Arxiu d'etiquetes: entitats

Dau al Set

(Barcelona, octubre 1948 – 1956)

Grup artístic. Creat pel poeta Joan Brossa, el crític d’art Joan Puig i els pintors Joan Ponç, Modest Cuixart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats amb el propòsit d’agitar i renovar l’art català de postguerra.

Entre les seves activitats es destaca la publicació, del 1948 al 1956, d’una revista d’art mensual, batejada amb el mateix nom, en la qual els membres del grup van formular per escrit i plàsticament la seva atrevida concepció de l’art, emparentada amb els moviments dadaista i surrealista.

Danat Dansa

(Barcelona, 1984 – 2000)

Companyia. Fundada pels ballarins i coreògrafs Sabine Dahrendorf i Alfonso Ordóñez.

Han presentat els muntatges: El futuro no es lo que era (1984), Herbst (1985), Splitter (1987), Bajo cantos rodados hay una salamandra (1989), El cielo está enladrillado (1990), I quedaré davant dels murs esperant que finalment vingui, A. Kaspar (1992), Ottepel (1994) i Jinete de peces sobre la ciudad (1995).

Dagoll Dagom

(Barcelona, 1974 – )

Grup de teatre. Nascut a la Universitat de Barcelona per iniciativa de Joan Ollé i especialitzat en el gènere musical.

Inicià les seves activitats amb l’obra Yo era un tonto y con lo que he visto me he hecho dos tontos (1974), sobre texts de R. Albertí. El 1977 va obtenir el seu primer èxit amb No hablaré en clase.

Posteriorment, sota la direcció de Joan Lluís Bozzo i Anna Rosa Cisquella, el grup va iniciar amb Antaviana (1978), sobre contes de Pere Calders, una etapa de grans èxits i es va especialitzar en la comèdia musical: Nit de Sant Joan (1981), Glups (1983), El Mikado (1986) o Mar i Cel (1989), a partir de l’obra d’Àngel Guimerà, espectacles que ha representat en català i en castellà per tot l’Estat espanyol i Amèrica del Sud.

L’antologia Historietes (1993) celebrà els 20 anys del grup, que posteriorment ha estrenat T’odio, amor meu (1995) i Pigmalió (1997).

Ha realitzat també diverses obres de televisió.

Enllaç: Dagoll Dagom

Cubana, La

(Sitges, Garraf, 1980 – )

Grup teatral. S’inicià amb accions improvisades al carrer amb les quals buscava de sorprendre al públic.

Posteriorment ha aconseguit grans èxits populars amb els espectacles La tempestat (1986), Cómeme el coco, negro (1989), Maraton Dancing (1992) i Cegada de amor (1994).

També ha creat per a la televisió la sèrie còmica de caràcter costumista Les Teresines (TV3, 1993).

Ha rebut dues vegades (1989 i 1995) el premi Nacional de Teatre i Dansa de la Generalitat de Catalunya.

Enllaç: La Cubana

Creu de Sant Jordi

(Catalunya, 18 desembre 1981 – )

Distinció que atorga la Generalitat de Catalunya per a distingir, segons el seu criteri, a personalitats i entitats que han sobresortit en els camps cultural, científic, professional o empresarial.

Courbet, Agrupació

(Barcelona, 1918 – 1919)

Grup artístic format per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Ràfols, entre els joves assidus al Cercle Artístic de Sant Lluc.

Sense un estil homogeni, els unia un esperit de renovació precursor de l’avantguardisme català dels anys 1920, representaven l’ala jove del noucentisme.

El nom de Gustave Courbet fou adoptat per identitat amb la seva actitud revolucionària més que amb la seva estètica.

Dissolt pràcticament a la fi de l’any 1919, els membres barcelonins s’integraren, de fet, a Les Arts i els Artistes.

Cors de Clavé

(Catalunya, 1850 – )

Conjunt de societats corals. Fundades per Josep Anselm Clavé, per tal d’elevar la cultura dels obrers mitjançant la música i el cant.

Les seves principals manifestacions foren els cinc festivals celebrats al Jardí d’Euterpe (1860, 1861), als dels Camps Elisis (1862, 1864) i a la plaça de toros de la Barceloneta (1872).

Els darrers anys de la vida de Clavé van provocar, per la seva activitat política, una decadència dels Cors i a la seva mort van perdre el seu caràcter reivindicatiu obrer.

La guerra civil paralitzà les activitats dels cors i fins al 1951 no es reorganitzaren com a Federació de Cors de Clavé.

Enllaç: Federació de Cors de Clavé

Corporació Catalana de Ràdio i Televisió

(Catalunya, 1983 – )

(CCRTV)  Entitat pública. Creada per Parlament de Catalunya per a la direcció i administració dels canals de televisió “TV3”, “Canal 33”, TVC Satèl·lit i les emissores de ràdio “Catalunya Ràdio” i “Ràdio Associació de Catalunya”, a les quals s’afegiren després “Catalunya Música”, “Catalunya Cultura” i “Catalunya Informació”.

L’any 2007 passà a anomenar-se Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA).

Enllaç web: CCMA

Coral Sant Jordi

(Barcelona, 1947 – )

Agrupació coral. Fundada i dirigida per Oriol Martorell.

Ha col·laborat en l’escenificació d’obres teatrals i simfòniques corals i ha celebrat concerts a les principals ciutats europees.

El seu repertori inclou cançons populars, música polifònica a partir de l’edat mitjana i obres contemporànies.

És la secció musical del Cercle Artístic de Sant Lluc i és membre fundador de la Fédération Européene de Jeunes Chorales.

Enllaç web: Coral Sant Jordi

Coral Càrmina

(Barcelona, 1972 – )

Entitat coral. Fundada i dirigida per Jordi Casas.

El seu repertori és ampli i sol incloure peces poc habituals.

Ha actuat a diversos països europeus, ha intervingut freqüentment en concerts simfònico-corals i ha realitzat diversos enregistraments.

Enllaç: Coral Càrmina