(Normandia, França, segle XIV – Lleida, 1403)
Clergue i doctor en dret civil. Bisbe de Dacs (Gascunya) fins el 1392.
Fou bisbe de Vic (1392-93) -on es destacà per la seva tasca de jurista-, d’Osca (1393-1403) i de Lleida (1403).
(Toro ?, Lleó, Castella, 1403 – Saragossa, Aragó, 19 octubre 1439)
Marquesa de Villena. Germana del rei Joan II de Catalunya. Es casà (1420) amb l’infant Enric d’Aragó, germà d’Alfons IV de Catalunya, i secundà la seva política de domini del regne castellà.
Empresonat el seu marit per Joan II (1422), es refugià a València fins que fou alliberat (1425); s’hi reuní el 1433 a Portugal, on aquest s’havia refugiat.
Morí de part, i està enterrada al monestir de Poblet.
(Catalunya, vers 1366 – 1410/11)
Vicealmirall de Catalunya. Participà (1391) en un estol organitzat per combatre els corsaris de Sicília; l’any següent Joan I el Caçador el designà vicealmirall en una frustrada expedició de càstig contra els sards rebels. Amb el mateix càrrec prestà servei a l’armada de Martí I el Jove a Sicília.
Quan Martí I l’Humà el substituí per Guerau de Palou (1397), ambdós rivalitzaren pel càrrec i els seus partidaris s’enfrontaren violentament a Barcelona.
Tot i recuperar el càrrec el mateix any, fou empresonat pel rei, per tal d’aturar la lluita.
Els seus germans foren:
Miquel Marquet (Catalunya, segle XIV – 1403) i Jaume Marquet (Barcelona, segle XIV – 1404) Fou mestre de la seca de Barcelona des del 1390, mostassaf el 1394 i conseller cinquè el 1395.
(Catalunya-Aragó, 24 febrer 1403 – Villacastín, Castella, 18 febrer 1445)
Reina de Castella. Era filla de Ferran I de Catalunya i d’Elionor d’Alburquerque, de qui heretà la senyoria de Montalbán.
Fou casada (1420), a Àvila, amb el seu cosí germà Joan II de Castella; les esponsàlies, però, s’havien celebrat el 1418, a Medina del Campo. Intervingué poc en la política.
Fou mare d’Enric VI de Castella. Fou sepultada al monestir de Guadalupe.
(Catalunya, segle XIV – 1403)
Dama. Filla petita de Pere de Prades i de Joana de Cabrera.
El 1395 morí el seu pare, quan el títol comtal de Prades pertanyia encara al seu avi Joan.
Com la seva mare i les seves germanes -una d’elles Margarida, futura reina-, fou protegida pel rei Martí I l’Humà, el qual negocià el seu matrimoni amb Francesc de Ventimiglia, fill d’un dels més poderosos barons sicilians, però morí tanmateix poc abans de casar-se.
Dades dels Països Catalans 