Arxiu d'etiquetes: crítics/ques

Folguera i Poal, Joaquim

6 Respostes

(Santa Coloma de Cervelló, Baix Llobregat, 25 octubre 1893 – Barcelona, 23 febrer 1919)

Crític literari i poeta. Fill de Manuel Folguera i Duran. A causa d’una greu malaltia va haver d’abandonar els estudis d’enginyeria.

Va ésser un dels membres més destacats i ben dotats de l’avantguarda noucentista i va assajar la poesia cal·ligràfica. Traductor de poetes francesos i italians, col·laborà també a diverses publicacions.

Va publicar tres llibres de poemes i alguns assaigs, dels quals destaca Les noves valors de la poesia catalana (1919). Com a poeta simbolista, donà a conèixer uns Poemes de neguit (1915) i El poema espars (1917). Pòstumament sortiren Poemes (1920), Articles (1920), Traduccions i fragments (1921) i Cartes a Claudi Rodamilans.

Amb J.M. López-Picó va fundar la publicació “La Revista” (1915).

Faulí i Olivella, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 8 setembre 1932 – 6 octubre 2006)

Periodista i crític literari. Llicenciat en dret i en filologia catalana.

Ha col·laborat en diverses publicacions, principalment al “Diario de Barcelona” (1962-76) i ha estat director del diari “Avui” (1976-77 i 1986-87).

Secretari dels mantenidors dels Jocs Florals de Barcelona des del 1980, fou nomenat l’any 1981, cap de premsa de la Generalitat.

Ha publicat Costa Brava (1965), Els nous mossens (1965), Vida de Joan Prim (1966), Calaix de crític (1973), Notes sobre l’any 1906 (1973), L’interludi tràgic 1939-1975 (1981), Premis literaris catalans (1983), Convergència és així (1992) i Diccionari de catalans de ficció (1995).

Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

Fargas i Soler, Antoni

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1813 – Barcelona, 17 juliol 1888)

Compositor i crític musical. Rebé la seva formació musical a Barcelona, ciutat on residí.

Fundà la Societat Filharmònica de Barcelona (1844), després (1850) Centre Filharmònic. Fou crític musical al “Diario de Barcelona” a partir del 1845, i són notables les seves ressenyes operístiques.

És autor de diverses obres sobre música, com Diccionario de la música (1852), Biografías de los músicos más distinguidos de todos los países (1866), Influencia de la música en la sociedad (1885) i Utilidad de la música (1878).

Sostingué una polèmica amb Joaquim Marsillach, en defensa de l’òpera italiana.

Fou germà seu Pau Fargas i Soler  (Barcelona, 1818 – 1 novembre 1883)  Compositor. En la seva producció destaca una Missa de Rèquiem.

Díaz-Plaja i Contestí, Guillem

3 Respostes

(Manresa, Bages, 23 maig 1909 – Barcelona, 27 juliol 1984)

Assagista i crític literari. Professor de literatura espanyola, fou Premi Nacional de Literatura el 1936 i membre de la Real Academia de la Lengua (des del 1967).

Seguidor i divulgador de l’obra d’Eugeni d’Ors i també preocupat per divulgat el seu pensament estètic, produí una abundant bibliografia, entre la qual figuren Modernismo frente al Noventa y ocho (1951), Papers d’identitat (1959) i Literatura y contorno social (1978).

També són importants els estudis sobre literatura catalana: L’avantguardisme a Catalunya i altres notes de crítica (1930), Cartes de navegar (1935), De literatura catalana. Estudis i interpretacions (1956), Papers d’identitat (1959), Viatge a l’Atlàntida i retorn a Ítaca (1962) i La defenestració de Xènius (1967).

Curet i Payrot, Francesc de Paula

3 Respostes

(Barcelona, 14 desembre 1886 – Tiana, Maresme, 27 novembre 1972)

Crític i historiador del teatre català. Són notables els seus treballs, com La municipalització del teatre a Barcelona (1915), El teatre català davant el renaixement patriòtic (1916), El arte dramático en el resurgir de Cataluña (1917), Cicle històric del teatre català (1924), Ignasi Iglésias i el poble (1928) i Teatres particulars a Barcelona en el segle XVIII (1935).

