Arxiu d'etiquetes: consellers/es

Espens, Pere d’

2 Respostes

(Lleida, segle XIII – segle XIV)

Jurisconsult. Ensenyà a la universitat de Lleida.

En 1315 consta el seu caràcter de testimoni en un jurament fet pel rei Jaume II el Just al palau de Barcelona. En 1344 fou representant de la seva ciutat a l’assemblea parlamentària de Barcelona per determinar la sort de Jaume III de Mallorca, desposseït aleshores per Pere III el Cerimoniós.

Per aquesta època era conseller del monarca i li serví especialment d’assessor jurídic a les accions contra Jaume.

Entre els seus escrits destaquen uns comentaris als Usatges.

Escrivà, Guillem -cavaller, s. XIII-

1 Resposta

(Xàtiva, Costera, segle XIII – Besalú, Garrotxa, 15 agost 1285)

Cavaller. Servent de la host reial. Era acompanyant del rei Pere II el Gran, en funcions d’escuder.

Morí a la batalla de Santa Maria d’Agost, durant la Croada contra Catalunya, lluitant contra els francesos al costat del monarca. Havia estat el primer a reconèixer la força de l’enemic.

Trobà la mort tot just després de rematar, per ordre del rei, un cavaller descavalcat i estabornit pel mateix sobirà.

El citen Bernat Desclot, probable parent seu, i Ramon Muntaner.

Ervigi Marc

Deixa un comentari

(Catalunya, abans 975 – després 1009)

Jurista i bisbe auxiliar de Barcelona (vers 1002). Conegut també amb el nom simple de Marc. Potser d’origen foraster, el 975 era escriptor notari i sacerdot.

Actuà d’assessor jurídic dels bisbes Vives i Aeci. Redactà un gran nombre de documents notarials i alguns de caire litigiós, més en consonància amb el títol de jutge, que emprà sempre a partir del 988.

Gaudí de la confiança de les famílies comtals, especialment d’Oliba Cabreta, que el reclamà la vetlla de partir cap a Montecassino (987/988).

Jutge benigne segons un contemporani, contribuí a la formació científica del famós jurista Ponç Bonfill Marc, suposat fill seu sense prou fonament.

Erill-Orcau i de Sentmenat, Alfons (II) d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XVI – Madrid, 1629)

Comte d’Erill i baró d’Orcau i de Rubinat. Fill de Felip I d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill.

Batlle general de Catalunya (1608), lluità contra el bandolerisme a les comarques de Lleida (1613). Fou conseller reial de Felip III i comanador de Villamayor a l’orde de Sant Jaume.

Lloctinent i capità general de Sardenya (1617) per dos triennis, hi convocà el parlament (1621) i s’ocupà de la defensa contra els turcs. Novament sembla que fou nomenat virrei de Sardenya, poc abans de la seva mort.

Erill i de Centelles -germans-

10 Respostes

Eren fills de Francesc (I) d’Erill i d’Orcau.

Berenguer d’Erill i de Centelles  (Catalunya, segle XV – després 1484)  El 1431 figurava entre els assistents, a Barcelona, a l’enterrament de la reina vídua Violant de Bar. Serví Alfons IV el Magnànim. Aquest el nomenà, el 1454, virrei de l’illa de Còrsega, on alguns del nobles locals propugnaven i sostenien la unió jurídica amb la Corona d’Aragó, tanmateix poc efectiva. El 1466 fou ambaixador de Joan II el Sense Fe davant el papa.

Francesc d’Erill i de Centelles  (Ribagorça, segle XV – Sardenya ?, Itàlia, vers 1458)  Acompanyà Alfons IV el Magnànim a les seves primeres campanyes d’Itàlia (1423). Fou majordom i conseller del rei. A la batalla de Ponça fou fet presoner (1435); fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles (1452). Fou virrei de Sardenya (1437-38) i majordom de Joan II el Sense Fe. Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei (1441), i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui (1450).

Joan Roger (I) d’Erill i de Centelles  (Catalunya, segle XV)  Baró d’Anglesola. Es casà amb Elionor de Montcada, que li aportà en dot la baronia d’Anglesola. Fou pare de Joana, Guillem Ramon i Francesc (II) d’Erill i de Montcada.

Erill i de Castellvell, Guillem (IV) d’

2 Respostes

(Catalunya, segle XIII – Peníscola, Baix Maestrat, 1317)

Senyor de Castellvell. Adoptà com a primer cognom el de la seva mare, Sibil·la d’Erill en rebre la baronia d’Erill del seu cosí Guillem (III) d’Erill i de Coserans (1303).

Consta en el seguici reial des del 1308. Assistí al casament de l’infant Alfons amb Teresa d’Entença (1314) i signà la donació que els hi fou feta del comtat d’Urgell.

Deixà la baronia al seu fill Arnau (II) d’Erill i de Mur i prengué l’hàbit de Montesa en ésser fundat aquest orde, del qual fou, per indicació del papa, el primer mestre (1319).

Erill i d’Anglesola, Arnau d’

4 Respostes

(Catalunya, segle XIV – abans 1423)

Senyor de Selgua.

Fou nomenat lloctinent a diverses poblacions d’Aragó des del 1394 fins al 1410 per Martí I l’Humà, càrrec des d’on reprimí les lluites entre els nobles aragonesos.

Durant l’interregne (1410-12) assistí al parlament d’Alcanyís (1411) i a les Corts convocades per Ferran I d’Antequera a Saragossa (1412).

Després serví Ferran I durant la rebel·lió de Jaume d’Urgell (1413), informant dels moviments de l’enemic i organitzant la campanya.

Entença i de Montcada, Guillem d’

5 Respostes

(Catalunya, abans 1276 – 1321)

Baró d’Entença. Fill i hereu de Berenguer V d’Entença, i germà de Berenguer i de Saurina.

Fou conseller reial, i el 1296, durant el regnat de Jaume II el Just, lluità contra els castellans a Múrcia.

Tingué plets amb els templers per la batllia d’Ascó, i amb la família dels Montcada a causa d’uns problemes jurisdiccionals.

L’any 1307 fou procurador de València, i el 1308 reclamà els castells de Sicília (de Castel i Francavila) i altres béns que havien estat presos pels genovesos al seu germà Berenguer.

Entença, Manuel d’ -cavaller-

5 Respostes

(Catalunya, segle XIV – després 1387)

Fill natural de Ponç Hug d’Entença. Armat cavaller (1345), acompanyà Pere III el Cerimoniós a Sardenya (1354), on obtingué el lloc de Pula i altres castells i llocs diversos. Fou conseller reial i prengué part en la guerra de Castella.

A Sardenya, fou fet presoner pel jutge d’Arborea Marià IV (1369); alliberat, tornà a la cort, on fou promotor de negocis del rei.

A més d’alguns llocs aragonesos que li havia venut el rei (1381), fou senyor del castell de Barbastre, heretat dels seus nebots.

Dusai i Ricard, Eimeric

3 Respostes

(Catalunya, segle XIV)

Conseller de Barcelona (1349-58). Fill de Guillem Pere Dusai i Marquet.

Fou canvista i posseïdor d’una de les taules de canvi més importants de la ciutat. Associat amb el canvista Jaume de Gualbes, dugué a terme operacions d’envergadura al servei de Pere III de Catalunya.

Morí sense fills, i la família continuà amb els descendents del seu germà:

Barceló Dusai i Ricard  (Barcelona, segle XIII – segle XIV)  El seu germà el casà (1303) amb la pubilla Guillema Durfort i de Montjuïc, hereva d’aquesta poderosa família del carrer de Montcada.