Arxiu d'etiquetes: espectacles

Festival Internacional de Teatre de Sitges

3 Respostes

(Sitges, Garraf, 1967 – 1991)

Festival de teatre. Instituït sota la convocatòria de la delegació provincial del ministeri d’informació i turisme i l’ajuntament de Sitges.

Convocat anualment, rebé durant la seva primera etapa, que es clogué el 1975, el nom de Setmana de Teatre Actual de Sitges o el de Premi Nacional de Teatre de Sitges, i que es caracteritzà per la potenciació de les joves generacions del món del teatre.

Després d’un any d’inactivitat, el Festival es reprengué el 1977; aquesta segona etapa és marcada per la internacionalitat que actualment li dóna nom, sense oblidar, però, una altra nova generació dels més joves grups i autors catalans ni les realitats teatrals dels diversos indrets de la Península Ibèrica.

El 1991, amb el nom de Sitges Teatre Internacional, s’encetà una nova etapa, en la qual el festival passà a dependre de l’Institut del Teatre.

Festival Internacional de Pallassos de Cornellà de Llobregat

3 Respostes

(Cornellà de Llobregat, Baix Llobregat, 1983 – )

(Memorial Charlie Rivel)  Biennal monogràfica. Impulsada per Laureà Palmer, Ignasi Riera i Tortell Poltrona, arran de la desaparició de Charlie Rivel, amb l’objectiu de divulgar el missatge social, artístic i cultural del pallasso contemporani.

La primera edició se celebrà del 20 al 24 de març de 1984, amb direcció artística de Tortell Poltrona i gerència de Francesc Castellanos.

Considerat el més prestigiós del món en la seva especialitat, hi ha actuat tant joves promeses com indiscutibles primeres figures nacionals i internacionals.

El festival és organitzat per l’ajuntament de Cornellà, amb ajuts institucionals i privats.

Enllaç web: Festival de Pallassos

Festival Internacional de Música Popular i Tradicional de Vilanova i la Geltrú

Deixa un comentari

(Vilanova i la Geltrú, Garraf, 1981 – )

(FIMPT)  Festival de música. Creat per la comissió de recerca i promoció de la cultura popular de l’ajuntament. Des del primer any s’especialitzà en la música tradicional d’instrumentació autòctona de qualsevol procedència.

Fins a l’edició del 1996 han passat més de dos-cents cinquanta grups, des de formacions molt elementals i estrictament ètniques fins a grups que treballen en la reelaboració de la música tradicional, la creació de noves propostes musicals a partir dels referents sonors i rítmics d’aquesta o la fusió amb altres tipus de música.

Simultàniament als concerts, promou nombroses iniciatives acadèmiques (com les sessions fundacionals de l’Aula de Música Tradicional), cursos específics, exposicions, una discogràfica especialitzada (Ribes Roges Records) i publicacions diverses sobre música tradicional.

Enllaç web: Festival Internacional de Música Popular i Tradicional

Festival Internacional de Música de Torroella de Montgrí

2 Respostes

(Torroella de Montgrí, Baix Empordà, 1980 – )

Festival de música. Organitzat per les Joventuts Musicals de Torroella i celebrat anualment els mesos de juliol i agost.

Dirigit des de la seva inauguració per Josep Lloret, el festival cobrà un nou impuls el 1992, en ingressar a l’European Festivals Association.

Completa la seva programació amb cursos d’interpretació musical impartits per prestigioses figures internacionals.

Festival Internacional de Música de Barcelona

2 Respostes

(Barcelona, 1963 – 1987)

Manifestació anual. Fundada per les Joventuts Musicals de Barcelona, sota el patrocini de l’ajuntament.

Consisteix en una sèrie de concerts de programació eclèctica que hom celebra a Barcelona durant el mes d’octubre. El festival dedica una especial atenció a la música catalana contemporània.

L’any 1972 hom inicià un sèrie de concerts monogràfics, dedicats cada any a un compositor català vivent.

Festes Populars de Cultura “Pompeu Fabra”

3 Respostes

(Països Catalans, 1968 – 1993)

Celebració anual. Instituïda l’any del centenari del naixement del lingüista Pompeu Fabra, com a continuadora del XXV Concurs de Poesia de Cantonigròs.

Organitzades de manera itinerant, constaven de concursos literaris, homenatges, espectacles populars i altres activitats cíviques. Un secretariat permanent vinculat a Òmnium Cultural tingué cura d’assegurar-ne el manteniment i foren successivament organitzades per diferents entitats locals.

Les Festes mantingueren l’esperit de resistència recollit a Cantonigrós, fins que le 1977, amb la recuperació autonòmica, tingueren ja el reconeixement de les institucions pròpies de govern.

fattuchiera, La “La bruixa”

1 Resposta

(Barcelona, 1838)

Òpera en dos actes de Vicenç Cuyàs, estrenada el 1838 al Teatre Principal de Barcelona.

El llibret és de Felice Romani, basat en una novel·la de Charles-Victor Prévot.

Malgrat el seu èxit sorollós, no ha estat representada després de 1839-40.

Faràndula, La

1 Resposta

(Sabadell, Vallès Occidental, 18 setembre 1947 – )

Entitat. Dedicada a la promoció de l’esbarjo infantil, especialment espectacles teatrals, i coneguda també com a Joventut de La Faràndula.

El 1956 va inaugurar un local propi (Teatre de La Faràndula), de més de mil localitats, que a partir del 1972 va esdevenir municipal; programà tota mena d’espectacles, com les activitats de la societat Amics de l’Òpera de Sabadell i els concerts de l’Orquestra Simfònica del Vallès.

Enllaç: Joventut de La Faràndula

Fanfarra, La

Deixa un comentari

(Barcelona, novembre 1976 – )

Grup de teatre de marionetes. Fundat per Mariona Masgrau, Eugeni Navarro i Toni Rumbau.

Ha creat el personatge d’En Malic, una mena d’aventurer ibèric que ha donat nom a un teatre (1984) i a una revista anual de marionetes (1990).

Els seus espectacles Malic a la Xina, Malic a Nova York, Les aventures d’en Malic, A dues mans, Malic enamorat o Carmen han tingut un important èxit arreu d’Europa.

El 1992 la companyia obtingué el premi Ciutat de Barcelona de teatre.

Exposició Universal de Barcelona -1888-

58 Respostes

(Barcelona, 8 abril 1888 – 9 desembre 1888)

Exposició internacional de mercaderies.

Animada per Rius i Taulet, i malgrat que va acabar amb un fort dèficit en coincidir amb la crisi iniciada el 1882, va contribuir a donar un gran impuls a la urbanització de la ciutat (acabament de la rambla de Catalunya, del passeig de Gràcia i de gran part del passeig de Sant Joan).

Fou instal·lada als terrenys de l’antiga Ciutadella, que fou transformada en parc (parc de la Ciutadella). La seva urbanització, traçada per Josep Fontserè l’any 1872, fou modificada per Josep Amargós amb motiu de l’Exposició.

La part arquitectònica fou dirigida per Elies Rogent, i alguns dels edificis construïts són mostres incipients de l’art modernista. Cal fer esment del restaurant (Castell dels Tres Dragons) i l’Hotel Internacional, avui desaparegut, obres de Domènech i Montaner.

Com a accés al recinte de l’Exposició, l’arquitecte Josep Vilaseca projectà l’Arc de Triomf.