Arxiu d'etiquetes: eclesiàstics

Marimon i de Corbera-Santcliment, Ramon de

(Barcelona, 1670 – Vic, Osona, 16 gener 1744)

Bisbe de Vic (1721-44). Fill de Feliu de Marimon i de Tord i de Jerònima de Corbera-Santcliment, i germà de Josep. Políticament mantingué una actitud filipista.

Era canonge ardiaca i vicari general apostòlic de Tarragona quan fou designat bisbe de Vic, per a substituir el bisbe Manuel de Sentjust, mort a l’exili pel fet d’ésser austriacista.

Morí en fama de santedat. Els jesuïtes Antoni Codorniu i Onofre Pratdesaba n’escriviren la biografia i en demanaren la beatificació.

És autor de Carta d’exhortació a obeir per rei a Felip V.

Pere Marginet

Marginet, Pere

(Vallclara ?, Conca de Barberà, vers 1370 – Poblet, Conca de Barberà, 26 març 1435)

Eclesiàstic. Monjo cistercenc de Poblet, on ingressà entre el 1384 i el 1387, exercí diversos càrrecs administratius (infermer dels pobres, cellerer major i majoral del Vilosell) fins que fou rellevat i empresonat, per mala administració.

Vers el 1411 abandonà el monestir, i durant dos anys menà una vida de disbauxa amb dues dones, una d’elles una ex-monja del convent de la Serra de Montblanc.

Pere Marginet

Penedit, retornà a Poblet. Després es retirà a la cova de la Pena, on féu una llarga penitència i esdevingué famós, fins al punt que, el 1415, Ferran I d’Antequera, greument malalt, s’encomanà a la seva pregària, i entre el 1424 i el 1430 tingué com a deixebla Elionor d’Urgell, filla de Jaume II el Dissortat, que visqué com a penitent a la cova propera de Nialó; el 1429 la reina Maria de Castella volgué visitar ambdós penitents i parlar-hi.

El 1433, per carta, pressionà Guillem de Queralt perquè acceptés l’abadiat de Poblet.

Fou enterrat a l’església de Poblet, i fou traslladat a un sepulcre nou el 1490. Fou tingut en fama de venerable.

Margarit i de Requesens -germans-

Eren fills de Lluís Margarit i Bertran i de Joana de Requesens.

Jeroni Margarit i de Requesens   (Girona, segle XVI)  Fou el pare de Llàtzer de Margarit.

Joan Margarit i de Requesens  (Girona, segle XVI)  Eclesiàstic. Fou bisbe de Girona (1534-54).

Lluís Margarit i de Requesens  (Girona, segle XVI)   Successor del seu pare. Ell, o un fill homònim (mort vers 1580), es casà amb Elisabet i foren pares de:

  • Mariàngela de Margarit  (Catalunya, segle XVI), la qual es casà amb Pere d’Espés, al qual aportà (1588) els béns de la línia primogènita dels senyors de Sant Gregori. Llur filla fou:

Elisabet de Margarit i d’Espés  (Catalunya, segle XVI – segle XVII)  Muller de Joaquim de Reguer i de Ferrer, al qual aportà els béns d’aquest línia, i a llurs descendents, que també és cognominaren Margarit.

Marcer i Oliver, Pere

(Bellver de Cerdanya, Baixa Cerdanya, 1840 – Barcelona, 20 desembre 1925)

Científic i eclesiàstic. Llicenciat en ciències exactes, fou catedràtic de física i química al Seminari de Barcelona.

Realitzà investigacions sobre mineralogia, i inventà un nou tipus de microscopi.

El 1900 ingressà a l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona.

Marcè, Cristòfol

(Barcelona, 1787 – 1857)

Eclesiàstic. Fou catedràtic del seminari de Barcelona.

Versificà en llatí i en castellà. Guanyà bon prestigi com a predicador.

Pertanyia a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, on el 1816 hi llegí una memòria sobre l’oratòria sagrada des del segle XVI.

