Arxiu d'etiquetes: funcionaris/es

Mur -varis/es bio-

3 Respostes

Acard de Mur  (Catalunya, segle XIII – després 1316)  Procurador de Jaume II de Catalunya al Regne de València.

Acard de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Senyor de Rubió. Per l’enllaç amb Elionor d’Albi, posseïren les baronies de l’Albi i Cervià.

Arnau de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Noble. El 1343 formà part del consell reial a l’expedició de Pere III el Cerimoniós per ocupar Mallorca.

Dalmau de Mur  (Catalunya, segle XIV)  Noble. Lluità a la guerra contra Castella. El 1363 formà part del reforços que passaren a Aragó després de la caiguda de Carinyena. El 1374 fou enviat a Castella per impedir que n’entressin incursions de mercenaris estrangers.

Guillem de Mur  (Catalunya, segle XIII)  Trobador. És autor d’un sirventès a Jaume I el Conqueridor animant-lo a portar a cap una croada.

Isabel de Mur  (Catalunya, segle XV)  Dama. Serví la reina Joana Enríquez. A la mort d’aquesta, el 1468, era nomenada marmessora i també curadora de la infanta Joana, filla de la difunta. Es casà amb Pero de Urrea. Era germana de Brianda i neboda de l’arquebisbe Dalmau.

Lluís de Mur  (Catalunya, segle XIV – 1408)  Baró de Mur, l’Albi i Cervià. Acompanyà l’infant Martí, duc de Montblanc, a Sicília (1392). Fou pare de cinc fills: Dalmau, Hug Pere, Lluís, Aldonça i Acard de Mur i de Cervelló.

Ramon de Mur  (Catalunya, segle XV)  Cavaller. El 1424, al Born de Barcelona, tingué un encontre cavalleresc, davant la cort, amb Bernat de Centelles. El combat no responia a raons personals, sinó només esportives. Els dos contendents foren invitats després a dinar amb el rei Alfons IV el Magnànim.

Simó de Mur  (Catalunya, segle XIV – segle XV)  Noble. Prengué les armes a favor de Ferran I d’Antequera contra Jaume II d’Urgell (1413). Fou un dels qui acompanyaren el notari que féu la crida de submissió davant els murs de Balaguer. Hi fou rebut amb violència. Participà al setge de la plaça.

Merelo i Sayró, Jeroni

Deixa un comentari

(València, 1803 – Madrid, 1850)

Economista i funcionari de duanes. Fill d’un industrial seder, fou educat pel seu oncle matern, Esteve Sayró. Ingressà en el cos de duanes i fou destinat a Tarragona (1831-34) i a València (1834-41). Escriví obres com Refutación a las famosas proposiciones del ex-fraile Febrer, emigrado en Inglaterra (1838) i Prontuario del régimen de las aduanas de España y Francia (1839).

Fou membre de l’Institut Industrial i del Fomento de la Ilustración, de Barcelona, i de les Societats Econòmiques de Tarragona i València, de les quals fou animador i per a les quals redactà diverses memòries industrialistes.

Intentà de formar un bloc industrial entre els seders valencians i els cotoners catalans enfront de l’agrarisme dominant.

Marquet, Miquel Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIV – segle XV)

Sots-veguer de Barcelona (1398-1400) i camarlenc del rei Martí I l’Humà el 1400.

Margarit -varis bio-

Deixa un comentari

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XII)  Cavaller de l’Hospital. Probable membre del llinatge.

Berenguer Margarit  (Catalunya, segle XIV)  Probable germà de Bernat (I). Fou tresorer de Pere III el Cerimoniós (1351-63).

Bernat Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan i germà de Miquel i Francesc (o Franci). Fou abat de Sant Pere de Rodes i bisbe de Catània.

Bernat de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Frare cartoixà. Professà a Scala Dei el 1500. Fou prior d’aquest establiment i més tard de les cartoixes de la Valldecrist i de Montalegre. Pertanyia al llinatge noble del seu cognom.

Francesc Margarit  (Catalunya, segle XV)  (o Franci) Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Miquel.

