(Itàlia, vers 1265 – Barcelona, vers 1314)
Comtessa de Pallars Sobirà. Filla d’Eudòxia Làscaris.
Es casà amb el comte Arnau Roger I de Pallars. Mort aquest (1288), ella i les seves filles, Sibil·la, Violant i Beatriu, quedaren sota la protecció d’Alfons II de Catalunya.
El 1307 entrà en un convent, mentre governava el seu cunyat Ramon Roger I de Pallars, mort el qual, Sibil·la esdevingué la nova comtessa del Pallars.
(Barcelona, 1818 – 1887)
Fill de Pere Alexandre de Larrard i de Llauder.
Heretà el palau del carrer Ample de Barcelona i fou propietari d’una gran propietat a la muntanya Pelada de Gràcia, a la urbanització de la qual s’oposà tenaçment el 1885 i el 1886, cosa que permeté, tanmateix, uns quants anys més tard, en obrir els carrers de Larrard, de Milans, de Marianao i d’altres.
Fou el germà de:
Maria de la Concepció de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Es casà amb Ramon Maria de Milans i de Gregorio, de la família comerciant dels Milans.
Maria Dolors de Larrard i Juez-Sarmiento (Barcelona, segle XIX) Casada amb Ramon Maria de Sarriera i de Pinós, comte de Solterra. Continuà el negoci familiar, el qual fallí.
(Catalunya, segle XII – segle XIII)
Filla de Ponç Hug d’Entença, que era un fill del comte Ponç II i germà del comte Hug IV. La seva mare fou una Entença. És possible que Jussiana, potser per raons d’heretatge, n’adoptés el cognom.
Per gestions del rei Jaume I el Conqueridor, es casà amb l’oncle del monarca, Bernat Guillem, fill il·legítim de Guillem VIII de Montpeller i germanastre de la reina Maria I de Montpeller. El seu marit prengué certament el nom d’Entença i fou el gran defensor del Puig de Santa Maria, on morí el 1237.
Fills del matrimoni foren un altre Bernat Guillem d’Entença, i Sibil·la d’Entença, futura muller de Fortún de Bergua.
(Olot, Garrotxa, segle XV – Benavarri, Ribagorça, 1506)
Amistançada d’Alfons d’Aragó, comte de Ribagorça. Filla de Gregori de Jonquers, castellà de Roses.
Residí a Benavarri i arribà a ésser governadora del comtat de Ribagorça, que defensà contra els francesos i el comte de Pallars.
Enterrada al monestir dominicà de Llinars, del qual fou protectora.
(Saragossa o Sixena, Aragó, 1414 – Saragossa, vers 1455)
Comtessa de Foix, de Cardona i de Prades. Filla del comte Jaume II d’Urgell el Dissortat i d’Isabel d’Aragó, filla de Pere III el Cerimoniós i de Sibil·la de Fortià. Nasqué poc després de l’empresonament (1413) del seu pare al castell d’Urueña (Valladolid).
Morta la seva mare (1424), abandonà Alcolea, on residia, i s’instal·là a la cort de la reina Maria de Castella, esposa d’Alfons IV el Magnànim.
Es casà (1436) amb Joan I de Foix i, vídua al cap de poc, fou obligada a deixar el comtat de Foix (1444), i es maridà amb Joan Ramon Folc III de Cardona.
(Castella segle XIV – Catalunya, segle XV)
(o Joana de Gandia) Comtessa de Cardona. Filla menor de Pere, marquès de Villena, i de Joana, filla del rei Enric II de Castella.
El 1391 es casà amb Joan Ramon Folc I de Cardona, nomenat comte de Cardona el 1400. Sembla que rebé en dot els llocs ribagorçans de Calassanç i Açanui, els quals els deixà, en morir, al seu fill Hug.
Fills seus foren Joan Ramon Folc II, també comte; Jaume, bisbe i cardenal; Pere, frare de l’Hospital; Joana, muller de Bernat Gilabert de Centelles; Anton, bisbe d’Elna; Hug, casat amb Blanca de Navarra; i Violant, muller de Felip Albert.
Un cop vidu, el seu marit tornà a casar-se, amb Beatriu de Pallars.
(Catalunya, vers 1358 – 1416)
Comtessa d’Empúries. Filla de Felip Dalmau I de Rocabertí i de Montcada i de la seva segona muller, Esclaramunda de Fenollet.
Es casà amb Pere, fill segon del comte Joan I d’Empúries i germà de Joan II, també comte. Mort Joan II d’Empúries (1401), sense successió, el títol no reconegut passà a Pere (II), que morí a la darreria del mateix any. S’extingí així el segon casal d’Empúries, ja que Joana tampoc no havia tingut fills.
Els Rocabertí feren algunes reivindicacions no gaire insistents sobre el comtat d’Empúries, valent-se dels possibles drets de Joana. Aquesta conservà en propietat la baronia de Verges, que havia d’heretar el seu nebot, el vescomte Dalmau VIII de Rocabertí i Ferrandis d’Híxar.
(França, maig 1350 – Besiers, França, 16 setembre 1371)
Princesa de França. Filla de Felip IV de Valois i de Blanca de Navarra.
Promesa (1370) amb l’infant Joan, fill gran de Pere III el Cerimoniós i futur rei Joan I el Caçador.
Abans, però, hagué de renunciar els seus drets a la corona de França, i en el viatge d’anada a Catalunya morí de malaltia.
(Foix, França, després 1305 – Catalunya, 1358)
Comtessa d’Empúries, Ribagorça i Prades. Filla del comte Gastó I de Foix i de Joana d’Artois.
Es casà a Castelló (1331) amb un fill del rei Jaume II el Just, el comte Pere I d’Empúries.
Dels seus quatre fills, Alfons fou duc de Gandia i marquès de Villena, i Joan comte de Prades.
(Barcelona, 7 novembre 1344 – Castelló d’Empúries, Alt Empordà, 1384)
Comtessa d’Empúries. Filla de Pere III el Cerimoniós i de Maria de Navarra.
A causa d’interessos dinàstics va ésser objecte de tractes matrimonials amb Enric de Trastàmara, Joan II de França i Pere I de Castella, entre d’altres. Finalment, es casà a Barcelona (1373) amb el comte Joan I d’Empúries, cosí del seu pare.
Sembla que morí a conseqüència d’un mal tracte que rebé de Pere III davant la Cort quan intercedia a favor del seu marit, Joan I, en rebel·lia i perseguit pel rei. Fou enterrada a Poblet.
Dades dels Països Catalans 