Arxiu d'etiquetes: fets bèl·lics

almogàver

20 Respostes

(Catalunya-Aragó, segle XIII – segle XV)

Guerrer d’ofici d’una tropa seleccionada destinada durant la Reconquesta a guarnir les fronteres i a fer incursions i promoure avalots per terres dels enemics.

Si bé hi hagué almogàvers en tots els regnes cristians d’Espanya, hom coneix especialment amb aquest nom els soldats professionals catalans i aragonesos que, després d’intervenir en les lluites de la reconquesta peninsular, empreses per Catalunya-Aragó, foren utilitzats en la conquesta de Sicília (1282-1302).

Quan aquesta fou confirmada per la pau de Caltabellotta (1302), els almogàvers en nombre de 4.000 formaren, amb 1.500 cavallers i 1.000 d’altres peons, la gran Companyia Catalana, cos mercenari que tingué una famosa intervenció en l’Imperi d’Orient i Grècia (Expedició Catalana a Orient).

Almenar, batalla d’ -1710-

3 Respostes

(Almenar, Segrià, 27 juliol 1710)

Victòria austriacista que tingué lloc durant la guerra de Successió.

Les tropes de l’arxiduc Carles III de Catalunya, dirigides per Starhemberg i Stanhope, derrotaren les de Felip V de Borbó, dirigides per aquest i pel marquès de Villadarias.

Fou l’inici de la darrera reacció dels partidaris de l’arxiduc, que ocuparen Saragossa (20 agost) i Madrid (28 setembre).

Alguer, combat naval de l’ -1353-

1 Resposta

(l’Alguer, Sardenya, Itàlia, 17 agost 1353)

Batalla que tingué lloc entre l’estol genovès, que protegia el nord de Sardenya, rebel·lat a favor de Gènova, i els estols català i venecià aliats, comandats per Bernat II de Cabrera, vescomte de Bas.

La derrota genovesa fou tan dura que comportà l’afebliment de la potència naval de Gènova i la confirmació del domini de Sardenya per part de Pere III el Cerimoniós.

Aidu di Turdu, batalla dels -1347-

15 Respostes

(Logudoro, Sardenya, Itàlia, 1347)

Batalla que tingué lloc entre Sàsser i Bonorva, a l’indret anomenat els Aidu di Turdu. L’expedició catalana era manada pel governador Guillem de Cervelló i de Banyeres, la qual fou derrotada pels sards.

Hi moriren els seus dos fills i el seu nebot Hug de Cervelló, vingut amb reforços; el governador morí poc temps després en la retirada.

Fou una de les desfetes més grans dels catalans en les lluites per la submissió de l’illa.

Verges (Baix Empordà)

16 Respostes

Municipi del Baix Empordà (Catalunya): 9,70 km2, 23 m alt, 1.159 hab (2017)

0baix_empordaSituat a la riba esquerra del Ter, en un terreny pla.

Agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya). Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria agropecuària, de la fusta i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Girona.

La vila és prop de la riba del Ter; és conserven algunes notables torres i fragments de les muralles del seu recinte medieval; església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa, de base romànica. Hi són tradicionals les representacions de la Dansa de la Mort de Verges per la Setmana Santa.

El municipi comprèn també el poble de la Vall.

El castell de Verges, esmentat el segle XII, passà el 1418 a formar el centre de la baronia de Verges, que el 1587 passà a la corona i esdevingué centre de la batllia de Verges. El 1694 les tropes franceses del mariscal Noailles derrotaren les del lloctinent de Catalunya marquès de Villena a la batalla de Verges o del Ter.

Enllaços web:  Ajuntament – Estadístiques – Dansa de la Mort

Montjuïc, batalla de (1641)

18 Respostes

(Barcelona, 26 gener 1641)

Fet d’armes durant la guerra dels Segadors que tingué lloc a la muntanya de Montjuïc.

Les forces catalano-franceses, organitzades a tota presa per Duplessis-Besançon, representant de Richelieu a Barcelona, rebutjaren l’exèrcit de Felip IV, manat pel marquès de Los Vélez, que havia atacat desordenadament el castell de Montjuïc. Desmoralitzat, l’exèrcit castellà es retirà a Tarragona.

L’èxit tingué un ressò enorme (fins i tot en teatre popular, com la peça bilingüe Famosa comedia de la entrada del marqués de Los Vélez en Cathaluña, 1641) i consolidà la revolta catalana, fet que, afegit a l’alçament de Portugal, féu la situació de Felip IV desesperada.