Marca, Pèire de

(Gant, França, 24 gener 1594 – París, França, 29 juny 1662)

Eclesiàstic, polític i historiador. Durant els anys 1644-51, per encàrrec del cardenal Mazzarino va estar a Catalunya com a representant del govern francès, en plena guerra dels Segadors. Durant aquesta estada reuní una gran quantitat de documents, que es troben conservats a la Biblioteca Nacional de París.

Essent bisbe de Tolosa de Llenguadoc, participà en les converses diplomàtiques entre França i Espanya (1652) referents al Rosselló, i per la seva encertada actuació a favor de França fou nomenat arquebisbe de París (1662).

La seva obra més sobresortint, Marca Hispanica Sive Limes Hispanicus, editada l’any 1668, és fonamental per a la història de Catalunya.

Manyanet i Vives, Josep

(Tremp, Pallars Jussà, 7 gener 1833 – Sant Andreu de Palomar, Barcelona, 17 desembre 1901)

Eclesiàstic. Ordenat sacerdot l’any 1859, va dedicar-se a l’educació de la infància.

Fundà la congregació dels Fills de la Sagrada Família, aprovada per Lleó XIII l’any 1901, i l’Institut de les Filles de la Santa Casa de Natzaret.

Tingué la iniciativa de construir el temple de la Sagrada Família de Barcelona, plasmat per l’arquitecte Antoni Gaudí.

Malla i Call, Ramon

(la Seu d’Urgell, Alt Urgell, 4 setembre 1922 – Lleida, 18 abril 2014)

Bisbe de Lleida (1968-99). Rebé l’ordenació sacerdotal l’any 1948 i l’episcopal el 1968.

En l’etapa final del seu pontificat es produí el traspàs de 111 parròquies de la Franja de Ponent, on viuen 70.000 persones, a la diòcesi de Barbastre, que passà a anomenar-se Barbastre-Montsó.

Presentà recurs al tribunal de la Signatura Apostòlica contra el decret de Lajos Kada, nunci del Vaticà a l’estat espanyol, que l’obligava a tornar a l’Aragó més d’un centenar d’obres d’art de les parròquies de la Franja segregades de la diòcesi de Lleida, que es conserven al Museu Diocesà de Lleida.

Malla, Felip de

(Barcelona, 1380 – 12 juliol 1431)

Teòleg, polític i eclesiàstic. Estudià a les universitats de Lleida i de París, on explicà lletres sagrades; des del 1403 fou canonge de la seu de Barcelona, i des del 1407, rector de Santa Maria del Pi.

Intervingué decisivament en el problema de la successió de la corona a favor de Ferran d’Antequera i en la liquidació del Cisma d’Occident, i dugué a terme eficaces gestions per a la sostracció a l’obediència de Benet XIII. El 1417 intervingué en el concili de Constança, on, digueren, obtingué tres vots per a la tiara pontifícia.

Fou diputat de la generalitat (1425). Residia a l’edifici anomenat actualment Casa de l’Ardiaca, on tenia la seva magnífica biblioteca.

Fou primordialment un brillant predicador, culte i retòric, d’estil pompós i solemne, amb citacions llatines sagrades i profanes, molt escaient a la cort, on tot sovint predicà, i en ambients intel·lectualitzats.

Se’n conserven una vintena de sermons, datats entre el 1408 i el 1414, i els dos parlaments que pronuncià a la festa de la gaia ciència de Barcelona, el 1413, davant el rei Ferran.

La seva obra de més volada fou el tractat ascètic Lo pecador remut.

Malla, Arnau de

(Malla, Osona, segle XI – Catalunya, segle XII)

Eclesiàstic. Nom amb què és conegut Arnau Ènnec. Fou abat d’Amer (1051-1102) i bisbe de Vic (1102-09).

La seva elecció tingué lloc després d’una llarga seu vacant i de la deposició del bisbe intrús Guillem Berenguer (1100-01).

Erigí la canònica augustiniana de Manlleu, consagrà les esglésies de Sant Miquel d’Ordeig i d’Aiguafreda i redactà un codi de sinodals vigatanes.