Arxiu d'etiquetes: dames

Ermengarda de Cerdanya

7 Respostes

(Catalunya, segle X – Vallespir, després 1013)

Comtessa de Cerdanya. Muller (abans del 967) del comte Oliba Cabreta.

Consta assíduament al costat del seu marit fins que aquest es retirà (988) a Montecassino. Governà aleshores juntament amb els fills Bernat, Guifré i Oliba, àdhuc després d’enviudar, el 990.

A partir de la segona meitat del 993 aquest govern indivís fou fraccionat i llavors actuà solament al Vallespir, sobre el qual tenia potser alguns drets especials com a esponsalici fins a la seva mort.

Ermengarda de Barcelona

8 Respostes

(Catalunya, vers 980 – 1030)

Filla de Borrell II de Barcelona i germana de Riquilda.

Es casà amb Geribert, fill segon del vescomte Guitard, el qual exercí el vescomtat de Barcelona durant els cincs anys que Udalard I romangué captiu a Còrdova (985-990).

Fou la mare del famós i turbulent Mir Geribert, de Guisla, que es casà amb el vescomte Folc I de Cardona, i de Folc, senyor del castell de Port (Barcelona).

Testà el 1030, quan ja feia molts anys que era vídua.

Erill i del Maino, Margarida d’

4 Respostes

(Catalunya, segle XVII – 1695)

Comtessa d’Erill. Única filla d’Alfons (II) d’Erill-Orcau i de Sentmenat. Fou cambrera major de la reina Elisabet Cristina.

Deixà el patrimoni familiar en difícil situació econòmica, agreujada per la guerra dels Segadors (1640): mort del primer marit a Salses (1639), i de llur fill i hereu, segrest de les possessions pels francesos, exili de la seva tia Isabel Agnes d’Erill i de Sentmenat, i el seu cosí germà Francesc d’Erill.

Succeí en el comtat el seu fill, i del segon marit, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill.

Enríquez de Quiñones, Aldonça

4 Respostes

(Castella, 1450 – Catalunya, 1520)

Germanastra de la reina Joana Enríquez, muller aquesta de Joan II el Sense Fe.

El 1467 fou convingut el seu casament amb Joan Ramon Folc de Cardona, conestable d’Aragó i hereu de Joan Ramon Folc III. El matrimoni se celebrà el 27 de març de 1467; els casà Pero de Urrea, arquebisbe de Tarragona, i fou dotada pels reis amb 15.000 florins i les viles d’Elx i de Crevillent.

El 1486 el seu marit heretà els comtats de Cardona i el 1491 rebé els títols de duc de Cardona i marquès de Pallars.

Fill seu fou Ferran I de Cardona.

Elvira de Lara

7 Respostes

(Castella, vers 1145 – Catalunya, 1220)

(dita Elvira de Subirats)  Comtessa regent d’Urgell (1209-20). Filla de Manrique de Lara i d’Ermessenda de Narbona.

Fou muller del comte Ermengol VIII d’Urgell, que la deixà regent vitalícia del comtat en nom de llur única filla, Aurembiaix.

Pere I de Catalunya es comprometé a protegir-les contra les pretensions del vescomte Guerau IV de Cabrera sobre el comtat.

El 1212 es casà amb Guillem de Cervera, senyor de Juneda.

Fundà (1204) el monestir de monges cistercenques de Sant Hilari de Lleida.

Elisabet de Narbona

7 Respostes

(Narbona ?, França, segle XI – Catalunya, 29 juny 1050)

Comtessa de Barcelona (1039-50). Era possiblement néta del comte Ramon I de Narbona.

Primera muller de Ramon Berenguer I de Barcelona. S’hi casà el 14 de novembre de 1039, a Sant Cugat del Vallès.

La sobrevisqueren dos fills, Pere Ramon i Agnès. N’havia perduts altres dos, Berenguer i Ramon.

Elionor d’Urgell i de Montferrat

2 Respostes

(Balaguer o Lleida, 1378 – Montblanc, Conca de Barberà, 28 maig 1430)

Filla de Pere II d’Urgell i de Margarida de Montferrat, i germana de Jaume II d’Urgell, el Dissortat.

Patí un procés sota l’acusació d’haver ajudat el seu germà amb consells i diners, li foren embargats els seus béns i seguí a la seva mare que fou internada a Cullera i tot seguit a València (1415).

Per l’agost de 1415, ella i la seva germana Cecília foren dutes al monestir de Sixena, on tenien una germana monja, Isabel, i on residia també la seva cunyada Isabel d’Aragó.

Alfons IV el Magnànim li concedí una assignació mensual, però es negà a deixar-li visitar la seva mare, que traspassaria el 1420.

Elionor morí molt jove, en olor de santedat.

Elionor d’Urgell i d’Aragó

2 Respostes

(Balaguer, Noguera, 1410 – regne de Nàpols ?, Itàlia, després 1460)

Filla de Jaume II el Dissortat i de l’infanta Isabel d’Aragó. El 1413 el seu pare fou empresonat i confiscats tots els béns paterns.

Visqué aleshores al monestir de Sixena, amb la seva mare. Després passà a dependré del rei Ferran I d’Antequera, que la instal·là bé a Castella, amb la seva germana gran, Isabel d’Urgell, on foren educades per la reina (ja vídua) Elionor d’Alburquerque.

El 1422 les dues germanes anaren a viure a Lleida amb Guillem de Barutell, canonge de la seu lleidatana i tutor de les noies per voluntat d’Alfons IV el Magnànim. Quan el seu tutor morí assassinat (1432), la reina Maria de Castella li proposà d’acollir-se al convent de menoretes de Lleida o bé al de Sixena, on hi havia la seva tia Isabel d’Urgell de monja. S’ignora quin fou el convent triat.

El rei Alfons la casà (1438), després de vèncer la seva negativa obstinada, amb Ramon Ursino, comte de Nola i príncep de Salern, gran senyor napolità.

Elionor de Pallars

3 Respostes

(Catalunya, segle XV)

Filla d’Arnau Roger IV de Pallars i de Joana de Cardona.

El seu germà Hug Roger III la casà amb el noble portuguès Joan d’Almada, comte d’Abranches, seguidor del conestable Pere de Portugal. La unió era part de la política del comte pallarès, ferm conductor de la lluita contra Joan II.

Elionor no trigà a conspirar, en tot cas, a favor del bàndol reialista. S’hi passà, amb el seu marit, el 1471.

Elionor d’Aragó i de Castella

2 Respostes

(Catalunya, 1182 – 1226)

Filla d’Alfons I el Cast i de Sança de Castella. Era germana, per tant, de Pere I el Catòlic, el qual concertà (1200) el seu matrimoni amb el comte Ramon VI de Tolosa, que ja havia estat casat i el seu hereu, el futur Ramon VII, es casaria set anys després amb Sança, germana d’Elionor.

Tots aquests esforços matrimonials serien tanmateix inútils, ja que Occitània acabaria entrant dins l’òrbita francesa. Tant Ramon VI com Ramon VII tractaren d’evitar-ho amb totes llurs forces. El primer fou present a la batalla de Muret (1213), on morí el rei Pere I el Catòlic.