Arxiu d'etiquetes: escriptors/es

Berga i Boix, Josep

4 Respostes

(la Pinya, Garrotxa, 25 octubre 1837 – Olot, Garrotxa, 8 octubre 1914)

Pintor i escriptor, popularment conegut com l’Avi Berga. Com a pintor figura, amb Joaquim Vayreda i d’altres, entre els creadors de l’anomenada “escola d’Olot“, caracteritzada pel paisatgisme.

L’any 1869 li fou negada la direcció de l’Escola Menor de Belles Arts, d’Olot, per la seva ideologia carlina, càrrec que obtingué el 1877 i des d’on exercí un notable mestratge artístic. Dirigí el Centre Artístic, acadèmia creada seguint l’estètica de l’Escola d’Olot.

Hi ha obres seves al Museu d’Art Modern d’Olot i en diverses col·leccions particulars.

La seva activitat literària començà després d’haver conegut Bosch de la Trinxeria, L’estudiant de la Garrotxa (1895), Clareta, mar de brutícia (1906), i gran quantitat de narracions i contes. Col·laborà a “La Renaixença” i a “La Il·lustració Catalana”.

Berga i Boada, Josep

1 Resposta

(Olot, Garrotxa, 19 març 1872 – Sant Feliu de Guíxols, Baix Empordà, 16 juliol 1923)

Escriptor i pintor. Fill i deixeble de Josep Berga i Boix.

Col·laborà a “Catalunya artística” i a “L’Esquella de la Torratxa”, i fou director de “L’Olotí”.

Escriví obres de teatre: La borda (1902), La festa de Sant Ferriol, etc, i narracions breus.

Benet i Petit, Joan

Deixa un comentari

(Barbens, Pla d’Urgell, 20 gener 1890 – Barcelona, 16 gener 1968)

Escriptor. Sota el títol comú d’El trobador de la Mare de Déu, ha publicat reculls poètics dedicats a la devoció mariana de diverses comarques de Catalunya.

Els títols dels seus llibres n’expressen l’abast geogràfic: Per les terres d’Urgell i les Garrigues (1960), Per la Segarra i Pla d’Anoia (1961), Per la Noguera i el Segrià (1963), Pel Pallars i Vall d’Aran (1964).

Benejam, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1524)

Escriptor i religiós. Fou prior dels monestirs de Sant Jeroni de la Murtra (Badalona) i de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron (Barcelona), ja en temps de Carles I de Catalunya.

És autor del breviari jeronimià amb el títol d’Enchiridion (1515) i Speculum sapientiae presbyteri.

Benages, Gabriel *

Deixa un comentari

Pseudònim utilitzat per Carles Cardó i Sanjuan, especialment als “Quaderns…” de Perpinyà.

Bellpuig i Joy, Tomàs

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 novembre 1876 – 1936)

Escriptor. Ordenat de sacerdot el 1900, els anys següents exercí com a professor de llatí i d’humanitats al mateix seminari de Tortosa.

Poeta verdaguerià, publicà, entre altres obres, Composicions eucarístiques (1922). Escriví drames, com Sang tortosina (1915) i El màrtir de l’Eucaristia (1926), la novel·la Or a les brases (1933) i l’assaig Els sants pares (1927). Traduí al català les obres de sant Cebrià.

Fou assassinat durant l’onada de violència anticlerical que precedí la guerra civil.

Bellafila *

Deixa un comentari

Pseudònim emprat en nombrosos articles periodístics per l’escriptor Josep Carner i Puig-Oriol entre el 1910 i el 1936, a “La Veu de Catalunya”, i també el recull d’articles Tres estels i un ròssec (1927).

Bedós i Arnal, Francesc de Paula

Deixa un comentari

(Xerta, Baix Ebre, 1867 – Sabadell, Vallès Occidental, 22 març 1927)

Metge i literat. Exercí de metge en vaixells comercials i de guerra.

El 1876 estrenà a Valls la comèdia Qui fa desfà. El 1890 fundà a Sabadell l’agrupació Rapsodes Catalans.

Publicà treballs de botànica, de mineralogia i d’etnografia i col·laborà (1894-1908) a la “Revista de Sabadell” amb escrits sobre crítica i història literària.

Les seves poesies foren premiades en diversos certàmens poètics.

Bech i Taberner, Ramon

Deixa un comentari

(Barcelona, 16 juny 1918 – 6 febrer 1995)

Escriptor i advocat. Es donà a conèixer amb Noviluni (1938) i La ciutat submergida (1947).

Va publicar també els reculls poètics Cants terrenals (1962, premi Carles Riba 1960), Joc de sirenes (1962) i Primera Notícia/Obra poètica I (1993).

Baylina, Antoni

Deixa un comentari

(Berga, Berguedà, 23 març 1760 – Barcelona, 28 setembre 1821)

Predicador i escriptor franciscà.

Resten inèdites les seves obres: Argumenta omnia annalium minorum sancti Francisci, an, 1798; El Cándido, o sea diálogos filosóficos, en vuit volums (sota el pseudònim de Buenaventura Antonio Anibaly).