Francesc de Margarit  (Catalunya, segle XV)  Noble. Com altres familiars seus, figurà entre els qui reteren Girona a Joan de Lorena, el 1469, i els qui lliuraren la plaça a Joan II el Sense Fe, el 1471. Fou nomenat veguer de la ciutat.

Guillem Guerau Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1150). Membre del llinatge.

Llàtzer de Margarit  (Girona, segle XVI)  Fill de Jeroni de Margarit i de Requesens.

Lluís de Margarit  (Catalunya, segle XV – segle XVI)  Marí. Senyor de Castell-Empordà, successor de Pere. Serví amb honor als exèrcits de l’emperador Carles I de Catalunya i a les guerres d’Hongria. Era el pare de Leandre de Margarit-Desvern i de Gallart.

Miquel Margarit  (Catalunya, segle XV)  Probable fill de Joan Margarit i germà de Bernat i Francesc (o Franci). Fou capità de Llançà.

Pere Margarit  (Catalunya, segle XII)  Templer (1145). Membre del llinatge.

Vicenç Margarit  (Catalunya, segle XIII)  Cavaller. Un dels primers membres d’aquest llinatge. Acompanyà Jaume I de Catalunya a la conquesta de València.

Manresa, Ramon de

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII)

Cortesà d’Alfons II el Franc. El 1291, a la mort del monarca, fou l’encarregat d’anar a Sicília per fer saber la nova al germà del monarca difunt, Jaume, que aleshores esdevindria Jaume II el Just.

Manresa, Ferrer de -varis-

Deixa un comentari

Ferrer de Manresa  (Catalunya, segle XIII)  Cortesà. Serví Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran. Acompanyà aquest darrer, quan encara era infant reial, en la declaració d’amistat als navarresos (1274).

Ferrer de Manresa  (Barcelona, segle XIV)  Conseller de Pere III el Cerimoniós. Intervingué com a emissari reial, entre altres vegades, a la campanya del Rosselló (1344), a València (1348), davant els membres de la Unió, i a les deliberacions a favor de l’aliança contra Gènova (1350-51).

Malferit, Tomàs de

2 Respostes

(Mallorca, vers 1440 – Inca, Mallorca, 1508)

Funcionari reial i jurista. Fill de Mateu de Malferit. Supervisor reial de l’exèrcit de Gonzalo Fernández de Córdoba a Itàlia (1495), i intervingué en els pactes de repartiment de Nàpols.

Signà a Blois el matrimoni per poders entre Ferran II el Catòlic i Germana de Foix (1505). El 1506 visità Nàpols amb els monarques. Morí essent vicecanceller de la corona catalano-aragonesa.

Malferit, Mateu de

1 Resposta

(Inca, Mallorca, segle XV – Nàpols, Itàlia, vers 1460)

Jurista, diplomàtic i funcionari reial. Fou ambaixador d’Alfons IV de Catalunya al ducat de Milà i a la República de Siena.

Després de la conquesta de Nàpols (1442), en fou nomenat regent. Fou un dels caps de la facció oligàrquica de Palma de Mallorca.

De formació lul·liana, escriví el tractat De temporibus, en el qual lloava Ramon Llull.

Fou el pare de Tomàs de Malferit.

Llebià, Pere de

Deixa un comentari

(València, abans 1276 – després 1324)

(o de Llibià)  Cavaller i funcionari reial. Potser era encara l’homònim que destacà sobretot en temps de Pere II el Gran i d’Alfons II el Franc.

Participà a l’expedició al nord d’Àfrica amb l’almirall Ramon Marquet (1282) i a les campanyes militars a Mallorca (1285) i a Menorca (1287), d’on fou nomenat governador i encarregat de repoblar-lo.

Arran de la conquesta de Sardenya (1324) fou nomenat tresorer de l’illa. Pel febrer 1329, regnant Alfons III el Benigne, fou tramès per aquest a Tunis com a ambaixador.

Judacot

Deixa un comentari

(Barcelona, segle IX)

(o Judà)  Missatger. Enviat en 876-877 a l’emperador Carles el Calb.

És el primer jueu català del qual es té notícia.