(Granollers de Rocacorba, Gironès, segle XV – Barcelona, 28 març 1485)

Capitost remença. Participà en la guerra civil catalana en el bàndol reialista, al costat de Verntallat. Intervingué en defensa de Ferran II quan fou assetjat pel comte de Pallars a Girona.

Acabada la guerra, descontent per la situació dels remences, inicià una nova rebel·lió remença; dirigí un grup d’exaltats de la Muntanya que s’oposà per la força a les mesures repressives decretades per l’infant Enric Fortuna, lloctinent general de Catalunya des del 1481, i derrotà les tropes reials a Mieres (1484).

Després portà les seves forces cap a l’Empordà, amenaçà Girona i després lluità contra la mateixa Barcelona. El seguiren els pagesos de la Garrotxa, de les Guilleries i del Montseny, i aconseguiren, per un moment, d’imposar-se a les autoritats.

El 4 de gener de 1485 Sala derrotà a Montornès la host del veguer de Barcelona, Antoni Pere de Rocacrespa, i el 3 de febrer prengué a l’assalt la vila de Granollers. Des d’aquí recorregué el Vallès, atacà el Maresme i la conca del Baix Llobregat, i encara confià en l’aixecament de la població de Barcelona.

Els consellers de Barcelona decidiren d’armar un exèrcit amb el qual el conestable d’Aragó, comte de Cardona, desbaratà les forces remences a Llerona (24 març 1485) i els ocasionà dos-cents morts i dos-cents captius, entre aquests darrers el mateix Sala. Aquest fou condemnat a mort i executat tot seguit a Barcelona.