(Constantinoble, Túrquia, 388 – Roma, Itàlia, 27 novembre 450)
Filla de l’emperador romà Teodosi I i germana d’Honori. L’any 410, en caure Roma a les mans d’Alaric, Gal·la fou feta presonera.
El rei visigot Ataülf s’hi casà el 414, i s’establiren a Barcelona. Gal·la enviudà, però, l’any següent.
Jaume Pahissa compongué una òpera, amb lletra catalana de Guimerà, titulada Gal·la Placídia (estrenada al Liceu de Barcelona el 1913).
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Dama. Muller de Berenguer V d’Entença.
El 1289, trobant-se de servei a la Cerdanya el seu marit i el seu fill gran Guillem d’Entença, la baronia d’Entença fou atacada pels Montcada i els templers d’Ascó. La baronia sofrí grans danys.
Els agressors tractaren, sense èxit, d’emparar-se de Móra d’Ebre, on es trobava Galbors. A la primeria de 1290, el seu fill Guillem, tornat de Cerdanya, aconseguí que els enemics s’allunyessin una mica. La lluita no cessà fins que Alfons II el Franc intervingué, encara que la disputa es prolongaria.
Altres fills seus foren, Saurina, que es casaria amb l’almirall Roger de Lloria, Berenguer, gran figura de l’expedició a Orient, i potser també Gombau, el pare de Teresa d’Entença que es casà amb l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
(Itàlia, segle XV – Catalunya ?, segle XV)
Amistançada de Joan II de Catalunya, després que aquest, ja vell, restà vidu de la seva segona muller Joana Enríquez (1468).
El rei, per assegurar-li un bon retir, la volgué casar amb Jaume (II) d’Arenós, el fill, però, aquest la refusà.
Fou cantada per alguns poetes del seu temps.
(Catalunya, segle XVI – 1601)
Varvassor de Foixà. Fill i successor de Bernat Alemany de Foixà-Boixadors i de Cruïlles.
Continuà el litigi familiar per a recuperar Boixadors, amb Gaspar de Vilanova, nét d’Aldonça de Foixà i de Santmiquel, i ho aconseguí.
Deixà una sola filla, Jerònima de Foixà-Boixadors i de Xetmar (Catalunya, segle XVI – segle XVII) Varvassora de Foixà i Boixadors. Es casà el 1590 amb Sever de Salbà i de Vallseca. El fill d’aquests, que la succeí, s’anomenà:
Galceran de Foixà-Boixadors-Salbà (Catalunya, segle XVII – vers 1639) Varvassor de Foixà i Boixadors. Tingué dos fills que el succeïren, Bernat i:
Tomàs de Foixà-Boixadors-Salbà i de Xetmar (Catalunya, segle XVII) Varvassor de Foixà i de Boixadors. Morí sense fills i fou succeït pel seu germà Bernat.
(Catalunya, segle XVI)
Fill de Joan de Foixà i de Santmiquel. S’apoderà de les senyories de Romanyà i d’Albons, però fou condemnat a restituir-ho (1540).
En realitat, però, li fou adjudicada l’herència pel fet de no haver-hi descendència directa d’Hug Benet de Foixà i de Sacirera, i, malgrat que el plet que sobre això tingué amb Cosme de Vallgornera, marit d’Elisabet de Sarroca, les senyories passaren a la seva filla:
Damiata de Foixà i de Millars (Catalunya, segle XVI) Muller de Rafael de Vallgornera i de Foixà. Heretà del seu pare les senyories de Romanyà i Albons.
(Catalunya, segle XV)
Fill d’Arnau de Foixà i d’Orriols. Varvassor de Foixà i de Boixadors (bé que el senyor de Boixadors fou el seu germà Berenguer de Foixà i de Boixadors) i senyor de l’Armentera, lloc que havia passat als Xetmar i que Ramon de Xetmar, per una qüestió de censals, habia cedit al seu pare; això no obstant, per sentència reial tal lloc fou novament lliurat a l’hereu de l’esmentat Ramon (1439).
