cantavieja, Montsó i Castellote (1201).

Jordà de Peralta  (Ribagorça, segle XIII)  Comanador de Gardeny. Destacà per la seva total adhesió a Jaume I el Conqueridor durant la difícil minoritat d’aquest.

Ponç de Peralta  (Lleida, segle XIII)  Noble. Protagonitzà un deseiximent amb Bernat de Montlleó a Lleida el 1255.

Ramon de Peralta  (Catalunya, segle XIII)  Canonge de Lleida (1286).

Sança de Peralta  (Ribagorça, segle XII)  Dama. Donà a l’orde de l’Hospital l’honor que posseïa a Siscar (1180).

Sibil·la de Peralta  (Ribagorça, segle XIII – Sicília ?, Itàlia, abans 1320)  Es casà (1292-98) amb un cosí del rei, Felip de Saluzzo (mort 1324). Fills d’aquests foren Marquesa, Elionor i Constança de Saluzzo.

Sibil·la de Peralta  (Catalunya, segle XIV)  Abadessa de Sant Hilari de Lleida (1328-68).

Pellicer, Jaume

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XV)

Secretari de Pere de Portugal. El 1464, amb Bertran Ramon Savall, anà a Provença per entrevistar-se amb el Gran Bastard de Borgonya i sol·licitar el seu ajut a la guerra contra Joan II.

Oms i de Santapau, Bernat d’

3 Respostes

(Rosselló, segle XV – Perpinyà, 5 desembre 1474)

Alt funcionari reial. Fill de Berenguer IV d’Oms i de Saga, i germà de Berenguer V. Cavaller. El 1462, en produir-se la invasió francesa del Rosselló a l’inici de la guerra contra Joan II, era senescal de Bellcaire i anava amb l’exèrcit invasor.

Durant l’ocupació francesa fou conseller i camarlenc del rei, senescal de Rosselló i Cerdanya i governador i capità general dels comtats per Lluís XI (1463-71). Amb tot, des del 1471, amb el seu nebot Guillem I d’Oms de Santapau i Fabra, Pere d’Hortafà i d’altres s’alçà en armes contra els francesos.

El 1472, Joan II el Sense Fe el confirmà, en recompensa, com a governador. El 1474, però, arran d’una nova invasió francesa, fou fet presoner quan defensava Elna i degollat al castell de Perpinyà; el seu cap fou posat dalt d’una pica davant la porta de la vila.

Oms i de Santapau, Berenguer V d’

6 Respostes

(Catalunya Nord, segle XV – 1468)

Alt funcionari reial. Fill de Berenguer IV d’Oms i de Saga, i germà de Bernat. Baró de Santa Pau i de Montesquiu, varvassor de Montescot, senyor de la casa d’Oms. Cavallerís d’Alfons IV el Magnànim.

El 1420 participà en la campanya reial contra Còrsega amb diners i homes i prestà igualment serveis a Sicília, Sardenya i Nàpols, pels quals fou recompensat amb la capitania del castell i la batllia de Cotlliure vers el 1424 (feta hereditària el 1428).

Governador general de Mallorca (1425-57), hagué d’afrontar la revolta dels forans, iniciada el 1451, que intentà canalitzar en va. Es congracià l’animadversió de tothom en obligar a pagar als forans com a servitud perpètua un cens anual de dues mil lliures, fet que revifà de nou la revolta i motivà la seva destitució temporal.

Hereu del seu pare de la Clusa, Sant Llorenç de Cerdans i Montesquiu al Vallespir, de Clairà al Rosselló, de la Serra al Conflent i Saga de la Baixa Cerdanya, el 1456 comprà la baronia de Santa Pau.

En iniciar-se la guerra contra Joan II (1462) anà a Girona per auxiliar la reina Joana Enríquez.

El seu reialisme l’enemistà amb la generalitat de Catalunya i amb la població de Cotlliure, d’on hagué de fugir; es refugià al castell de Perpinyà, d’on era capità el seu cosí germà Carles d’Oms i de Sagarriga; es mantingué addicte a França, en contra de la població perpinyanesa, fidel a la generalitat.