Municipi del Baix Llobregat (Catalunya): 6,99 km2, 27 m alt, 86.072 hab (2016)
Estès a la zona al·luvial deltaica del Llobregat i sobre el pla inclinat de Collserola, anomenats popularment Cornellà de Baix i Cornellà de Dalt, a l’oest de Barcelona, ciutat amb la qual forma pràcticament una conurbació.
L’agricultura de secà (blat i garrofers) i el regadiu (hortalisses i arbres fruiters), regat pel canal de la Infanta, i la ramaderia (bovina i avicultura), tradicionals recursos econòmics del municipi, són avui en regressio davant el ràpid procés d’urbanització i industrialització. Els sectors industrials més desenvolupats són el siderometal·lúrgic, el de la construcció, el del cautxú, el químic i el del vidre.
El creixement demogràfic del municipi, amb una població immigrada que arriba al 65%, ha estat espectacular, sobretot entre el 1950 i el 1980 en què va passar de 10.000 h a més de 90.000.
El nucli primitiu de la ciutat, sorgit al voltant de l’església parroquial de Santa Maria (que ha estat refeta modernament) i prop seu, damunt un turó on hi ha el castell de Cornellà, separa els dos grans sectors de població de Cornellà de Baix (on hi ha els barris de Millars, la Riera, Almeda i Can Mercader, Femades, Solanes, la Remunta, la Ribera, Can Fatjó i Campreciós) i Cornellà de Dalt (amb els barris del Pedró, la Gavarra, Sant Ildefons i les Arenes), i actualment dividits en cinc parròquies.
Sobre un turó, enmig de l’expansió urbanística, hi ha el castell de Cornellà, esmentat ja al segle XII i refet posteriorment. A Cornellà de Baix destaca el palau de Can Mercader, del segle XIX, amb un extens arxiu i importants col·leccions de mobles i pintures. A la casa de la vila han estat trobades restes d’una vil·la romana i d’un temple pre-romànic.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques – Institut Francesc Macià
(o Cervera de Segarra) Situat a la vall de 
La ciutat, important conjunt històric i monumental, conserva part de les muralles de l’antic castell de Cervera. Hi destaquen sobretot la plaça Major, porticada, l’edifici barroc de l’ajuntament, l’església de Santa Maria, gran basílica gòtica dels segles XIV- XV, el majestuós edifici barroc i neoclàssic de la 
Situat al litoral, al peu dels contraforts meridionals de la 
La ciutat és a la plana costanera; al nucli antic destaquen l’església arxiprestal de Santa Maria (de mitjan segle XVIII), barroca-renaixentista, les cases Galceran i Sivilla, del segle XVI, i la torre i la capella de Sant Elm, del segle XV. La població té origen en el mercadal de la Calella i més tard la Pobla de la Calella. El 1925 rebé el títol de ciutat.
(o les Borges d’Urgell) Situat a l’àrea que enllaça la plana del 
algunes petites indústries completen l’oferta econòmica del municipi que, per l’abril, celebra la Fira de les Garrigues (agrícola, industrial i artesana). Àrea comercial de 
explotacions avícoles). La indústria tapera, que al principi del segle XX, era molt important, actualment resten dues empreses. També fou important la fabricació de terrissa. La població ha experimentat un notable creixement durant els segles XIX i XX, a causa de la immigració, a partir dels anys 1970 ha anat minvant i darrerament s’ha aturat.
Situat a la zona de contacte entre la 
La ciutat es troba al peu de la serra de Queralt; hi són d’interès l’església de Sant Joan, amb elements romànics, gòtics i barrocs; el carrer Major, amb edificis dels segles XVI i XVII, i el Museu Municipal d’Arqueologia i d’història local (inaugurat el 1962). S’hi celebren dues fires, l’una el primer de maig, industrial i agrícola, i l’altra per Santa Tecla, el setembre, agrícola i ramadera. Cal destacar també les 
Dades dels Països Catalans 