Fou succeït pel seu fill Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles. Un altre fill seu i de la seva segona muller, Caterina de Bordils, senyora de Maçanet, fou Berenguer de Foixà i de Bordils.
Una altra filla seva fou Elisabet de Foixà (Catalunya, segle XV) Muller de Juan de Salcedo, el qual rebé els béns confiscats per Joan II el Sense Fe al germà d’Elisabet, Lluís Benet de Foixà-Boixadors i de Cruïlles, aquesta els donà al castellà d’Amposta, però el rei li retornà el feu, que comprenia també el castell de Boixadors (1478-80).
(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, segle XIV)
Dama. Filla de Roger Bernat III, vescomte de Castellbó del llinatge de Foix, i de Constança de Luna.
En 1350 es casà amb Bernat III, des d’aleshores vescomte de Cabrera, fill del famós almirall i conseller Bernat II i de Timbor de Fenollet. El seu marit rebé com a mercè del rei Pere III el Cerimoniós el comtat d’Osona (1355), on s’integrava la part de la ciutat de Vic que Margarida havia dut de dot.
A partir de 1364, executat el seu sogre i perseguit el seu marit, Margarida es veié desposseïda per poc temps de tots els seus béns. El seu germà Roger Bernat III de Castellbó la protegí. Vengué la seva part de Vic al seu nebot Mateu de Foix.
Fills seus foren Bernat IV de Cabrera, comte de Mòdica, Ponç, que morí jove, Constança, abadessa de Valldonzella, i Joana, que es casà amb Pere de Prades.
(Foix, Occitània, segle XIV – Catalunya, 1358)
Dama. Filla de Gastó I de Foix, i de la princesa Joana d’Artois.
Es casà amb l’infant Pere, fill del rei Jaume II el Just i germà d’Alfons III el Benigne. El seu marit, que fou gran figura durant el regnat de Pere III el Cerimoniós, era en casar-se comte d’Empúries, però canvià després aquesta possessió per la del comtat de Prades (1341).
N’hagué quatre fills: Alfons I de Gandia, primer comte de Dénia i duc de Gandia; Joan de Prades, que seria comte de Prades; Jaume de Prades, bisbe de Tortosa i de València, després cardenal; i Elionor de Prades, muller del rei Pere I de Xipre.
A la seva mort, el seu marit prengué l’hàbit franciscà el 1358.
(Foix, Occitània, segle XIII – 1267)
Comtessa d’Urgell. Filla de Roger Bernat II de Foix i d’Ermengarda de Narbona, germana, per tant, de Roger IV de Foix, que era també vescomte de Castellbó.
En 1256, es casà amb el comte Àlvar d’Urgell, el qual havia considerat invàlid el seu matrimoni anterior i no consumat amb Constança de Montcada. El fet desencadenà una llarga guerra civil, ja que tant els Montcada com el rei Jaume I volgueren forçar Àlvar a desfer-se de Cecília i acceptar el matrimoni amb Constança.
Àlvar arribà a viure un any amb aquesta darrera, però va tornar amb Cecília i fins es refugià amb aquesta a la cort de Foix quan perdé quasi tots els seus territoris a mans dels seus irreductibles adversaris.
Àlvar morí en 1267, deixant Cecília de Foix amb dos fills, Ermengol X i Àlvar d’Ager i una filla, Cecília d’Urgell.
(Occitània, segle XIV – Catalunya, segle XV)
Dama. Filla de Roger Bernat III, vescomte de Castellbó del llinatge de Foix, i de Constança de Luna.
Es casà amb el comte Hug Roger II de Pallars. El seu marit lluità contra el seu nebot Mateu de Foix quan aquest envaí Catalunya el 1396. Fills seus foren Roger Bernat I, comte, Arnau Roger, bisbe d’Urgell i patriarca d’Alexandria, i Artau (II).
A la mort del seu marit (1416), en rebé les valls de Cardós, Espot i Berrós, entre Llavorsí i Escaló.
El 1432, el seu nét Arnau Roger IV li ocupà aquells territoris, però li foren tornats pels bons oficis de la reina Maria de Castella.
Dades dels Països Catalans 