Arxiu d'etiquetes: entitats

Comunicació Literària

1 Resposta

(Barcelona, segle XVIII)

Societat literària. Subsistí durant nou o deu anys a la fi del segle XVIII.

Estava formada per personatges poc coneguts, com el metge i poeta Ignasi Ferreres, el qual hi llegí una Apologia de l’idioma català, composta no més tard del maig de 1796.

L’extracció aparentment homogènia dels seus membres, el caràcter seriós de l’elogi de la llengua en l’Apologia, i el fet que cap dels membres de la societat no ho era de l’Acadèmia de Bones Lletres fan presumir que hi havia alguna oposició amb els d’aquesta.

Comissió de les Classes Obreres

Deixa un comentari

(Barcelona, 1855 – segle XIX)

Organització obrera. Formada per la unió de diverses associacions de treballadors de la indústria cotonera. Col·laborà en l’organització de la vaga general del 1855.

Poc temps després, quan una comissió mixta d’organismes barcelonins anà a Madrid a entrevistar-se amb el general Espartero, hi envià tres representants: Josep Alsina, Pere Francès i Joaquim Molart, per reivindicar el dret d’associació obrera.

La comissió aprofità la seva estada a Madrid per publicar-hi un opuscle: Lamentos de la clase obrera de Cataluña, que fou immediatament recollit per les autoritats de Madrid.

Comissió de la Classe de Filadors

4 Respostes

(Barcelona, 1854 – 1855)

Grup obrer. Possiblement relacionat amb l’antiga Societat de Teixidors, que després de la Revolució de juliol de 1854 dictà el boicot contra la introducció de les màquines automàtiques de filar (les selfactines).

Entre els seus dirigents destacaren Josep Barceló, Antoni Gual i Ramon Maseras, els quals sembla que influïren sobre la constitució de la posterior Junta Central de Directors de la Classe Obrera (gener 1855), que havia de dirigir la primera vaga general a Espanya.

Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de Cotó

7 Respostes

(Catalunya, 1820 – 1847)

Associació d’industrial cotoners. Basant-se en les dues associacions precedents, la Comissió de Fàbriques i el Cos de Fàbriques de Teixits i Filats de Cotó, prengué la defensa de la indústria cotonera, al començament de manera gairebé clandestina, fins a l’any 1826, en què es reorganitzà i fou la impulsora principal d’aquesta indústria al Principat.

La importància creixent i la diversificació de la indústria catalana els anys 1840 en motivà la integració en la Junta de Fàbriques, creada l’any 1847.

Comissió Abat Oliba

4 Respostes

(Montserrat, Bages, 27 abril 1947)

Entitat organitzadora de les festes de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat.

Fou inspirada per l’abat Aureli Maria Escarré i la presidí Fèlix Escalas i Chamení, amb Fèlix Millet i Maristany de secretari general, i la col·laboració d’un secretariat dirigit per Josep Benet i Morell.

Dugué a terme una àmplia campanya de sensibilització arreu de les comarques catalanes, amb profusió de circulars i conferències en català, per primera vegada des del 1939, en un intent de reunir tots els catalans, sense distinció de tendències, en una sèrie d’actes que culminaren en la solemne entronització de la Mare de Déu de Montserrat, a la qual assistiren més de 100.000 persones.

Colls, confraria dels

1 Resposta

(Sant Llorenç de Morunys, Solsonès, 1343 – 1951)

Entitat benèfico-social. Era regida per quatre priors i administradors que es renovaven cada dos anys per meitats.

N’eren confrares tots els habitants de Sant Llorenç i dels pobles de la comarca, els ducs de Cardona i diverses persones de Solsona, la Seu d’Urgell, Berga, Barcelona, etc.

Tingué senyoria sobre els pobles de Clarà, Peracamps i els Torrents, i adquirí propietats, deixà diners, fundà beneficis i féu construir l’altar xorigueresc de la Mare de Déu dels Colls, a l’església parroquial de Sant Llorenç, obra de Josep Puchol realitzada del 1773 al 1789.

Colla del Safrà, la

2 Respostes

(Barcelona, 1893 – 1896)

(o de Sant Martí) Grup artístic. Integrat per Isidre Nonell, Ricard Canals, Joaquim Mir, Ramon Pichot, Juli Vallmitjana i Adrià Gual.

Les seves denominacions provenien del color ensafranat de moltes de les seves pintures i de la temàtica, sovint paisatges de Sant Martí de Provençals (Barcelona).

D’estatuts inconcrets, en la colla cristal·litzaren les inquietuds pleinairistes de l’anàrquica etapa juvenil dels seus integrants.

Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

3 Respostes

(Catalunya, 13 juny 1985 – )

(COB-DC)  Entitat professional. Constituïda a partir de l’Associació de Bibliotecaris de Catalunya per agrupar els titulats en Biblioteconomia i Documentació.

Les seves funcions són: ordenar l’exercici professional en qualsevol de les seves formes; representar els interessos generals de la professió, especialment en les seves relacions amb les administracions públiques; defensar els interessos professionals dels col·legiats; i vetllar per l’adequació de l’activitat professional a les necessitats dels ciutadans mitjançant programes regulars de formació continuada. Publica un butlletí informatiu bimensual, “Document”, i una revista tècnica “Item”.

L’any 1993 organitzà la 59a Conferència General de la Federació Internacional d’Associacions de Bibliotecaris i de Biblioteques (IFLA). És soci fundador de la Federación Española de Asociaciones de Bibliotecarios y Documentalistas i coorganitza regularment les Jornades Catalanes de Documentació.

Enllaç web: Col·legi Oficial de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya

Col·legi d’Economistes de Catalunya

1 Resposta

(Catalunya, 16 novembre 1971 – )

(CEC)  Associació professional de caràcter voluntari, que integra els economistes establerts al Principat. Creada en el moment en què se segregà del Colegio de Economistas de España. Supera els 5.200 associats.

Al llarg d’aquests anys ha tingut una intensa activitat, i ha esdevingut un centre de trobada dels professionals catalans.

Ha convocat dos congressos d’economistes, així com un gran nombre de jornades i cursos de formació.

Enllaç web: Col·legi d’Economistes de Catalunya

Col·legi de Filosofia de Catalunya

4 Respostes

(Catalunya, 1976 – 1989)

Grup filosòfic. Integrat per X. Rubert i de Ventós, Eugeni Trias, Jordi Llobet i Antoni Vicens (substituït el 1979 per Josep Ramoneda).

Des del 1976 imparteix un curs lliure i para-universitari de filosofia sobre temes diversos i amb la col·laboració de diferents professors convidats.

Els tres primers cursos, fets a l’Escola Eina, donaren lloc als corresponents volums. Des del 1980 els cursos s’han fet al Casal de Sarrià.