Fou un dels fundadors de la revista “El Teatre Català” (1912-17), de la qual també fou director. Va publicar l’estudi folklòric Visions barcelonines (10 volums, 1952-58), en col·laboració amb Lola Anglada, i una història de l’escena catalana en fascicles (El teatre català, 1967).

Corral López-Doriga, María de

Deixa un comentari

(Madrid, 1940 – )

Gestora cultural. El 1981 s’incorporà a la Fundació “La Caixa” com a directora d’arts plàstiques. A partir del 1985 començà a formar la col·lecció d’art contemporani d’aquesta institució.

De l’any 1991 al setembre de 1994 treballà a Madrid. A partir del 1995 es reincorporà a la Fundació “La Caixa” com a directora de la col·lecció d’art contemporani i assessora d’arts plàstiques.

Assessora de diferents institucions i esdeveniments culturals, també exercí com a comissària d’exposicions i membre de jurats, i ha rebut diversos guardons per la seva trajectòria professional.

Comas i Pujol, Antoni

5 Respostes

(Mataró, Maresme, 3 gener 1931 – Barcelona, 24 març 1981)

Investigador i crític literari. Primer catedràtic de llengua i literatura catalanes a la Universitat de Barcelona des de l’any 1965.

Són remarcables les seves edicions de textos de santa Teresa i Joan Boscà i l’estudi de l’obra de Ramon Vidal de Besalú.

Va publicar els llibres Les excel·lències de la llengua catalana (1967), Assaigs sobre literatura catalana (1968), el monumental i erudit estudi sobre el segle XVIII (1972) dins la sèrie Història de la literatura catalana, dirigida per Martí de Riquer, i Joan Alcover (Aproximació a l’home, al seu procés i la seva obra) (1978), Un segle de poesia catalana (1968, amb Bofill i Ferro), Antologia poètica: Guerau de Liost (1979) i Antologia de la literatura catalana (1981).

Coma i Sanpere, Xavier

Deixa un comentari

(Blanes, Selva, 12 novembre 1939 – Barcelona, 14 febrer 2017)

Crític i especialista en còmics. Després de llicenciar-se en dret es dedicà a la creació publicitària i més tard a la crítica periodística, col·laborant en diverses publicacions.

S’ha ocupat de temàtiques com el jazz, el cinema, la novel·la negra i sobretot el còmic, dotant-lo d’una historiografia abans inexistent a Espanya.

Ha publicat Los cómics un arte del siglo XX (1978), Del gato Félix al gato Fritz (1979), La novela negra (1980) i El espíritu de los cómics (1983). Ha dirigit les obres de caire enciclopèdic La historia de los cómics (1983) i Cómics clásicos y modernos (1988).

Coll i Vehí, Josep

Deixa un comentari

(Barcelona, 4 agost 1823 – Girona, 29 desembre 1876)

Escriptor i crític. Fou catedràtic de retòrica i poètica a Madrid i més tard passà a la Universitat de Barcelona.

Amb el pseudònim Garibay col·laborà a “El Genio” i “El Ángel Exterminador” (1844-45) i, a partir del 1854, al “Diario de Barcelona”.

Va deixar publicades, entre altres, obres com Compendio de retórica y poética (1862), Modelos de poesías castellanas (1871) i Los refranes del Quijote, ordenados y glosados (1874).

El seu germà fou Narcís Coll i Vehí  (Palamós, Baix Empordà, 1825 – Camprodon, Ripollès, 1851)  Músic. És autor de la música de l’obra escènica El doctor burlado (1846), de Víctor Balaguer, i d’una memòria sobre moral mèdica (1849).

Claveria Lizana, Carlos

Deixa un comentari

(Barcelona, 25 març 1909 – Oviedo, Astúries, 16 juny 1974)

Erudit i crític literari en castellà. Dedicat a la investigació literària i lingüística, ensenyà literatura en diverses universitats de l’estal espanyol i de l’estranger.

El seu primer llibre, Cinco estudios de literatura española moderna (1945), és un brillant assaig de crítica comparada sobre la novel·lística contemporània. Publicà també Temas de Unamuno (1953), Estudios hispanosuecos (1954) i altres.

Fou membre de la Real Academia Española des del 1971.