(Sicília, Itàlia, segle XIII – 1299)

Cavaller. Fou criat i educat a la cort de l’infant Pere i Constança de Sicília, juntament amb els seus germans, Manfred i Margarida, i amb Roger de Lloria, tots els quals havien vingut amb la reina.

Anà a Tunis com a ambaixador i poc després hi tornà (1278) com a almirall de l’estol català en defensa dels interessos d’Abú-Isac contra Al-Uatic. Fou procurador reial a València, i intervingué en l’aixecament dels sicilians contra els angevins (1282). Acompanyà Pere II el Gran al desafiament de Bordeus.

Alfons II el Franc (1285) li concedí nous càrrecs i prebendes, i, com a ambaixador per la qüestió del tractat d’Oleron, acudí (1287) davant el rei d’Anglaterra. Perdé els béns i càrrecs quan es decidí a oposar-se a la política de Jaume II el Just a Sicília. Morí en una batalla naval contra Jaume II.

Foren germans seus, Manfred i Margarida Llança.