(Catalunya, segle XIII)
Cavaller. Fou conseller i acompanyant de Pere II el Gran.
Signà com a testimoni el testament que el rei atorgà a port Fangós, el 3 de juny de 1282, abans de sortir en expedició a Barbaria i a Sicília.
(Catalunya, segle XI – Girona ?, 1140)
Bisbe de Girona (1114-40). El 1128 excomunicà el comte Ponç II d’Empúries, que havia usurpat les seves possessions, les quals recuperà gràcies al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, del qual fou un dels seus marmessors.
Assistí al concili de Tolosa (1119-20) i al sínode de Narbona (1128).
(Peralada, Alt Empordà, segle XIII)
Conseller reial. El 1272 fixà la residència a Perpinyà, al servei de l’infant Jaume de Mallorca, que, en esdevenir rei (1276), el nomenà conseller. El 1282 era lloctinent del rei a Perpinyà.
El 1285 fou empresonat per Pere II el Gran a causa de la rivalitat d’aquest amb el seu germà Jaume de Mallorca, però no tardà a refer la seva fortuna.
(Catalunya, segle XIV – Bonifàcio, Còrsega, Itàlia, 1430)
Cavaller. Senyor del Catllar i de Gimenells. Fill d’Antoni de Bardaixí.
Camarlenc d’Alfons IV el Magnànim, a qui serví en les campanyes de Sardenya i de Còrsega (1420) i de Nàpols (1423), restà presoner de Francesco Sforza quan aquest prengué la ciutat.
Serví a la flota de l’infant Pere d’Aragó fins al 1425 en les seves incursions a Calàbria, Àfrica i Gènova. Prengué part en la guerra contra Castella del 1429.
(Ribagorça, segle XIV – Catalunya, després 1434)
Algutzir i conseller reial. Iniciador de la línia dels senyors d’Albesa (Noguera).
Defensà la frontera dels Pirineus contra les tropes gascones del comte d’Urgell; fou recompensat amb la vall de Solana (Sobrarb) i amb Albesa, llocs confiscats al comte d’Urgell.
La seva successió passà als Torquemada.
(Catalunya, segle XII)
Cavaller. En començar el govern de Ramon Berenguer IV de Barcelona tingué alguna intervenció al consell del comte.
Litigà amb el monestir de Sant Cugat del Vallès per la possessió del castell de Calders.
(Aragó, segle XV)
(o de Ariño) Secretari i conseller de Joan II el Sense Fe i Ferran II el Catòlic.
La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú (1464) que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II.
Dos anys més tard fou enviat d’ambaixador extraordinari a Itàlia.
(Terol, Aragó, 1346 – cartoixa de Portaceli, Camp de Túria, 11 novembre 1438)
Cavaller. Visqué a la cort de Pere III el Cerimoniós, i fou conseller de Joan I i de Martí I. Fou procurador general de la reina Violant de Bar i preceptor de l’infant Ferran.
El comte de Prades l’acusà, falsament, d’haver emmetzinat l’infant Ferran (1389) a fi que la successió recaigués en l’infant Martí, al qual acompanyà en la seva expedició a Sicília, d’on tornà el 1395 en ambaixada prop de Joan I, i trameté socors a l’illa. Administrà també els béns de Maria de Luna.
El 1398 ingressà com a donat a la cartoixa de Portaceli. Des que, el 1402, el rei Martí l’envià com a ambaixador prop de Benet XIII, residí a la cort papal i es convertí en l’home de confiança del papa; l’acompanyà a Itàlia i no l’abandonà fins després de la seva deposició el 1417.
Mort Martí I l’Humà, se significà com a partidari de Frederic de Luna, però més tard, com el mateix papa, adoptà el partit de Ferran d’Antequera. Benet XIII l’envià al parlament d’Alcanyís, el 1412, per tal d’encaminar definitivament el plet successori favorable al pretendent castellà.
Fou nomenat compromissari per Aragó. A Casp, el juny de 1412, donà el seu vot a Ferran. Fou conseller del nou rei, del rei Alfons IV el Magnànim i de la reina lloctinent Maria de Castella.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XI – segle XII) Senyor de Bellpuig. Es distingí a la defensa del comtat de Barcelona en 1114, contra la gran invasió dels sarraïns de Saragossa, que serien derrotats completament. En aquella ocasió Ramon Berenguer III es trobava en expedició a Mallorca, i Guillem d’Anglesola havia restat com un dels lloctinents responsables. Era pare de Berenguer Arnau, un dels conqueridors de Lleida, i de Ramon, el fundador del monestir de Vallbona.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XII) Noble. Serví Alfons I el Cast. Figurà a vegades al seguici i consell del monarca. Col·laborà a la seva obra repobladora. Fou un dels signants de la carta de població de Vilagrassa, en 1185.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Baró de Bellpuig. Fill de Guillem II d’Anglesola. Continuà la línia de Bellpuig.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Fou testimoni del testament del comte Ermengol VIII d’Urgell. Formà al bàndol dels Cardona contra el dels Montcada, a les lluites civils desfermades durant la minoritat de Jaume I el Conqueridor. Pel setembre de 1226, fou membre de la comissió reial que preparà la pau definitiva entre les altres bandositats, signada a Alcalà (1227). En 1229 fou un dels signants de les esposalles entre Aurembiaix d’Urgell i Pere I d’Urgell, i assistí al seu casament, celebrat poc després a Valls.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. Devia ser molt jove encara quan, amb el seu pare, es relacionà amb els bàndols de Cardona i del comte Nunyo Sanç I. Pels convenis de 1226 ell fou un dels ostatges donats en garantia per la facció de Cardona. Per aquesta raó d’acceptar la darrera decisió d’heretatge anunciada pel monarca. En 1258 ajudà Jaume I el Conqueridor a la campanya que aquest hagué d’emprendre a València per reprimir la revolta del capitost sarraí al-Azraq.
Guillem d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Noble. Serví Pere III el Cerimoniós. Figurà a vegades al seu seguici durant el darrer terç del regnat d’aquest monarca.
Galceran d’Anglesola (Catalunya, segle XIII) Noble. En 1283 fou un dels cent cavallers que havien de combatre a Bordeus al costat de Pere II el Gran. En 1290 fou un dels ostatges cedits al prior de Sant Gil per assegurar les persones de Jaume II de Mallorca i de Carles d’Anjou, per l’entrevista celebrada amb Alfons II el Franc entre la Jonquera i Panissars. En 1296 participà a la campanya de Jaume II de Catalunya contra Castella, per terres d’Alacant. Convinguda llavors una treva, en fou un dels garantidors.
Galceran d’Anglesola (Catalunya, segle XIII – 1315) Senyor de Montaspre. Germà de Ramon I d’Anglesola. Sostingué diverses lluites contra els comtes d’Urgell (1287 i 1292) i acompanyà Jaume II de Catalunya en la campanya de Múrcia.
Galceran d’Anglesola (Catalunya, segle XIV) Senyor de Bellpuig. Era majordom del rei Pere III de Catalunya. Fou un servidor fidelíssim del monarca durant la gran crisi produïda per les Unions d’Aragó i de València (1347-48). En 1349 fou ambaixador del rei a Sicília. Era un dels personatges destacats a la mobilització de l’any 1350, de cara a protegir les fronteres de València d’una eventual invasió des de Castella.
Dades dels Països Catalans 