Altafulla, batalla d’ -1812-

Deixa un comentari

(Altafulla, Tarragonès, 24 gener 1812)

Acció bèl·lica en la guerra del Francès. El primer exèrcit, que operava al Principat sota el comandament del baró d’Eroles, fou completament derrotat pels francesos, a les ordres dels generals Maurice-Mathieu i Lamarque.

La principal conseqüència d’aquesta desfeta fou el canvi del curs de la guerra al Principat, ja que des d’aleshores el primer exèrcit defugí les grans accions en camp obert, i fins a començament del 1813 les operacions militars tingueren un caire gairebé exclusivament guerriller.

República Catalana de 1641

3 Respostes

(Catalunya, 16 gener 1641 – 23 gener 1641)

Efímer estat català, creat per la Junta de Braços del Principat, a proposta de Pau Claris, com a definitiva separació de l’obediència a Felip IV de Castella, que havia envaït el Principat (Guerra dels Segadors). Pau Claris, amb tot, evità una proclamació oficial de la República, potser per no excloure una pau negociada.

La creació d’una república havia estat aconsellada per Richelieu com a solució al conflicte, però el seu representant, B. Du Plessis-Besançon, féu que l’ajut francès fos deliberadament ineficaç i ambigu fins que, el 23 de gener, amb l’exèrcit castellà a les envistes de Barcelona, les autoritats catalanes s’avingueren a posar el Principat sota la sobirania de Lluís XIII de França.

Ebre, batalla de l’ -1938-

27 Respostes

(Catalunya, 24 juliol 1938 – 18 novembre 1938)

Acció bèl·lica. Fou la més important de la guerra civil espanyola, així com la més sagnant de les lliurades en territori català. Durant la primavera del 1938, les tropes franquistes havien dut a terme una metòdica ofensiva de cap a cap del marge dret del riu Ebre, que les havia portades fins al Mediterrani, i havia dividit en dues parts la zona republicana.

En aquesta situació, el comandament político-militar republicà va intentar una ofensiva al Baix Ebre, amb la intenció de tornar a enllaçar Catalunya amb País Valencià i aïllar a la província de Castelló una important massa de maniobra enemiga; per tal d’aconseguir-ho, va acumular 100.000 homes distribuïts en tres cossos d’exèrcit sota el comandament del coronel J. Modesto i, com a cap d’operacions, el general Vicent Rojo.

La nit del 24 de juliol, en un front de gairebé 100 km, es desencadenà l’ofensiva republicana. El pas del riu es portà a cap amb total sorpresa i les tropes republicanes assoliren un avenç important per Flix, Móra, Miravet, etc; ocuparen una extensa zona entre Mequinensa i Faió, i en un altre sector arribaren fins a Gandesa, si bé l’atac fracassà a Amposta. Tanmateix, noves unitats havien acudit a reforçar l’exèrcit franquista, i el dia 3 d’agost, fracassats els repetits atacs de Enrique Líster contra Gandesa, l’ofensiva restà aturada i s’inicià una intensa batalla de desgast que durà quatre mesos i en què s’esgotaren els darrers recursos de la República.

Al començament d’agost, els forts contraatacs franquistes havien liquidat la bossa de Mequinensa. Sotmés a un incessant bombardeig d’aviació i artilleria i a constants atacs localitzats, el front republicà s’anà replegant lentament cap a l’Ebre; el 18 de novembre els darrers efectius travessaren el riu.

Durant els quatre mesos de durada de la batalla s’havien produït gairebé 80.000 baixes i una gran pèrdua de material. Així, sense possibilitat de reposar les pèrdues, les forces republicanes quedaren a la mercè de l’ofensiva franquista, que provocà la conquesta definitiva de tot Catalunya (23 desembre 1938 – 10 febrer 1939).

Corpus de Sang, el -1640-

15 Respostes

(Barcelona, 7 juny 1640 – 9 juny 1640)

Avalot entre segadors i tropes castellanes. Uns 500 segadors entraren a la ciutat, com cada any, per llogar-se per a les feines de la sega i, en ésser, ferit un d’ells per un funcionari, s’amotinaren.

Foren secundats pel poble de Barcelona, irritat com tot el Principat pel problema dels allotjaments de les tropes castellanes estacionades a Catalunya i pels atacs del comte-duc d’Olivares contra els privilegis dels catalans.

S’intentà d’assaltar el palau del virrei i foren saquejades i incendiades diverses cases. Durant els disturbis foren assassinades catorze persones, entre les quals el virrei, comte de Santa Coloma, i alguns funcionaris públics catalans considerats com a massa servils.

El motí durà encara els dies 8 i 9 i s’estengué a moltes poblacions catalanes, on foren perseguits individus de l’alta noblesa i alguns bisbes.

Aquest fet fou l’inici de la guerra dels Segadors.