Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Bohigas i Tarragó, Pere

3 Respostes

(Barcelona, 26 juny 1886 – 8 juny 1948)

Periodista. De jove col·laborà a “La Tralla” i a “El Poble Català” amb la signatura de P.B. Tarragó.

Més tard dirigí la revista de turisme “Barcelona Atracción” i fou administrador general del Museus d’Art de Barcelona i secretari de l’Institut del Teatre (1913-48).

És autor d’Apuntes para la historia de las Exposiciones Oficiales de Arte de Barcelona (1945), Resumen histórico de los Museos de Arte de Barcelona (1946), Las compañías teatrales extranjeras en Barcelona (1946) i Historia de la Galería de Catalanes Ilustres (1948).

Morí en l’acte d’homenatge que li fou tributat per l’Institut del Teatre.

Bofarull i de Brocà, Andreu de

3 Respostes

(Reus, Baix Camp, 26 març 1810 – 13 octubre 1882)

Escriptor, publicista i historiador. Nebot de Pròsper de Bofarull i Mascaró, i germà d’Antoni. Estudià lleis a la Universitat de Cervera.

Arxiver municipal de Reus (1863), on fundà el periòdic teatral “El Juglar”, el primer d’aquest gènere a Catalunya, el “Diario de avisos y noticias” (1844) i el “Diario de Reus” (1859).

És autor de Anales históricos de Reus (1845), Poblet (1848), Guía de Reus (1856), Don Jaime el Conquistador (1856) i, en col·laboració, l’obra Tarragona monumental.

Fou membre de la Societat Arqueològica Tarraconense.

Bocous, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 1772 – Florència, Itàlia, 1835)

Escriptor. Passà la seva joventut a Itàlia. Tornà a Catalunya per tal de fer les campanyes de 1793 i 1794 contra França.

Durant la guerra del Francès es negà a prestar jurament a Josep Bonaparte. Aquest determini motivà la confiscació dels seus béns, que ja no havia de recuperar, i un temps de captiveri a Dijon (França).

Escriví indistintament en italià, castellà i francès: Racolta di varie poesie (Milà, 1792), Comedias (Madrid, 1797), Poesies, Amélie et Clotilde (París, 1813), Mémoires sur l’expedition de Quiberon (París, 1820), Museum moral (París, 1823) i Angélique (París, 1930).

Blasi i Vallespinosa, Francesc

Deixa un comentari

(Valls, Alt Camp, 23 gener 1875 – Barcelona, 1 abril 1949)

Industrial, escriptor i excursionista.

Publicà obres de divulgació de de les terres catalanes, com la Guia de Poblet i Santes Creus (1928), Santuaris marians de la diòcesi de Tarragona (1933), i com a record dels seus viatges pel Pròxim Orient, els EUA i l’URSS, Impressions d’un viatge a Terra Santa (1926), Del país de les coses grans (1927) i Viatge a Rússia passant per Escandinàvia (1935).

Establí la Fundació Blasi i Vallespinosa, que cada dos anys, des del 1953, convoca, a través de l’Institut d’Estudis Catalans, un premi per a una monografia geogràfica sobre els Països Catalans i que ha patrocinat diverses publicacions.

Blasi i Rabassa, Ramon

Deixa un comentari

(la Selva del Camp, Baix Camp, 1901 – Barcelona, 1980)

Escriptor. Fou col·laborador d’“En Patufet”, i des del 1968 de “Patufet” i de col·leccions annexes, amb els pseudònims de Guerau i R. Bir.

És autor de faules, del recull de narracions d’animals Tornen a parlar les bèsties (1935), i de novel·les roses de la Biblioteca Gentil.

Blancher i Puig, Francesc

Deixa un comentari

(Artés, Bages, 25 octubre 1906 – 5 juliol 2003)

Escriptor. Farmacèutic de professió.

De la seva producció poètica destaquen diverses obres.

Mantenidor de diversos Jocs Florals, ha obtingut tretze flors naturals, cinc englantines i quatre violes; ha estat proclamat mestre en gai saber tres vegades des del 1976 i premiat amb la Creu de Sant Jordi (1990).

Bladé i Desumvila, Artur

Deixa un comentari

(Benissanet, Ribera d’Ebre, 2 març 1907 – Barcelona, 22 desembre 1995)

Periodista i escriptor. Actiu des de molt jove en la premsa catalanista, fou funcionari de la Generalitat i lluita en la guerra civil.

S’exilià a França i Mèxic, on col·laborà a la premsa de l’exili. Tornà a Catalunya el 1958 i s’establí a Tarragona (1961).

Autor d’excel·lents biografies i retrats: Geografia espiritual de Catalunya (1944), Benissanet. (1953), Crònica del país natal (1958), Contribució a la biografia del mestre Fabra (1965), Francesc Pujols per ell mateix (1967), L’exiliada (1976), De l’exili a Mèxic (1993), Pompeu Fabra, biografia essencial, Antoni Rovira i Virgili i el seu temps (1984), etc.

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya 1984.

Bertrana i Salazar, Aurora

1 Resposta

(Girona, 29 octubre 1892 – Berga, Berguedà, 3 setembre 1974)

Escriptora. Filla de Prudenci Bertrana i Comte, que col·laborà en la seva primera novel·la (L’illa perduda, 1935) i el qual ella biografià (Una vida, 1965).

La seva narrativa, realista i sensual, reflecteix els seus viatges en les narracions de Paradisos oceànics (1930), Peikea (1934), El Marroc sensual i fanàtic (1936) i en les novel·les Edelweis (1937) i Ariatea (1960); l’afecte als animals en els contes d’Ovidi (1965); l’interès per l’infància en les novel·les Camins de somni (1955) i La nimfa d’argila (1959); la Segona Guerra Mundial en Tres presoners (1957) i Entre dos silencis (1958); la problemàtica matrimonial en Fracàs (1966); i el turisme en Vent de grop (1967).

Publicà dues obres autobiogràfiques: Memòries fins al 1935 (1973) i Memòries del 1935 fins al retorn a Catalunya (1975).

Bertran i Soler, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 1791 – Catalunya ?, 1859)

Polític i escriptor. Va ésser confinat a les Canàries arran dels esdeveniments de Barcelona del 1839.

Soci fundador de la Societat d’Amics de l’Home, es distingí per les seves idees anticlericals. Actuà després com a agent de la Societat Bíblica protestant.

Entre les seves obres: Catecismo político, arreglado a la Constitución española (1837), Fr. Fulgencio o sea la vida de un seductor (1840), Descripción geográfica, histórica, política y pintoresca de España y sus establecimientos de Ultramar, Itinerario descriptivo de Cataluña (1847), Un milagro y una mentira: vindicación de los mallorquines cristianos de estirpe hebrea (1858), etc.

Bertran i Tintorer, Marc Jesús

6 Respostes

(Barcelona, 4 setembre 1872 – 4 gener 1934)

Musicòleg, crític musical i escriptor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Pau Maria. Exercí durant quinze anys la crítica musical de “La Vanguardia” i més tard la d’“El Día Gráfico”.

Inicià a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador.

És autor, entre altres composicions, de Los maestros cantores de Nuremberg (1905), La danza en el teatro (1908), Entre el telar y el foso (1910), La tonadilla y la danza (1915) i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1926), i escriví, en castellà, novel·les i obres teatrals.