(Catalunya, vers 1040 – 1098/99)

Vescomte de Cardona. Era fill segon de Folc I i de Guisla, néta de Borrell II de Barcelona.

El seu germà gran i vescomte, Ramon Folc I, morí el 1086 lluitant contra els sarraïns al castell de Maldà. L’hereu del mort, Bremond II, caigué presoner a la mateixa acció i morí aviat, en captiveri. Folc II hagué d’assumir la governació del vescomtat, de primer com a regent i després com a hereu.

Havia seguit l’estat eclesiàstic. Devers el 1089 fou elegit bisbe d’Urgell en oposició a Guillem Arnau de Montferrer. Segons sembla, no inquietà gaire el seu rival titular ni es mogué de Cardona. El 1095, a la mort del bisbe Bertran de Barcelona, ocupà aquesta seu.

Morí aviat. Exercí el vescomtat fins a la seva mort o bé fins a la majoria d’edat del seu renebot Bernat Amat de Claramunt, fill de Deudonat Bernat de Claramunt i d’Ermessenda de Cardona, filla aquesta del difunt germà de Folc, Ramon Folc.

El títol vescomtal de Cardona es transmeté així per línia femenina, i els Claramunt adoptaren el cognom de Cardona.