Arxiu d'etiquetes: França (nascuts a)

Dagobert de Fontenille, Luc

5 Respostes

(La Chapelle, França, 8 març 1736 – Puigcerdà, Baixa Cerdanya, 18 abril 1794)

Militar. Durant la Guerra Gran fou enviat al Rosselló, on ja havia servit en 1777-80.

Encarregat de les forces establertes als Aspres, fou derrotat pel general Ricardos al Masdéu (maig 1793); per l’agost rebé el comandament de les forces de la Cerdanya, on derrotà el general La Peña al pla de la Perxa, s’emparà de Puigcerdà i de Bellver i ocupà tota la Cerdanya.

Fou nomenat comandant en cap de les tropes dels Pirineus Orientals pel diputat Fabre; forçat pels republicans, atacà Ricardos i sofrí la greu derrota de Trullars (22 setembre), però posteriorment ocupà Camprodon i arribà fins a Montellà. Després del fracàs francès a Roses, desaconsellà la invasió de l’Empordà i fou suspès de les seves funcions i allunyat.

Dugommier li tornà a confiar (gener 1794) el càrrec a la Cerdanya, i saquejà la Seu d’Urgell. Pel març presentà un pla a Carnot d’invasió de Catalunya des de la Cerdanya, que fou aprovat.

Malalt, fou traslladat a Puigcerdà, on morí. Estigué enterrat, juntament amb Dugommier, a la plaça de la República de Perpinyà fins al 1826. Li fou erigit un monument a Montlluís.

Cusachs i Cusachs, Josep

2 Respostes

(Montpeller, França, 19 juliol 1851 – Barcelona, 2 novembre 1908)

Pintor. El 1882 abandonà la carrera militar i es dedicà exclusivament a la pintura.

Il·lustrà el llibre de F. Barado La vida militar en España. Entre les seves composicions de tema militar excel·leixen Maniobres de divisió (medalla d’Or a l’Exposició de Berlín del 1891) i L’assalt de Puebla.

També són notables el quadre La fugida a Egipte i els retrats d’Antoni López i López, el rei Alfons XIII, el general Prim, Frederic Ricart, etc.

Els últims anys excel·lí en la pintura d’esports hípics.

Cros, Francesc

2 Respostes

(Montpeller, França, 1768 – Barcelona, 1831)

Industrial. Fundador de l’empresa de productes químics Cros a Sants el 1817.

Convertida en la raó social Francesc Cros i Companyia (1819), fou transformada pel seu fill Joan Cros i Possel.

Cristià, Pau

2 Respostes

(Montpeller, França, segle XIII – Sicília, Itàlia, vers 1269)

Jueu convers. Un cop convertit al cristianisme, ingressà al convent dominic de Santa Caterina de Barcelona.

Jaume I el Conqueridor i sant Ramon de Penyafort li encarregaren la penetració cristiana a les comunitats jueves. Li recaigué la defensa de la part cristiana en la disputa política amb Moshè ben Nahmann (Bonastruc de Porta), celebrada a Barcelona el juliol de 1263.

Pau Cristià no en sortí triomfant, cosa que es convertí en un corrent d’eufòria en els calls d’Europa i provocà, per part cristiana, diverses obres de polèmica antijeuva.

Cinc anys després el trobem a la cort papal (juliol de 1267), amb motiu d’encomanar-li el papa Climent IV un estudi sobre el Talmud.

Cresques de Viviers

Deixa un comentari

(Viviers, Delfinat, França, segle XIV – Barcelona, 1391)

Astròleg jueu. Residia a Avinyó, on Joan I de Catalunya li adreçà freqüents consultes. El 1386 passà al servei directe del monarca, a Catalunya.

El 1389 fou nomenat procurador reial i gestor general de les aljames jueves de la corona catalano-aragonesa.

Morí en l’avalot del Call de Barcelona; la seva muller i els seus fills se salvaren convertint-se al cristianisme.

Codina i Codina, Maria Teresa

Deixa un comentari

(Biarritz, França, 1926 – Barcelona, 15 novembre 2016)

Artista tèxtil. Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona (1951-53) i de París (1953-56). Treballà habitualment a Sant Cugat del Vallès.

Fou molt significativa la col·laboració mantinguda amb els arquitectes Josep Maria Martorell, Oriol Bohigas i D. Mackay. Participà en els salons de Maig i a d’altres certàmens internacionals.

Claret i Serra, Andreu

3 Respostes

(Acs, Occitània, 26 agost 1946 – )

Periodista. Fill d’Andreu Claret i Casadessús i germà dels músics Gerard i Lluís. Visqué a França i, més tard, a Andorra.

Militant del PSUC, arribà a formar part del comitè executiu del PCE i a dirigir l’òrgan “Treball”.

Com a periodista ha estat redactor de “Terrasa información” i de “Revista europea”, corresponsal a Catalunya de “Cambio 16”, delegat de l’agència EFE a Panamà i l’Amèrica Central i a l’Àfrica subsahariana, director de l’agència EFE a Catalunya (1991-98) i director de comunicació del Fòrum Universal de les Cultures Barcelona 2004.

A més col·laborà amb el diari “Avui” i professor a la Universitat Pompeu Fabra.

L’any 2000 fou nomenat director de l’Institut Català de la Mediterrània.

Chantreau, Pierre

Deixa un comentari

(París, França, 1741 – Auch, Gascunya, França, 1808)

Historiador. El 1792 fou enviat a Barcelona com a agent revolucionari.

Publicà un llibre d’impressions personals sobre la Revolució Francesa, interessant per les dades que aporta referent a l’emigració francesa al Principat: Lettres écrites de Barcelone à un zélateur de la liberté qui voyage en Allemagne (1792).

Chanon, Joan

1 Resposta

(Mirapeix, País de Foix, 1480 – Montserrat, Bages, 1568)

Eclesiàstic. Ingressà a Montserrat el 1512.

Fou mestre de novicis en diversos monestirs hispànics i, durant molt de temps, confessor de pelegrins a Montserrat.

Esdevingué el primer confés i director espiritual d’Ignasi de Loiola, en ocasió de la seva estada al santuari a l’inici de la seva conversió (1522).

Cendrat, Jaume

Deixa un comentari

(Aubret, França, segle XVI – Barcelona, 16 octubre 1589)

Impressor. La seva impremta és documentada del 1575 al 1600. Treballà en societat amb Claudi Bornat i amb la vídua de Pere de Montpezat.

Fou un dels impressors més actius del segle XVI: obres religioses, com La introducción al símbolo de la fe (1585) i el Contempus mundi (1580) de Luis de Granada, el Flos Sanctorum (1586-88) d’Alonso de Villegas; gramaticals, com el Diccionari de Nebrija (1585), obres de Jaume Gibert (1586), de Llorenç Palmireno (1587) o Pere Joan Nunyes (1589), i el De ocio orationis partium d’Erasme (1591); històriques, com el De Catalonia de Francesc Calça (1588); i jurídiques, com les Resolutiones de Jaume Càncer (1594).