(Barcelona, 1961 – )
Agrupació coral. Fundada en el si dels Lluïsos de Gràcia, per Leo Massó i dirigida per ell fins el 1973. El seu repertori comprèn un ampli espectre estilístic.
Ha participat sovint en audicions simfònico-corals, i ha efectuat enregistraments per a ràdio i televisió.
Ha actuat a diversos països europeus.
(Barcelona, 1951 – )
Agrupació coral. Fundada i dirigida per Manuel Cabero i Vernedas.
El 1981 entrà en una fase d’inactivitat de la qual sortí el 1993, sota la direcció de Mireia Barrera.
Formada per una vintena de membres, el seu repertori inclou la cançó popular harmonitzada, la polifonia dels segles XV, XVI i XVII i la música contemporània.
Ha col·laborat sovint en obres simfònico-corals estrenades a Barcelona. Ha actuat a diferents ciutats europees.
(Països Catalans, 1992 – )
(CCEPC) Entitat de la Universitat Pompeu Fabra. Amb seu a l’Institut d’Història Jaume Vicens i Vives.
Té com a objectiu de crear canals de comunicació i col·laboració estables entre els diversos centres associats i d’aquests amb l’àmbit universitari, les diverses administracions públiques i entitats privades.
Agrupa bona part dels centres d’estudis locals i comarcals en l’àmbit lingüístic català (més de quaranta el 1996).
(Catalunya, 1985 – )
Entitat d’àmbit nacional. Aplega les colles de ball de bastons (unes 90 colles censades), que està molt estès arreu de Catalunya i és la més antiga de totes les danses que actualment es ballen (ja es ballava al segle XII), que sempre havia estat integrat només per homes, fins al final dels anys 1960 en que començaren a participar-hi també les dones i actualment hi estan plenament integrades.
Els objectius bàsics de la Coordinadora són l’organització i promoció d’actes culturals, populars i folklòrics, generalment de caire bastoner, per incrementar i difondre la cultura tradicional i popular catalana.
(Barcelonès, 1980 – )
Entitat. És el resultat de la fusió de tres cooperatives del Barcelonès (La Fraternitat de Barcelona, El Respecte Mutu de l’Hospitalet i La Pau de la Verneda) a les quals s’afegiren posteriorment d’altres.
Es desenvolupa a l’estil de les grans cooperatives de consum europees, car integra el màxim de cooperatives locals i obre sucursals modernes dins l’àmbit de la seva demarcació.
(Barcelona, 1973 – 1989)
(CIDC) Entitat d’administració local. Fundada per la diputació de Barcelona, l’ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona; posteriorment s’hi adheriren les cambres de comerç de Girona, Tarragona i Lleida, la Generalitat i la Corporació Metropolitana.
Ha tingut una especial incidència en el camp de la producció i difusió d’estadístiques demogràfiques i d’equipaments de Catalunya, i ha estat capdavanter en la introducció de tècniques documentals i de les noves tecnologies i teledocumentació.
Ofereix serveis d’accés a la documentació econòmica catalana, a la de l’estadística espanyola, així com a la informació estadística, científica i tècnica d’arreu del món, accessibles per mitjans teleinformàtics.
Ha creat diverses bases de dades: ECOCAT, d’economia de Catalunya, i el Banc d’Estadístiques Municipals, amb dades dels municipis de Catalunya. Edita diverses publicacions, com l’Anuari Estadístic de Catalunya (des del 1985).
El 1989 es convertí en l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT).
(Catalunya, 1987 – 2010)
(COPCA) Entitat de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia. Creada pel departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat.
Impulsa la realització d’accions encaminades a afavorir l’activitat exportadora a Catalunya, sobretot en les àrees de formació, informació, assessorament i promoció.
El 2010 entrà a formar part de l’Agència de Suport a l’Empresa Catalana (ACCIÓ).
(França, 1939 – 1945)
Entitat política, creat per Lluís Companys, en substitució del govern de la Generalitat, amb el nomenament de cinc consellers (Santiago Pi i Sunyer, Josep Pous i Pagès, Antoni Rovira i Virgili, Pompeu Fabra i Jaume Serra i Húnter).
L’any 1940, amb la mort de Companys i l’ocupació nazi, es traslladà a Londres i Carles Pi i Sunyer n’assumí la presidència. El 1944 hom n’instituí una delegació a Amèrica presidida per Josep Carner.
La reorganització de les institucions de la Generalitat a l’exili el 1945 en significà la dissolució.
(Barcelona, 26 març 1929 – 1973)
Associació cultural. Fundada amb el propòsit d’interessar l’alta societat barcelonina en els temes culturals per mitjà de conferències pronunciades per intel·lectuals de prestigi internacional.
Era patrocinada per Francesc Cambó i la presidí Isabel Llorach, amb Joan Estelrich de secretari. Hi donaren conferències Andrés Maurois, José Ortega y Gasset, el comte Keyserling, Pere Bosch i Gimpera, entre d’altres, en l’idioma del conferenciant.
Deixà d’actuar durant la guerra civil. El 1947 reprengué les activitats, amb Carles Soldevila de secretari, però la mort dels seus iniciadors n’interrompé la continuïtat.
(Amèrica, 1947 – ? )
Entitat política. Constituïda a base dels centres i les organitzacions catalans.
De caràcter nacionalista i democràtica, propugnava una confederació de nacions ibèriques i es preocupà de la difusió, en terres d’Amèrica, de les activitats dels Països Catalans, tot fomentant les relacions econòmiques d’aquests amb els països americans.
En fou secretari general Miquel Ferrer, amb residència a Mèxic.
Dades dels Països Catalans 