Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Dusai, Pere

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XV – 1467)

Fill de Pere Dusai i de Pol (Barcelona, segle XV). Fou membre destacat del partit de la Biga, tant a la generalitat com a la casa de la ciutat, on ocupà els més alts càrrecs (fou diputat en 1449-52 i conseller en cap el 1446).

Es casà amb la seva cosina germana Constança (o Contesina) Durall i Casa-saja, germana de Galceran Durall, conseller primer de Barcelona (1477). Durant la guerra contra Joan II romangué a Barcelona.

Foren fills seus:

  • Joan Dusai i Durall  (Illes Balears, segle XV)  Doctor en ambdós drets. Fou virrei de Sardenya (1491-1507). Nomenat protonotari reial l’any 1461, esdevingué un fidel reialista i dugué a terme missions difícils prop de les autoritats del Principat. Obtingué de Joan II de Catalunya que perdonés els maonesos que s’havien associat a la revolta dels catalans. Es distingí per la seva rectitud. Inicià les sessions del parlament sard (1497-1511).
  • Ramon Dusai i Durall  (Barcelona, segle XV)  Canonge i vicari general de Barcelona i bon orador.

Durfort, Romeu

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 1285)

Ciutadà. Potser fill de Guillem, conseller de la ciutat.

Era molt jove i anomenat pel diminutiu de Romicó quan s’incorporà a les forces contra la gran croada de França (1285). Era molt distingit per l’afecte de Pere II el Gran, que el tenia al seu seguici.

Fou ferit de mort a la batalla de Santa Maria d’Agost. El rei, en veure’l agonitzant sota l’escut, encara tractà d’auxiliar-lo i de posar-lo sobre el seu propi cavall.

Durfort, Guillem -ambaixador-

1 Resposta

(Barcelona, segle XIII)

Ambaixador. Conseller segon (1283 i 1285) i primer (1291) de Barcelona. Estigué amb Jaume I de Catalunya en la lluita contra la revolta nobiliària de l’any 1274.

Fou enviat a Londres, juntament amb Conrad Llança, per Alfons II de Catalunya per tal d’aconseguir l’ajut econòmic d’Eduard I d’Anglaterra per a la lluita catalana contra els angevins i el papa.

L’any 1290 fou ostatge del rei per tal de garantir l’entrada de Carles d’Anjou i de Jaume II de Mallorca als territoris del Principat. El 1291 va prendre part en la pau de Brignoles.

Participà també en un tractat amb Gènova, i preparà la pau d’Anagni (1295). L’any següent acompanyà el rei Jaume II el Just en la lluita contra els castellans a Múrcia.

Desvalls, Joan

Deixa un comentari

(País Valencià, segle XIV – segle XV)

Conseller de Martí I de Catalunya. Conseller de Barcelona diverses vegades. Conclogué el matrimoni de Martí I el Jove amb Blanca de Navarra (1401).

Capità de tres naus de l’armada que anà a Sardenya (1409) per tal d’ajudar l’infant Martí el Jove.

Prengué part en el combat naval de Limaire i destacà en la batalla de Sanluri, on fou un dels tres catalans que entraren amb el seu estendard al castell assetjat; envià una relació dels fets als consellers de Barcelona.

L’any 1420 tornà a ésser conseller segon de Barcelona.

Desvalls, Bertran

Deixa un comentari

(Barcelona, segle XVII)

Polític. Fou el membre més destacat d’un llinatge que intervingué durant dos segles llargs a la vida pública barcelonina. Tenia el títol de ciutadà honrat.

El 1618 era elegit conseller tercer per mort del titular en funcions. Fou conseller en cap en 1626-27. Actuà sovint com a representant o missatger del Consell de Cent.

El 1634 formà part de l’ambaixada tramesa a Perpinyà per veure-hi el virrei, duc de Cardona, i protestar de l’impost dit dels quints.

L’any següent, arran de les disputes sorgides entre el capítol de la seu de Barcelona i el Consell, fou ambaixador d’aquest davant el papa.

