(França, segle XIII – Catalunya ?, 1309)
Baronessa de Montcada i de Castellví de Rosanes. Filla de Gastó VII de Bearn.
Es casà amb l’infant Jaume Pere (1291), del qual no tingué descendència.
Aixó provocà que Jaume II de Catalunya volgués apoderar-se dels seus territoris, però no ho aconseguí i passaren als comtes de Foix.
(Catalunya, segle XIII – Vallbona de les Monges, Urgell, 1250)
Comtessa del Pallars Sobirà (1199-1229). Filla de Bernat II de Pallars Sobirà.
Es casà amb Guillem d’Erill i, més tard, amb Roger II de Coserans, a qui vengué el comtat perquè no havia tingut fills.
(Barcelona, 23 novembre 1872 – 8 maig 1956)
Compositora. Marquesa de Castelldosrius. Filla d’Eusebi Güell i Bacigalupi.
Estudià piano i orgue, a Barcelona i a París.
Musicà poemes de Jacint Verdaguer i escriví un Te Deum (1898) i un Stabat Mater (1917).
(Catalunya, segle XVI – 1604)
Dama. Filla de Miquel Gralla. Es casà amb Francesc de Montcada i de Cardona, segon comte i primer marquès del títol d’Aitona, que fou virrei del Principat i de València. En restà vídua el 1594.
Les seves restes, amb les del seu marit, foren posades en un sumptuós mausoleu de marbre, d’estil renaixentista, a la seu vella de Lleida.
Fills seus foren Gastó, segon marquès d’Aitona, i Joan, arquebisbe de Tarragona.
(Catalunya, vers 920 – vers 960)
Comtessa de Pallars. Filla de Miró II el Jove, comte de Cerdanya, i muller de Llop I de Pallars.
Llurs fills Ramon III, Borrell I i Sunyer I foren tots comtes de Pallars. D’aquesta manera el casal pallarès entroncava no sols amb el de Cerdanya-Besalú, sinó també amb el de Barcelona, ja que Goldregot era néta de Guifré I el Pilós.
(Catalunya, segle IX – segle X)
Dama. Era casada amb Benció, fill del comte Sunyer II d’Empúries.
El 915 el seu marit i el germà d’aquest, Gausbert, heretaren el comtat d’Empúries i el governaren associats. Benció morí en tot cas l’any següent i restà Gausbert de comte únic, ja que no quedaven fills mascles del matrimoni de Godlana.
Aquesta, segons Rovira i Virgili, podia ser una filla del comte Miró I de Rosselló, el germà de Guifré I el Pilós.
(Barcelona, 1 gener 1817 – 31 octubre 1905)
Banquer i polític. Fill d’Ignasi Girona i Targa (junt amb el qual fundà la Societat de Diligències i Missatgeries de Barcelona), i germà de Jaume, Casimir i Ignasi.
Creador de diversos bancs, el de Barcelona i l’Hispano Colonial, entre altres, participà en diferents empreses cívico-financeres.
Fou alcalde de Barcelona (1876), diputat conservador i senador, i refusà el ministeri de Finances i el marquesat que Cánovas del Castillo li oferí.
Entre altres obres de mecenatge, sufragà íntegrament la construcció de la façana de la catedral de Barcelona.
Autor, entre altres obres, d’Ensayo para arreglar el crédito i mejorar la situación de España (1865) i Arreglo, unificación y estimación completa de la deuda pública de España (1880).
Fou el pare d’Anna Girona i Vidal (Barcelona, segle XIX – 1925) Pagà el cimbori de la catedral de Barcelona i, vídua de Domènec Joan Sanllehy i Alrich, fou creada marquesa de Caldes de Montbui.
(Castella, segle XIII – Urgell, segle XIII)
Dama. Es casà en segones núpcies amb Ponç I d’Urgell, del qual restà vídua el 1243. El testament del seu marit li assegurava 2.000 morabatins malgrat el calamitós estat financer del comtat urgellenc.
Fill seus foren l’hereu Ermengol IX, mort impúber el mateix any 1243, Àlvar, dit abans Roderic i comte d’Urgell, Guerau, Elionor, casada amb Ramon de Montcada, i Marquesa, casada amb Guillem de Peralta.
El 1259, quan Pere de Montcada i Jaume I feren la guerra al seu fill Àlvar, es preocupà sobretot que no en patissin les viles urgellenques d’Albesa i Menàrguens, que eren seves. En rebé una garantia del rei.
Sembla que no donà pas la raó al seu fill quan aquest, abandonant la seva primera muller Constança de Montcada, es casà amb Cecília de Foix.
(Navarra, segle XIII – València, 15 juliol 1285)
Dama. Amistançada de Jaume I de Catalunya. Era vídua de Sancho Pérez de Lodosa.
Inicià la seva relació amb Jaume I el 1255, i per tal com aquest li havia fet promesa de casament, el papa considerà que hi havia entre ells autèntic vincle matrimonial.
El 1265 Teresa contragué la lepra, i el rei se’n separà definitivament. Teresa es reclogué al convent de la Saïdia de València, fundat per ella.
Fou mare de Jaume de Xèrica i de Pere d’Ayerbe, legitimats pel rei i cridats a la successió a falta dels fills legítims.
Sobrevisqué al rei.
(Sicília, Itàlia, segle XIII – segle XIV)
Dama. Muller de Gualter de Campagna de Mileto i amant del rei Jaume II de Catalunya per una sola nit, devers el 1287, durant el setge d’Agosta.
En tingué dos fills bessons, Sanç i Napolió. El primer moriria aviat.
El segon, des del 1316, tractaria amb no gaire fortuna de veure’s afavorit pel seu pare, i lluitaria al servei dels reis del Marroc. Alfons III i Pere III de Catalunya tractarien Napolió més generosament.
Gerolda, amb accions notarials, treballà per aclarir la situació dels seus fills.
Dades dels Països Catalans 