Arxiu d'etiquetes: crítics/ques

Broch i Huesa, Àlex

Deixa un comentari

(Barcelona, 19 desembre 1947 – )

Crític literari. Llicenciat en filologia romànica, s’ha especialitzat en la crítica literària dels autors del segle XX.

Ha escrit en diversos diaris i revistes i ha publicat Literatura catalana dels setanta (1980), Literatura catalana: balanç de futur (1985), Poesia Catalana. Antologia 1936-1968 (1985), Literatura catalana dels anys vuitanta (1991), Forma i idea en la literatura contemporània (1993) i diverses antologies de prosa i de poesia.

Fou secretari del Centre Català del PEN Club Internacional (1979-85), i posteriorment, director literari adjunt d’Edicions 62.

Bou i Maqueda, Enric

Deixa un comentari

(Barcelona, 3 març 1954 – )

Crític literari i historiador de la literatura catalana. Estudià filosofia i lletres i es doctorà en filologia catalana amb una tesi sobre Guerau de Liost.

Professor universitari, ha exercit la docència a universitats dels EUA.

Ha publicat diversos llibres sobre les obres d’escriptors catalans i ha estat un dels col·laboradors de la Història de la Literatura Catalana de Martí de Riquer, Antoni Comas i Joaquim Molas.

Bofill i Ferro, Jaume

1 Resposta

(Barcelona, 28 febrer 1893 – 12 juliol 1968)

Crític literari i poeta. Fou deixeble de Carles Riba a la Fundació Bernat Metge per a la qual traduí poetes grecs, Rilke i Proust.

Del grup de Josep Carner, fou un crític sobresortint del noucentisme; aplica a la crítica el seu humanisme i la seva sensibilitat amb un mètode lliure.

Va exèrcir com a crític a “La Publicitat” i a la “Revista de Catalunya”, des d’on va defensar un nou concepte de la crítica entesa com a activitat artística.

Publicà Vint-i-cinc anys de crítica (1959) i Cent anys de poesia catalana (1968). Deixà un extens estudi inèdit sobre els poetes catalans moderns.

Beser i Ortí, Sergi

Deixa un comentari

(Morella, Ports, 16 desembre 1934 – Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental, 15 gener 2010)

Crític literari. Professor a la Universitat Autònoma de Barcelona.

És autor de Narcís Oller: La societat catalana de la restauració (1965). En castellà ha publicat Leopoldo Alas, crítico literario (1968) i Leopoldo Alas: teoría i crítica de la novela española (1972), a més d’una edició crítica de La Regenta de Clarín (1989) i l’estudi Clarín y la Regenta (1995).

Bertran i Tintorer, Marc Jesús

5 Respostes

(Barcelona, 4 setembre 1872 – 4 gener 1934)

Musicòleg, crític musical i escriptor. Fill d’Eduard Bertran i Rubio, i germà de Pau Maria. Exercí durant quinze anys la crítica musical de “La Vanguardia” i més tard la d’“El Día Gráfico”.

Inicià a Barcelona un Museu del Teatre i de la Música, del qual fou conservador.

És autor, entre altres composicions, de Los maestros cantores de Nuremberg (1905), La danza en el teatro (1908), Entre el telar y el foso (1910), La tonadilla y la danza (1915) i El Gran Teatre del Liceu de Barcelona (1926), i escriví, en castellà, novel·les i obres teatrals.

Benach i Olivella, Joan Anton

Deixa un comentari

(Vilafranca del Penedès, Alt Penedès, 1936 – Barcelona, 10 febrer 2024)

Crític teatral i periodista. S’inicià com a crític de teatre en “El Correo Catalán” (1966-79), tasca que continua, d’ençà del 1985, en “La Vanguardia” amb rigor i agudesa.

Entre el 1979 i el 1983 fou delegat dels Serveis de Cultura de l’ajuntament de Barcelona i des del 1986 dirigí la revista “Barcelona Metròpoli Mediterrània”.

Baulenas i Setó, Lluís Anton

Deixa un comentari

(Barcelona, 21 setembre 1958 – )

Escriptor i crític literari.

Destaca per la seva obra narrativa (Neguit, 1988; Càlida nit, 1990, Noms a la sorra i Alfons XIV. Un crim d’Estat, finalistes del premi Sant Jordi 1994 i 1996; El fil de plata, 1998) i per la dramàtica (Històries negres, 1987; Frenopàtic, 1988; El pont de Brooklyn, 1995).

És també divulgador dels clàssics catalans i traductor.

Arqués i Arrufat, Ramon

Deixa un comentari

(Juneda, Garrigues, 29 juliol 1874 – les Borges Blanques, Garrigues, 20 juny 1956)

Crític i historiador de la literatura. Estudià dret i lletres a Barcelona i es doctorà a Madrid. Notari a Vilassar i després a les Borges Blanques.

Escriví articles de crítica literària, jurídics i bibliogràfics, i col·laborà al “Bolletí del Diccionari de la Llengua Catalana”.

Alió i Brea, Francesc

5 Respostes

(Barcelona, 27 març 1862 – 31 març 1908)

Compositor. Estudià piano amb Carles G. Vidiella i composició amb Anselm Barba, Antoni Nicolau i Felip Pedrell.

Escriví Sis melodies per a cant i piano (1887) amb versos de Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Francesc Matheu i Apel·les Mestres. Publicà un recull de Cançons populars catalanes (1891) harmonitzades, amb un pròleg de Felip Pedrell, i algunes peces de piano.

Exercí la crítica musical a “El Poble Català” (1905-06).

Fou un dels principals iniciadors del renaixement musical català; gràcies a ell, la cançó popular catalana s’introduí en els ambients de la burgesia barcelonina.

Yxart i de Moragas, Josep

8 Respostes

(Tarragona, 10 setembre 1852 – 25 maig 1895)

Crític literari. Va cursar el batxillerat a Tarragona, i la carrera de dret a la Universitat de Barcelona, que va exercir poc temps, ja que es va dedicar fonamentalment a la crítica i, esporàdicament, a la poesia.

És com a crític que va merèixer una gran fama de testimoni i jutjador de la vida intel·lectual de la Renaixença catalana. L’interessava especialment la crítica teatral. Va ésser mantenidor dels Jocs Florals de Barcelona els anys 1885 i 1886.

Va dirigir la “Biblioteca de Arte y Letras”, de la casa editora Domènech i Cia -on va publicar una traducció dels drames de Schiller (1883), Las mujeres de Goethe de P. de S. Víctor (1884), Tres poesies (1983) i un assaig biogràfic crític de Marià Fortuny (1881)- i la “Biblioteca Clásica” de Cortezo i Cia, on va fer pròlegs de diversos escriptors castellans. En El arte escénico en España (1893) va reunir les crítiques fetes a “La Vanguardia”.

Els Jocs Florals de Barcelona de l’any 1879 van premiar-li un estudi magistral titulat Lo teatre català. Son passat, present y pervenir, del qual el setmanari “La Miscelània”, li havia publicat, el 1874, un esbós. Del 1886 al 1890 va publicar 5 volums titulats El año pasado, on passava revista als esdeveniments intel·lectuals de l’època a Barcelona.

Essent president de l’Ateneu Barcelonès, hi va inaugurar el curs acadèmic de 1885-86, amb una conferència titulada La crítica literària contemporània.

Les poesies figuren col·leccionades en les seves Obres catalanes, prologades per Joan Sardà.