Destorrent i Casa-saja, Jaume

8 Respostes

(Barcelona, vers 1430 – 1499)

Noble i polític. Fill de Pere Destorrent i germà de Pere. Durant la guerra contra Joan II (1462-72) lluità en el bàndol reialista. En acabar aquesta, aglutinà entorn seu un partit format per elements oligàrquics i reialistes.

Conseller en cap durant el període 1478-79 i, el 1484, sota Ferran II el Catòlic. Aquest darrer any finançà i dirigí la milícia ciutadana contra l’alçament dels remences de Pere Joan Sala.

De primer com a advocat de la Generalitat (des del 1487) i després com a conseller en cap de la reial ordre (1490) i regent de la cancelleria, col·laborà estretament amb Ferran II en la reforma de la Generalitat (des del 1488) i de l’organització municipal de Barcelona (1491-93), orientades a anul·lar el privilegi d’Alfons IV el Magnànim a favor del braç popular i a afavorir el poder de l’oligarquia al Consell de Cent i al Trentenari.

Desplà i d’Oms, Lluís

7 Respostes

(Barcelona, 1444 – 6 febrer 1524)

Eclesiàstic. Fou ardiaca major de la catedral de Barcelona, rector de l’església dels Sants Just i Pastor i de les parròquies d’Alella, Argentona, Badalona i Vilassar, i prepòsit de València.

Fou proposat com a bisbe de Barcelona (1505), però hi renuncià. Defensà aferrissadament els privilegis eclesiàstics, fet que li valgué enemistats. Diputat, presidí la Generalitat (1506-09).

Nomenat ardiaca de la seu de Barcelona, convertí la Casa de l’Ardiaca en un palau (avui Arxiu Històric de la Ciutat), i hi reuní una notable col·lecció de monuments romans.

Conseller de Joan II el Sense Fe i Ferran II el Catòlic, que el féu visitador de les obres del monestir de Montserrat i féu restaurar la capella de Sant Julià de Montjuïc.

Desplà, Francesc

2 Respostes

(Barcelona, segle XV – després 1462)

Cavaller. Fou diverses vegades conseller de la ciutat i des del 1436 formà part del consell que assessorà la reina Maria de Castella mentre Alfons IV el Magnànim era a Nàpols.

Durant la guerra contra Joan II va estar al servei de Carles de Viana, i posteriorment, amb el seu fill Guerau, formà part del partit francòfil, al servei de Lluís XI.

Detingut per les forces de Pere IV de Portugal, rei dels catalans, fou cedit a Joan II en un canvi de presoners.

Desllor, Simó

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – segle XIV)

Cavaller. Germà de Guillem. Seguí l’expedició de Pere II el Gran a Sicília.

Fou un dels tres elegits per a custodiar i conduir el príncep de Salern Carles II el Coix, presoner a la batalla naval de Nàpols, el 5 de juliol de 1284. Després de portar-lo al Castell Nou de Barcelona, el dugueren al castell de Siurana, on passà quatre anys.

Fou conseller del rei Jaume II el Just. El 1314 fou un dels encarregats de pactar a València, amb els ambaixadors del rei de Xipre, l’enllaç de Jaume II amb Maria de Lausignan.

L’any següent, per ordre del monarca, s’embarcà en una galera amb el seu germà Guillem, per sortir a l’encontre de la núvia.

El 1317 organitzà el viatge a Montserrat de la reina Maria.

Desfar, Riambau

Deixa un comentari

(Catalunya, segle XIII – vers 1327)

Cavaller. Lluità a la batalla del cap Orlando, a Sicília (1299), a favor de Jaume II de Catalunya i prengué part en les campanyes de Múrcia i d’Almeria.

Fou veguer de Vilafranca i de Montblanc (1310) i de Girona–Besalú (1312, 1317 i 1318).

El 1313 anà a Sicília amb quatre galeres; pel camí coincidí amb l’estol en què viatjava el cronista Ramon Muntaner, amic seu, i l’acomboià fins a Messina.

Fou conseller reial (1321-22).